Amb la Caro(-vikinga), i afortunadament amb molta gent ben parida, ens coneixem des dels 1-2 anys. Avui m'ha obsequiat amb un post guapíssim, que posa la rubrica perfecta a la visita a terres vikingues d'aquests dies.
En una de les sentències del post, recorda que "el Joan menjava plastidecors i tenia teories sobre els colors " . I així és companys/es. L'any 1981, a Pàrvuls A, vaig formular la meva primera teoria del color. 29 anys després em qüestiono el mètode, però en aquell context de constant exploració de l'entorn, em va ser de gran utilitat rossegar alguns llapis de cera i explicar als meus/ves companys/es de classe la meva conclusió:
El Plastidecor taronja té gust ataronjat. (Associació simple)
El vermell, té gust de maduixa. (Associació simple)
El Plastidecor blau, té gust de pinya. (Ep!)
Aquí es detecten les clares influències que em van acompanyar aquella època. Jo l'anomeno l'etapa Sugus. En ella es va produir una connexió inequívoca entre el color del paper que envasa individualment els caramels durs mastegables amb el color dels plastidecors. Per tant, els crítics astuts, han conclòs, dues dècades després, que no calia queixalar el llapis per arribar a aquest punt.
Tot i així, ha servit com atenuant, per evitar insults, el fet que l'autor fós menor de 4 anys.
