Fa 12 anys que va morir la meva àvia en condicions similars. Recordo vivament el via crucis que va suposar. L'àvia Antònia, mare del meu pare, havia estat una dona de caràcter i durant els 4 últims anys de la seva vida la seva imatge es va anar empobrint fins l'agonia final. Recordo que intentavem fer el cor fort, mesclavem els plors de dolor amb les riatlles de tendresa quan feia algun comentari que, evidentment i malaurada, estava fora de context pels qui l'escoltavem.
No tinc les dades massa actualitzades, li preguntaré a la Gemma Modinos, amiga i eminència castellarenca del tema, que estudia i investiga a Groningen, però recordo que no fa massa es parlava que a la societat occidental la prevalença de la malaltia podia anar al voltant del 8-10% dels majors de 65 anys, i gairebé el 50% dels majors de 85 anys.
Es tracta, evidentment, d'un greu problema de salut pública.
Sobre la figura del Jordi Solé Tura us recomano el post de l'Ignasi.
I el documental excel·lent del seu fill Albert: "Bucarest. La memòria perduda":
