Divendres va morir un bon home, el Josep Arderius. Mentiria si digués que vaig tenir l'honor de tractar-lo profusament, però sí que era, és i serà una persona de la que només n'he sentit coses bones.
Em va agradar que ahir el Mossèn iniciés la cerimònia situant els temps joves del Josep a Cal Magraner(/u) i rodalies, el C/General Boadella, Església... compartim doncs ascendència vital.
M'agraden aquests components d'estima al poble, i aquest fet l'entenc com una part important de la meva vida. Celebro que persones com el Josep hagin contribuït no només com Alcalde (1986/87), si no com a ciutadà actiu, o com a peça clau de l'Obra Social Benèfica, en el desenvolupament social i moral de Castellar.
Recordo haver-lo vist allà, quan anava amb els meus pares a compartir la derrara etapa vital de l'àvia Antònia, excel·lentment tractada per tothom al llarg dels anys durs de demència senil.
Em va agradar que es fés èmfasi en l'exemple que ha estat i serà per a tota la família, i més enllà. I sobretot, que es pogués fer la seva voluntat i es llegís un escrit sensacional fet per l'ocasió pel propi Josep, "Rotundament no", on es glosaven els valors fonamentals de la seva vida, l'inconformisme, la senzillesa, el voler aprendre constantment, la modèstia, la feina per fer progressar la comunitat...
Afortunadament aquests valors tenen i tindran la vigència i la continuïtat que mereix tant d'esforç i bonhomia.
Descansa en pau, Josep.
