"Si perdem seguirem sent el millor equip del món, si guanyem serem eterns".
Aquestes són les paraules que ha utilitzat el Pep Guardiola a la mitja part de la pròrroga. El Pep, la persona més gran que ha parit mare les últimes dècades.
I se'ls ha acudit guanyar.
Ell esclatava a plorar a l'acabar la final del Mundial de Clubs, i amb ell, apostaria que centenars de milers de culés arreu del món... jo inclòs.
El 2009 serà per sempre més l'any perfecte, l'any somiat per qualsevol barcelonista.
El Marc ho està celebrant a Abu Dhabi. He pensat en ell i en el Paco tot el partit, pensava en com de privilegiats sóm tots els que haurem gaudit i seguim fent-ho d'aquesta època daurada del club.
Penso en el meu avi, que ja anava a Les Corts i que va inaugurar el seient que ara ocupa el meu pare al Camp Nou. Ho he celebrat amb ell. El meu fill deu pensar que això de ser el Barça és un macrofestival continu. I que per molts anys.
Al minut 110, els anys del Club, Messi rematava amb l'escut, amb el cor, per escriure l'última pàgina de l'història blaugrana mai abans explicada.
Respecte i orgull a un equip de llegenda, un vestidor increïble, un equip tècnic impecable i pencaire.
Visca el Barça, etern!
