M'ha agradat moltíssim rebre la visita del Vicenç avui a l'Escola.
El Vicenç és cosí del meu pare. Fill del "tiet Jaume", el germà del meu avi. Amb els anys, i un seguit de fortuites i afortunades coincidències, l'he anat coneixent de ben a prop.
Quan vaig entrar al Vapor Llonch, desconeixia que ell l'havia dirigit durant la fase inicial i de consolidació, just abans de liderar -i ja van 12 anys- un projecte preciós com és CIPO.
El Vicenç és una persona serena i propera, de conviccions fermes i d'una constància exemplar. Admiro el seu progressisme clàssic i alhora la seva visió social moderna.
Lamentablement, fins fa poc temps, només havíem coincidit en alguns actes familiars, majoritàriament enterraments, els de l'avi Joan, l'àvia Antònia, i els dels seus pares, el "tiet Jaume" i la "tieta Victòria".
Fa un parell de setmanes el vam anar a visitar a CIPO, amb la Mercè, regidora de Serveis Socials i la Conxita, responsable de l'àrea. En tenia moltes ganes i la sensació va ser enormement positiva. A més vaig poder comprovar com de magníficament tracten a tots els i les cooperativistes, persones amb discapacitat psíquica. Alguns d'ells els coneixia de la meva etapa a Xaloc (breu) i al Vapor, on dins dels Tallers d'Ocupació, l'especialitat de Jardineria era destinada a persones amb aquest tret.
Avui m'ha tornat la visita, i tot dinant, hem verbalitzat idees i projectes comuns. M'agrada la seva visió de la Promoció Econòmica, de la necessitat de buscar dinàmiques d'entesa entre els agents socials. Un model típicament vallesà, i d'èxit.
La seva tasca a la Lliga dels drets dels pobles, o el seu vagatge com a vocal del patronat de la Fundació Jaume Bofill, sumat a una impressionant vida professional de gestió el fan, a part d'una persona excepcional, un actiu professional (i de compromís polític, no forçosament de partit) de primera fila.
Afortunats els que et coneixem, Vicenç.
