Aquest ha estat el meu cas. Fa uns 18 anys em vaig trencar la cara en un xoc de raquetes contra el meu company de dobles al Casal d'hivern a Castellar. Afortunadament gràcies a l'amnèsia post-traumàtica no recordo ni vull recordar qui era. Resultat: nas trencat pel mig (septum luxat) i cap al Taulí.
Allà s'havia acabat la història fins que al setembre vaig començar a notar sensacions estranyes a la vista (una cosa així). A més, em petaven les oïdes amb els canvis de pressió, com mai abans havia notat.
Diagnòstic resumit: Insuficiència respiratòria nasal.
Total, que la Dra Droguet, fantàstica otorrino llorençana amb consulta a Castellar, em va recomanar que no donés peu a cascar-me i que prioritzés la intervenció.
I ja està fet i a sobre sembla que ha sortit segons el previst. Des del dimecres toquen dies de semi-angoixa cada cop menys intensa gràcies als còctels de calmants i recuperant-me ràpid per tornar el més aviat que em deixin.
Serveixin aquestes línies per donar moltes moltes gràcies a tots/es els que m'heu enviat energia.
Inclús a aquells/es que m'heu provocat riure intens (i encara no puc per prescripció mèdica) amb comentaris malintencionats amb referents tals com les princeses Letizia, d'Astúries i Girona, i Belén, del Poble.
La doctora ha escollit perfil grec, cànon clàssic.
 |
| I can't breathe in this thing... http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=jTJq8co38Pk#t=53s sent by D.M. Thanx!! |
