Quan hi ha casaments o comunions, el petit s'hi fixa emocionat: Mira, papa, les Barbies de la Casa de la Campana, diu.
Evidentment es refereix a les dones i noies que llueixen vestit quan festegen a l'Església. No em veig facultat per demanar un canvi de nom al carrer, per respecte als i les creients i a la meva família, que hi ha viscut des de fa dècades. Tot i això, no sonaria gens malament viure al carrer de la Casa de la Campana.
Visc, d'altra banda, a 100 metres del carrer del Calvari. De fet, qui més qui menys, tots vivim ben a la vora del carrer del Calvari. Aquest carrer, tot i que hi passem passejant ben sovint, encara no l'anomena el menut.
Ja hi serà a temps.
