Porto un parell de setmanes postejant sobre coses que sento com a pròpies però que no les he parit jo.
Això té un punt intencional, però haig de reconèixer que ha estat, bàsicament, per falta de reg sanguini que em donés el mínim de lucidesa per fer un parell de subordinades.
He sumat una sèrie de puntes de producció al ja prou mogut ritme quotidià. Sol·licituds, a la feina i a l'Ajuntament, més el Saló de l'Ensenyament, més l'estricte pressió del dia a dia.
I sí, entrecreuant-se a la vida professional i viceversa, apareix la vida, la vida en majúscules.
Des de fa més de 2 anys el pas del temps em va lligat a l'Arian. Hi ha d'altres indicadors, sobretot quan tenim el calendari acadèmic/laboral al cap, però, definitivament, tot avança en relació a com ho fa ell.
A les últimes setmanes, però, està tirant endavant una iniciativa que portavem molts i molts anys en ment: organitzar una trobada amb els companys i companyes, els amics i amigues d'EGB.
Portem un mes recopil·lant emails, mòbils, facebooks... i ben bé hem arribat a un 75% de la gent.
Després de Setmana Sant farem una bona Trobada.
He de reconèixer que, de tantes vegades que ho havíem dit, ja no tenia massa esperança de poder-ho organitzar... però tot apunta que serà molt més ben parit del que em podia imaginar.
Reprendre el contacte amb gent que s'ha criat amb tu des dels 2 anys és una experiència vital brutal.
I jo diria, sense por d'equivocar-me, que ens estimem molt.
I això mai és sobrer.
D'això també va la vida.
