Per raons més que evidents, dels molts motius pels que m'ha agradat que el Barça guanyés l'Eurolliga diumenge, un n'és pel Joan Creus.
De petit (i encara algú ara), em cridaven pel sobrenom d'un dels grans mites del bàsquet català: Chichi. Ni més ni menys. A mi em va sonar sempre mig estrany, però arriba un moment que ja ni li dones voltes.
Van començar a dir-m'ho els més bàsquetboleros de la classe: l'Albert, l'Oriol, el Roger... i així es va quedar fins ben bé la post-adolescència, que de vegades encara deu durar.
A casa dels meus pares encara hi ha penjat un pòster que em vaig apropiar al Sielu de Manresa que anuncia el partit d'homenatge el dia de la seva retirada.
Doncs bé, aquest fenòmen, ha sigut un dels màxims artífexs de la històrica etapa que està visquent el Barça (també) de bàsquet.
I gràcies al Facebook, ens hem unit més de 130 Creus d'arreu del món, entre els que hi ha el fill i la filla del mestre. Coses de les xarxes socials.
Felicitats Sr.Creus!
