Curiosament, quan la pregunta canvia de direcció, últimament respòn que pensa (projectant al futur) que la millor època és 'el jovent' (sic). I per jovent(ut) engloba el que s'imagina que serà l'època Institut-Universitat (si s'escau).
Segurament allà transcorren algunes de les experiències vitals més intenses, aquelles que semblen quedar gravades a foc.
Acostumo a recordar de manera clara la música que m'acompanya als cicles (més o menys definits) de la vida, i justament a la meva primera etapa universitària a la UAB (1996-2000) s'identifica amb molta música, molt àmplia i guapa.
Una mescla que majoritàriament provinenia del rock. Indie, Gòtic, Hard, algun crooner.... I entre tot això, bonísismes bandes de l'anomenat 'so de Seattle' (grunge): Soundgarden (Chris Cornell), Pearl Jam (Eddie Vedder), Alice in Chains (Layne Staley) i Stone Temple Pilots (Scott Weiland).
Dijous moria als 48 anys el líder de STP (i de Velvet Revolver, amb el gran Slash). Un tràgic daltabaix per la seva família i amics, i també, per alguna raó vinculada a les emocions i la música, un pessic al cor dels que vam seguir en algun moment.
Record cap a ell, el seus, i aquella època.
STP - Vasoline
STP - Big Bang Baby
STP - Interstate Love Song
