Sí, l'Espanyol ens ha guanyat 1:2 en un partit ple d'aturades, un àrbitre echao p'alante, i un Barça molt menys inspirat del que ens té acostumats.
És la primera derrota en Lliga des de Sòria, el dia que vaig començar a escriure el bloc, i això és molt poc comú.
He felicitat a dos bons amics, un perico i una perica, el Josep i la Silvia, de seguida que ha acabat el partit. No sóc gens anti-espanyolista, i tot i entendre els crits de "a segunda a segunda" (sic), crec que s'ha demostrat que no serveixen de res.
El millor d'avui ha estat poder compartir amb el Marc Cornet el viatge d'anada i de tornada.
Ho deixo escrit i estic convençut que el temps em donarà la raó, el Marc serà d'aquí un temps, el president de la nostra Penya. Ningú millor que ell per fer, quan s'escaigui, el relleu generacional.
I ja sap que per la gran estima que li tinc a ell, i per l'orgull d'haver apreciat tant al seu pare, el recolzaré en tot el que calgui.
I com recomana el míster Sr. Josep Guardiola, us animo a llegir "Saber perder" del gran David Trueba, escriptor i guionista sensacional, i amic seu.
D'això va la cosa.
