No sé si és que em faig gran o estic més nerviós que el petit.
A les set ja no podia aclucar els ulls. Ara només toca esperar que es llevi el protagonista de la Nit i del Dia més màgics de l'any.
Ha estat un bon jan. Més i tot, m'atreviria a dir que ho és de veritat. Avui anirà cercant il·lusions embolicades.
Me l'imagino ja esbotzant somriures incontrolables, mostrant cofoi les noves joguines, jugant amb els cosinets...
Encara el tinc adormit, somiant, mentre jo ja porto estona somiant despert.
Molts bons Reis a tots/es!
Us regalo, com ja és tradició, una de les millors execucions que he vist mai del Somiatruites. Els grans Albert Pla, Lidia Pujol i Dolo Beltrán.
Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu
I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah ¡ i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
d’Espanya
I el Gerard que somiava... (lletra complerta)
