dimecres, 14 de gener del 2009

Casament estival

Mitja part a l'Estadi i espero que tot acabi bé.

La segona part la mig-escoltaré mentre no caigui en braços de Morfeu.

Tot i dormir menys del que m'agradaria tinc la sort de fer-ho molt bé.

Avui, enmig del context de dificultats econòmic-laborals-social-espirituals que ens afecten a tots/es, he rebut una trucada molt especial.

Un molt bon amic de la família m'ha demanat que els casi. No és per fer-me ni molt menys l'interessant, però no esmentaré el nom perquè cal concretar la data i cap dels eventuals convidats n'està al corrent.

Hi ha algunes parelles molt properes que estan al caure, o sigui que, espero i desitjo que els propers mesos/anys, m'atabalin tot el que puugin amb aquestes demandes.

Casar rai.

dimarts, 13 de gener del 2009

Intercanvi europeu

Avui a l'Escola hem rebut a una delegació de professors i 10 alumnes del Lycée Joseph Haubtmann de Saint-Etienne, que dins el Programa d'Intercanvi europeu, ens retornen la nostra visita de l'Octubre a casa seva.

Els tindrem 3 setmanes a l'Escola i a 8 de les indústries gràfiques més potents de Catalunya. Visitant les empreses tots plegats, hem comprovat que el seu nivell de castellà i/o castellà era el mateix que el meu de danès. I com a molt, el seu anglès és nivell Magic English I.

Tot i que és un fet que 'a priori' no m'agrada, m'al·lucina veure que joves de 19-20 anys, es presenten als llocs sense preocupar-se massa per imaginar què s'hi poden trobar.

Em pregunto per les raons veritables d'aquesta conducta. Imagino que deu ser una mescla de despreocupació, atreviment, capacitat d'adaptació, ingenuïtat, rebel·lia.

De fet, no em porto ni mitja generació amb ells i ho entenc.

Suposo que tot és més senzill que això: anem 3 setmanes a Barcelona, ens tractaran bé, veurem empreses guapes i els caps de setmana i algun vespre, festival.

Disfruteu ara que podeu, em deia la iaia.

diumenge, 11 de gener del 2009

Meeting overview-0612


Meeting overview-0612, originalmente cargada por Arie van Tilborg.

Enllaço a una foto de l'Arie van Tilborg, director d'un dels centres més importants d'Europa en el sector de la comunicació gràfica, el Liceu Gràfic de Rotterdam.

Aquesta setmana vam estar a Brusel·les validant i complementant la proposta que els diferents agents socials (Administració/ons, patronals i sindicats) sota el paraigües de la Comissió Europea, presentarem sobre el sector Printing and Publishing (Indústria Gràfica i Editorial).

Aquest escenaris, molt reeixits a l'Europa democràtica, tenen afortunadament rèplica a molt diferents escales. El Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica, a la nostra comarca, n'és un claríssim i celebrat exemple.

I com sempre, tornem a casa amb bons contactes, més idees i encara més ganes d'executar-les.

I la frase que em repeteixen fins la sacietat: Barcelona mola (traducció lliure).

dimarts, 6 de gener del 2009

Reis i Europa

Avui he pogut comprovar que hi ha una franja d'edat més seguidora dels regals que de la prèvia: el Marc (31 mesos), la Sandra (35 mesos) i l'Arian (23 mesos), han gaudit molt més obrint el que els havíen portat SSMM i jugant desenfrenadament.

L'Ivette (6 anys) sí que disfruta a totes les fases i el Kevin (13 anys) ja està de tornada de tot.

I després de les festes maratonianes de Nadal, canvi d'aires, fins dissabte estaré a Brusel·les per motius professionals. Unes jornades de treball a la Comissió Europea, per proposar i assessorar sobre les futures línies formatives al sector Indústries Gràfiques i Editorials.

Europa, afortunadament, té el bon costum d'escoltar els agents que intervenen a la Formació.

Escoltar, analitzar i proposar.

dilluns, 5 de gener del 2009

Nit de Reis

L'Arian està fet un punky, tal com ha definit perfectament el Pepe.

Aquesta és la conclusió rasa i curta del seguiment que hem fet de la cavalcada de SSMM els Reis Mags d'Orient a Castellar.

Em feia una il·lusió espectacular gaudir de la 2a cavalcada amb el meu fill, però el fred siberià i el cansament del viatge d'ahir (Dortmund-BCN), imagino que són les causes per les que ha preferit quedar-se al cotxet amb la manta i el gorro fins dalt.

Com bé es diu en la llengua cervantina, "mon goig en un pou" (traducció lliure) :-)

Tot i així, i seguint el ritual, l'acabo de posar a dormir i l'hi he explicat que demà sí que al·lucinarà quan vegi els regals que li deixaran al menjador.

Sigui per Punky o per pragmàtic, em sembla que amb gairebé 2 anyets encara prefereix el dia de Reis a la Nit Màgica.

Que dormiu molt bé i demà recolliu una morterada de regals i/o de carbó!

diumenge, 4 de gener del 2009

Reflexionar

Les desconnexions són molt útils per la vida professional/política.

Treure per unes hores el cap de la trinxera per veure-ho tot en perspectiva fa generar idees, desenvolupar-ne d'altres i anar més lluny amb els plantejaments inicials.

El context actual m'ha/ens ha fet redissenyar/ampliar i preveure més recursos per a Promoció Econòmica. Durant aquestes últimes setmanes n'estem polint els detalls per donar el servei al 100% abans del Febrer.

Hi ha molts detalls, estratègies, optimitzacions de recursos, que necessiten de reflexions del dret i del revés, per analitzar els pros i els contres amb objectivitat.

La complicitat amb el SOC i el COPEVO i l'aposta inequívoca de l'equip de govern vers l'Àrea Social facilita aquesta feina.

Ara la nostra/meva responsabilitat és executar-ho amb eficàcia i eficiència.

dissabte, 3 de gener del 2009

Som-hi 2009

Doncs ja sóm aquí. 

Després de 2 dies de desconnexió necessària... Sant Tornem-hi, que no ha estat res.

Comencem l'any amb l'esperit fort, després d'haver compartit temps amb moltes de les persones més importants per a mi.

Persones amb les que mires enrera i rius, que parles del present i rius; i comentes projectes amb optimisme.

Demà, de la freda Alemanya, torna la personeta més important a la meva vida i ... i el dilluns anirem a veure la cavalcada de Reis plegats. La joia serà ja complerta.

A tots/es els que em llegiu, que haig de dir que sóu molts més dels que em podia imaginar mai, us faig una traducció lliure d'unes paraules d'una senyora alemanya molt cursi però entranyable. No serà Nobel de Literatura però diu coses:

No et desitjo totes les coses possibles. 
Et desitjo només el que els falta a la majoria.
Et desitjo temps per a ser feliç i per a riure, 
i si ho necessites, també temps per a no fer res. 
Et desitjo temps per a arribar a les estrelles. 
Et desitjo temps per a créixer, és a dir, per a madurar. 
Et desitjo coses noves a les quals esperar i a les quals estimar. 
No té cap sentit desaprofitar el temps. 
Et desitjo temps perquè et trobis a tu mateix. 
Que cada dia, cada hora, tinguis sort. 
També et desitjo temps per a perdonar . 
Et desitjo que tinguis temps per a la vida.


Ich wünsche dir nicht alle möglichen Gaben.
Ich wünsche dir nur, was die meisten nicht haben.
Ich wünsche dir Zeit, dich zu freuen und zu lachen,
und wenn du sie nützt, kannst du etwas draus machen.
Ich wünsche dir Zeit nach den Sternen zu greifen.
Ich wünsche dir Zeit um zu wachsen, das heisst, um zu reifen.
Ich wünsche dir neu zu hoffen, zu lieben.
Es hat keinen Sinn, diese Zeit zu verschieben.
Ich wünsche dir Zeit zu dir selber zu finden,
jeden Tag, jede Stunde als glück zu empfinden.
Ich wünsche dir Zeit, auch um Schuld zu vergeben.
Ich wünsche dir: Zeit zu haben zum Leben.

Elli Michler