 |
| Nacho Vegas, el Gran |
Pretenia escriure una mica més al bloc aquest any, però altres prioritats hi estan passant per sobre sense miraments.
M'agrada que sigui així.
Aquest gener ha estat animal, diria que estic en el moment més interessant i ben parit de la meva vida si no fós perquè algunes de les coses experimentades parteixen del dolor o de situacions de patiment social.
El 2012 sembla estar dibuixat per fer mala cara i cremar-ho tot.
Aquesta setmana he estat per feina a Amsterdam, amb companys i companyes de Dinamarca, Holanda, Grècia, Suècia i Alemanya amb qui compartirem un projecte els propers dos anys.
Qui pot anticipar com estarem a finals de 2013? Si anem amb el cap cot ho tenim cascat.
No serà el cas.
Coses guapes que m'han passat aquest inici d'any:
- El meu fill m'ha explicat alguns conceptes sobre Mozart i els Sioux i jo li he ensenyat a cantar "La Balalaika" i d'altres ben parides ("El concert" de Geissler) que ens va ensenyar la senyoreta Paquita.
- He vist en directe dos dels meus intocables, l'immens Bunbury al Sant Jordi Club i el mestre Nacho Vegas (i amics) al Palau de la Música.
- Negocio entrades per The Cure al Primavera Sound
- He vist a l'immensa majoria de la gent amb qui treballo, que hi ha energia per tirar tots els projectes endavant
- He conegut gent extraordinària de la qui segueixo aprenent
- M'he inscrit a un Postgrau (o millor, m'he posat una soga al coll?)
- Els meus pares han acabat de dissenyar el seu canvi d'estàtus laboral, després d'uns 50 anys pencant com animals
... i moltes altres que encara no sé cap on van.
