jugava a Badia.
Vaig agafar el petit i vam anar a presenciar la victòria del grup de nanos entusiasmats del barri de Mataró.
En aquell camp jo hi havia defensat la samarreta de la UE Castellar, amb més voluntat que brillantor...
El Sergio Busquets va créixer allà, i també va jugar-hi, en un punt entre la meva època i la dels petitons que s'esforçaven aquell dia tapat.
Per aquella època el Sergio acabava de debutar al primer equip, vingut directament del Barça B que havia ascendit de Tercera aquell any. Ja apuntava maneres el xaval, però aventurar que en menys de dos anys guanyaria Champions, 2 Lligues, Copa del Rei, Supercopa d'Espanya, d'Europa, Mundial de Clubs i Mundial de Seleccions... era llavors inimaginable.
Doncs ha passat. I ahir Badia estava de festa gran, ovacionant a un tio collonut, i ho puc dir perquè el meu amic Tomás de la Cruz, culé grandiós de Can Font, amb qui vam gaudir de la Champions a París, és molt proper al Sergio i la família Busi, i justament ells li van regalar l'entrada per poder repetir a Roma.
El Sergio ha guanyat tots els títols importants (menys l'Eurocopa) que un futbolista pot aspirar, i té 21 anys. Només un cap ben amoblat com el seu i els dels seus farà que aquest xaval de Badia sigui un dels futbolistes importants de la Història.
El diumenge em va agradar que gent com ell, el Pedro, el Xavi, Dom Andrés, el Joan, el Xabi, l'Iker... grandiosos futbolistes i gent de bé, guanyéssin la Copa del Món.
I me'n vaig alegrar per tots els espanyols de bé, i pels amics i amigues que viuen la Selecció com a pròpia.
Per desgràcia, no vaig poder sentir-me-la més propera, la Roja no m'acaba de representar, i això que m'hi poso bé.
