El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.
Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.
Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.
Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.
De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.
D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.
Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.
Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.
