Vist amb perspectiva l'any 2002 va ser un any de relleu, un any molt peculiar, que tenia pinta de ser per oblidar però que a nivell vital seria alliçonador. I m'explico.
Des del setembre del 2001 fins el Gener del 2003 vaig treballar a un centre de formació d'una franquícia yankee, Sylvan, propietària entre d'altres dels Wall Street Institute, que va quebrar d'adalt a baix durant aquella època.
Evidentment, el centre on treballava a Sabadell no va ser l'excepció, tot i que havia estat un més que bon any, amb molts i bons alumnes per haver-ho gestionat tot de manera més eficient.
Tot va acabar als tribunals, i com passa en aquests casos, Fogasa va acabar pagant al cap d'un any i mig.
Vaig tenir la sort de coincidir amb molts bons professionals i companys, amb qui malauradament tinc menys contacte del que m'agradaria... ja se sap, allò dels camins i tota la pesca.
Aquell any vaig poder combinar la feina amb el Màster en Educació i Multimèdia a la UAB i vaig començar Psicopedagogia a la UOC.
De concerts en van caure uns quants, i de lectures recordo especialment La conjura de los necios del John Kennedy Toole i Las Partículas elementales, del mestre Michel Houellebecq.
Des de llavors, he llegit i rellegit Houellebecq, el meu escriptor de capçalera. No us sabria dir ben bé per què, ja que ideològicament entenc que sóm, com a mínim, distants.
Banda Sonora Vital. La nostàlgia de l'Europa freda.
