De les coses magnífiques de viure en un poble on hi ha arrels perceptibles, una de les més ben parides es poder coincidir sovint amb persones entranyables.L'Antoni li va ensenyar a l'Arian el seu famós "petó amb avió" i això s'ha convertit en un senyal d'identitat del meu fill, que ho fa servir gairebé sempre per despedir-se.
Ahir vaig participar al Debat de Ràdio Castellar, dirigit pel Julià Guerrero, juntament amb dos convilatans amb l'esperit potent: l'Enric Pasquina i el propi Antoni.
Vaig gaudir molt i tant bon punt tinguin el tall a la Ràdio a la carta, penjaré l'enllaç aquí.
Poder parlar de la situació econòmica amb l'Antoni i l'Enric, amb punts de més o menys acord, va ser una magnífica experiència.
A l'acabar, vam anar xino-xano cap a veure el Barça, que ja havia començat. L'Antoni, perico però bona persona (President Nuñez dixit), em va dir que li passi un escit i la meva signatura que em farà l'anàlisi grafològic.
Honestament, sóc molt descregut vers aquestes qüestions, però venint de l'Antoni li acabaré passant.
Persones com ell vertebren l'essència del nostre poble, per tant, si crec en alguna cosa és justament en referents d'aquesta vàlua humana.
