Reconec que llegeixo a Houellebecq o a Murakami (o qualsevol d'aquest pal) des d'una perspectiva propera a la d'un fan(àtic) respecte l'estrella de Rock, i amb una capacitat analítica poc consistent.
Serveixi, doncs, aquesta prèvia per restar valor a l'encesa recomanció que faig que llegiu aquest llibre.
Manté el punt de novel·la d'idees, un punt existencialista però menys, i segueix incidint en el consumisme, la filosofia i la religió.
En sí no són temes massa meritoris com a fons, però el que enganxa del geni francès és la forma.
"- Què és el que defineix un home? Quina és la primera pregunta que se li fa a un home quan vols informar-te del seu estat? A algunes societats li pregunten primer si està casat, si té fills; a les nostres, se li pregunta en primer lloc per la seva professió. El que defineix en primer lloc a l'home occidental és el lloc que ocupa al procés de producció, i no el seu estatut de reproductor."
Michel Houellebecq, El mapa i el territori (Empúries, 2011)
