L'Esbart Teatral de Castellar ha estat el protagonista destacat i merescut d'aquest inici de Festa Major,
En un discurs excel·lent, la Bet Tena, presidenta de l'ETC, va recollir el dijous la Medalla de la Vila a la magnífica entitat que enguany celebra el seu Centenari, tot i que s'ha documentat activitat teatral de finals de s.XIX a Castellar.
Aquest acte emotiu va comptar amb una molt bona actuació de la Coral Sant Esteve i la Coral Xiribec, que celebren 25è i 20è aniversari enguany.
Personalment, aquest acte de recepció de les entitats de la vila em va semblar que ha trobat el format òptim. Nivell potent amb talent local.
Això em feia presagiar un Pregó ben parit, a càrrec de l'Esbart. Es va repetir encertadament l'audiovisual-resum dels 100 anys que s'havia passat el dia anterior: a part visual feia goig de veure per emotiva/nostàlgica, la part àudio estava bastant mal aconseguida (per la qualitat sonora, no pas per la tria en sí).
El Pregó en sí imagino que deuria voler sintetitzar l'esperit de l'Esbart, modern però amb arrelament a les tradicions, elegant però gamberro, crític, en definitiva, artístic. El guió i la trama no em va semblar gens malament, tot i que recordava en alguns detalls el Pregó de fa un parell d'anys, amb la Montse Germán al capdavant.
Van recórrer, això sí, a recursos que suposadament deuen ser trencadors i d'enfants terribles, si més no quan es fan des dels balcons de la Casa de la Vila, com dir Ajuntafems, dir 'Esbart, putes i maricons', associar l'alcohol amb els diables, parlar dels polítics indestriablament corruptes, les excavadores de Can Bages, L'Actual com a 'panflet', les boles de colors, remarcar les no-visites 'del Montilla', dir 'Pepe i Pepa', i alguna altra figura retòrica en la línia.
En definitiva, un Pregó que recull la sensibilitat d'una part remarcable de l'espectre sociològic de Castellar, cosa sana que es pugui fer amb normalitat i amb alguns €uros de subvenció (lamentablement sempre menys dels necessaris/merescuts).
Com a final de festa, trons i xivarri. Els pares que anavem amb criatures, cap a casa ràpid entre plors i crits, i després feina que s'adormin, entre el so dels timbals i els tambors.
Alegria, que és Festa Major. A gaudir-la tots plegats!
