Dilluns va fer 50 anys de l'(absurda) mort d'Albert Camus.
Com que sóc bastant limitat en crònica cultural, entre d'altres moltes àrees, em limitaré a recomanar la lectura de l'article que apareix avui a El Periódico, escrit magistralment per l'Alfonso S. Palomares.
Recordo que m'hi vaig aficionar fa ben bé 10 anys, i segueix sent dels meus predilectes.
Segur que si fos viu gaudiria del seu compatriota (no sé si és el millor terme en aquest cas) Benjamin Biolay.
Enllaç que m'acabo d'inventar, sense venir al cas, per penjar el vídeo de la cançó que dóna nom a un dels meus discs preferits del 2009.
