dissabte, 14 de febrer del 2009

Demandes ASEMCA

Vam començar la setmana donant suport, amb l'Alcalde al capdavant, a l'Assemblea d'empresaris convocada espontàniament i entomada amb bon criteri per l'ASEMCA, bona feina la del president Eloi Tarrés i la seva Junta.

Compartim el patiment de l'empresariat, i dels treballadors/es evidentment, del territori, i recolzarem les demandes que han explicitat en els següents punts:

Demanem

Que davant d’aquesta situació siguin escoltades les següents peticions:

1. Que cal garantir que totes les mesures anticrisis adoptades per les diferents administracions per facilitar o impulsar l’activitat econòmica, arribin realment a les empreses i s’adaptin a la realitat del teixit empresarial i no siguin només bones intencions.

2. Que es garanteixi i es faciliti l’accés al crèdit i al finançament de les operacions habituals de l’activitat econòmica. Pensant sobretot en el teixit empresarial real del territori, i que aquest fet sigui immediat, doncs la situació de col·lapse és imminent.

3. Que l’Administració pública busqui els instruments necessaris per complir amb l’obligatorietat legal dels terminis de pagament, evitant ser un dels principals actors d’aquesta situació.

4. Que l’administració pública reguli de manera immediata per tal de garantir les operacions entre empreses i eviti que quedi impune la morositat i l’endarreriment dels pagaments indefinidament.

5. Que les agrupacions patronals proposin i organitzin, si aquestes mesures no s’implementen de manera urgent, accions contundents i dràstiques per donar a conèixer la situació i reclamar solucions.

I en general que es treballi en accions i polítiques:

Per evitar i controlar la morositat, aspecte que perjudica greument la viabilitat de moltes empreses.
Que defineixin una veritable política “industrial” orientada a la realitat del teixit productiu actual.

dimarts, 10 de febrer del 2009

2

Conversa mantinguda entre un fill i un pare el dia del 2n aniversari del primer, ahir 09/02/09... :

P - Arian, quants anys téns?

F - Un (amb energia i mostrant el dit decididament)

P - No, Arian, dos

F - Un, homeee (entona com si el seu pare s'estigués equivocant i li perdonés la vida)

P - No, Arian, que avui en fas dos (ensenyant a fer el 2 amb els dits)

F - (veu que fer el 2 es més complicat que fer l'1) No, no, no, un!

I així mitja hora.

Tempus fugit.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Premis Castellar, o el nom no fa la cosa

Divendres al vespre vaig rebre al meu compte de l'Ajuntament un correu electrònic curiós.

Té tota la pinta d'anar dirigit a tots els treballadors/es i regidors/es municipals.  Ho deixo en "presumptament", tot i que no seria la primera vegada que es fa "spam" d'aquesta manera.

Es tractaria doncs d'un anònim o grup d'anònims que tenen accés a tots els e-mails de la casa.

El text escuet i sense signar tracta sobre els Segons Premis Castellar (sic):

"HOLA!
 
Voteu el nou apartat "QUI SERIA..." de la web dels SEGONS PREMIS CASTELLAR!
 
ESPEREM ELS VOTRES VOTS!
 
 
 
recordeu que cada setmana la web serà actualitzada mab nous continguts!"


Evidentment que us deixo l'enllaç perquè em sembla una pàgina dirigida a un col·lectiu, els i les polítics/ques municipals, que estem constantment a l'aparador.

Com que ningú ens obliga a ser càrrecs electes, hem de donar la cara, i això és part del joc. Hem d'acceptar les crítiques, siguin punyents, destructives o constructives, i el que és millor, tenim un correu electrònic anònim al que dirigir-nos si no ens agradés la pàgina web humorística de la que sóm protagonistes.

No vull que se'm malinterpreti, crec que és sa que existeixin iniciatives com aquesta (independentment que el nivell dels continguts humorístics en aquest cas em sembli mediocre), però considero que és més lloable fer-ho donant la cara, encara que sigui fent mofa, burla, ironia o sarcasme.

Però, ja se sap, de pájaru (suavitzem-ho) o de senyor se n'ha de venir de mena.

Aprendre entre fogons

*Article de Cristina Domene, L'Actual 

L’Aula de Cuina de Castellar forma futurs cuiners i cambrers

Els alumnes i la professora San Nicolás, a les instal·lacions de cuina de l’edifici dels Safarejos. || Josep graells


L’aula de cuina de Castellar del Vallès no és només un lloc on aprendre a elaborar receptes. El curs d’ajudant de cuina impartit pel Departament de Promoció Econòmica i Ocupació de la vila (DPEIO
) té com a objectiu que els alumnes adquireixin els coneixements necessaris per desenvolupar-se dins de la cuina com a ajudants, però també com a cambrers a la sala del restaurant. El curs que dura de l’octubre al març, amb pràctiques incorporades a restaurant,
té com a finalitat que els alumnes, que estan en situació d’atur, puguin inserir-se més fàcilment al mercat laboral. Susana San Nicolás és la professora de cuina. Durant cinc hores i mitja, de dimarts a divendres, els alumnes aprenen tècniques de cuina, vocabulari específic, i fan la misse en place, és a dir, la preparació prèvia. És una aprenentatge molt pràctic: “La manera d’aprendre és cuinant. Cada dia preparen el dinar per a ells i els dimecres i dijous, a més,
per al servei de restaurant del propi curs, on poden menjar fins a 20 comensals.
Això no és cuina ràpida. Treballen molt i agafen molta experiència”. Els dilluns la classe està dedicada als coneixements de sala. La professora, Ana Vicen, s’encarrega d’ensenyar tècniques
com la correcta distribució dels coberts, la manera de servir o com prendre nota.
L’alumne Xavier Ruiz explica que està aprofitant l’atur per fer el curs: “La meva idea és buscar treball quan acabem al març”. Hafida Tair afirma: “El meu objectiu és conèixer els mètodes de la
cuina catalana, trobo que és molt profunda”. L’aprenent Jonatan Cabalgante abans treballava com a lampista “Aquest curs m’està obrint unes portes que mai m’havia pensat”. D’altra banda, Maria García manifesta que tots els companys tenen moltes ganes de realitzar els 15 dies de pràctiques a un restaurant: “Serà el moment de la veritat, de posar en pràctica el que hem après al curs”. 

La mestra de cuina ensenyant rebosteria. || Josep Graells










Al restaurant del curs, “El Palauet”, fan les pràctiques de sala. || Josep Graells


dijous, 5 de febrer del 2009

El Pla d'Acció 2009

El Pla d’Acció 2009 proposa 128 mesures amb l’accent en les polítiques d’ocupació i l’estalvi energètic, entre d'altres 


Polítiques socials i d’ocupació

 

Dins la línia estratègica que du per nom “Un Castellar pensat per a les persones”, el Pla d’Acció 2009 posa l’accent a donar suport a les famílies amb rendes baixes i els col·lectius amb necessitats especials. Entre els principals ajuts que es posen en marxa, destaquen l’obertura de noves línies de subvencions: per reduir la pressió fiscal a persones amb recursos econòmics insuficients; per facilitar l’accés a l’habitatge; i per atendre les persones grans.

També s’han ampliat els ajuts d’utilització del transport públic, que fins ara només estaven adreçats a les persones grans. A partir del 16 de febrer de 2009, també se’n podran beneficiar els joves de 16 a 25 anys i les persones en situació d’atur.

 Precisament, el suport a les persones desocupades s’ha prioritzat amb la creació d’una oficina única que centralitzarà la tramitació de nous ajuts en matèria de transport públic, formació i suport a les famílies. Entre d’altres, es concediran subvencions per la inscripció de fills a entitats esportives i de lleure i a serveis municipals com la Ludoteca, els Casals de Vacances i l’Escola de Música. També s’oferiran descomptes per la inscripció a l’Escola d’Adults i als cursos del Servei de Català.

Amb l’objectiu de millorar els serveis d’ocupació, també s’han incrementat els recursos destinats al Club de la Feina i la Borsa de Treball, que ampliaran el seu horari. La Regidoria d’Ocupació també treballarà en l’ampliació del catàleg de cursos de formació ocupacional i comptarà amb nous espais de formació ocupacional a la nova nau del metall que estarà situada al Pla de la Bruguera.

extret de www.castellarvalles.cat

dimarts, 3 de febrer del 2009

PAM

Aquest vespre, tot acabant de pulir i repassar la redacció final del PAM 2009, amb l'Ignasi, el Sebastià, l'Àlex i la Belén, comentavem temes de sensacions de la ciutadania.

Sóm conscients de la molta feina que fem, i no ho dic com egòlatra, sinó per l'experiència de veure cada dia els projectes que tots els meus companys tècnics/ques, administratius/ves, responsables tècnics i polítics, tiren endavant.

Ara estem passant per una boira densa i fosca de la que no veiem el final, i això és la preocupació del comú dels mortals.

Però no hem de deixar de seguir lluitant, ans el contrari. 

Ara més que mai.

diumenge, 1 de febrer del 2009

El Víctor

Ahir celebravem el 31è aniversari d'un dels meus millors amics, el Víctor.

Les nostres vides es van creuar per primer cop el 96, quan començavem Psicologia a l'Autònoma, però no va ser fins l'any següent quan vam coincidir a les magnífiques classes de Psicometria, on entre correlació i correlació arreglavem el món fent les alineacions del Barça de la següent temporada, valorant èxits i fracassos sentimentals, coses de l'edat(?)...

El Víctor és una d'aquelles persones que valen tant la pena perquè és únic. És extremadament extrem. El seu cap funciona a 3.000.000 RPM i, per complementar-ho, hi mescla emoció pura. Sembla dissenyat per l'Andrés Calamaro, artífex de la nostra banda sonora d'aquella època inicial. 

Aparentment, i en molt punts profundament, som l'antítesi l'un de l'altre, i probablement aquí radica el secret de la nostra amistat. Crec que sóc de les poquíssimes persones que mai de la vida s'ha enfadat amb ell per cap dels seus comentaris explosius. És més, tinc l'honor de formar part dels escollits que tenim llicència per esbroncar-lo i clavar-li sermons sense pietat, cosa que utilitzo més aviat poc.

Professionalment és d'aquelles persones que sempre vols que s'uneixin als teus projectes, i sóc afortunadíssim d'haver-ho fet fins ara, primer al Vapor Llonch (tot i que en àrees diferents) i des de fa 2 anys justos a l'Escola del Gremi d'Indústries Gràfiques. Espero que per molt temps.

Felicitats geni!

Geni, paraula polisèmica...