El fet més extremadament rellevant de la meva existència, tenir un fill, iniciava el seu procés la segona setmana del mes de Maig d'aquest any.
Sense ànim de posar-ho ni molt menys al mateix nivell, el dia 17 del mateix mes, uns quants integrants de la Penya Solera Barcelonista de Castellar, amb el Paco al capdavant, marxàvem cap a París, per tornar amb el tresor preciat, la segona Champions.
A mitjans de Juny vaig rebre la proposta del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya de dirigir l'Escola Antoni Algueró. Vam madurar l'opció i al mes de Setembre optava per marxar de la meva casa professional, el Vapor Llonch, per començar una aventura que encara dura, i que m'ha suposat l'oportunitat de continuar aprenent cada dia, i espero que segueixi així fins que creiem oportú.
Em van marcar molt les paraules d'afecte del Toni Aranda i de la Montse Capdevila. Si ja tenia el Vapor com un referent, el procés d'acabar un cicle allà em va fer entendre que és una de les millors plataformes de coneixement tècnic que existeixen.
Afortunadament hi tinc contacte estretíssim, per qüestions professionals i polítiques, i segur que sempre serà un dels meus leitmotivs.
