Ahir vaig tenir un Sant Jordi molt intens.
Podria parlar de la magnífica presentació del llibre del Cinquantenari de l'Hoquei Club Sant Just, que hem editat des de l'Escola gràcies als professors i alumnes.
Podria parlar de les felicitacions rebudes i enviades.
Podria parlar de la brutal sensació de reinaugurar el nostre Auditori. De l'excel·lent actuació de l'orquestra Artcàdia dirigida per l'amic Carles Miró.
Però no, el Sant Jordi del 2010 serà per sempre més el fatídic dia que el R va decidir que aquí s'acaba. Abans d'arribar als 50.
És una putada amb totes les lletres, R.
No sé si hi ha dies bons ni dolents per morir, però has tenyit de cop la diada de negre.
Et tinc sempre molt present, quan em parlaves amb passió dels projectes del Vapor, amb els que tenia la sort de participar.
Em deixes amb una conversa pendent, aquella associació sud-americana entre cultural i emprenedora de la que em vas parlar a principis d'any, i de la que sabies que hi col·laboraria.
Te'n vas deixant petja. No és consol.