diumenge, 27 de desembre del 2009

2003


I amb 24 anys encarava el 2003. Havíem interposat una demanda, via advocadesa de CCOO, als propietaris del centre on treballavem, i evidentment, quan ens van donar l'Ok, ja vam poder buscar noves opcions laborals.


Afortunadament, durant el parell de mesos del procés, ja havia optat per escoltar una opció de beca d'investigació a la UAB, a Ciències de l'Educació. I va ser una època especialment enriquidora, ja que vaig tenir l'opció de donar classes d'Informàtica Educativa a la Diplomatura d'Educació Especial.


De fet, vaig poder anar a Brusel·les amb la directora del CRECIM, la Roser Pintó, i vaig formar part del projecte de la Comissió Europea IKUITSE (Integrating Knowledge for the Use of Informatics Tools in Science Education), on em vaig poder aproximar molt més a les TIC i posar a la pràctica els coneixements que estava aprenent al Màster en Educació i Multimèdia.


Durant us mesos vaig gaudir també donant suport a l'Escola d'Educació especial Xaloc, on vaig gaudir de la pinya que formen tots els professionals, els alumnes i les famílies. El Rafa n'és un clar estendard, o la meva companya de facultat i regidora de Barberà, la Mónica Maya.


A l'estiu, vaig aprofitar per fer una mica de caixa treballant a Sofres, experiència més que recomanable, amb el Jaume, l'Alberto i el Marc entre d'altres. La feina (de nit) consistia en sintetitzar els continguts que es veien a totes les TV de Catalunya (i comunitat valenciana).


Al Setembre, però, vaig haver de decidir entre seguir a la UAB o optar per la proposta d'entrar al Vapor Llonch per dirigir la Casa d'Oficis d'aquell any. Probablement, la decisió d'apostar pels programes de Formació i Treball, ha estat la que més influència ha tingut, té i tindrà en la meva concepció de la feina, però també de la vida.


A més, com sempre comentem amb el Toni Aranda i la Montse Capdevila, el Vapor, a més de ser referent estatal de Promoció Econòmica, està exercint de plataforma de formació per centenars de tècnics i tècniques que acaben desenvolupant-se professionalment arreu de Catalunya.


El 2003 va ser l'any del Laporta i el Sandro (espero que proper president del Barça), i sens dubte del gran Rijkaard i el màgic Ronnie.


Un any doncs que canviaria el futur.


I com a homenatge al Frank, i a aquella època, Coldplay del 2003.