Centre Tecnològic Comunitari. Masquefa

Ahir al matí, 3 dels regidors implicats en el desenvolupament del Centre de Coneixement de la Plaça Major, l'Oscar, el Pepe, jo mateix i l'Alcalde vam anar a visitar el CTC de Masquefa.

Ens van rebre l'Alcalde i President del Consell Comarcal de l'Anoia, el Sr.Xavier Boquete, i la tècnica responsable del centre, la Sra. Carol Villanova.

Es tracta d'un concepte del que en podem treure molt rendiment a Castellar, i que complementa la part més TIC del Citilab de Cornellà, amb qui treballem colze a colze.

Amb l'horitzó a mitjan 2010 són moltes les propostes que s'estan teixint per omplir de contingut, de dinamisme i de servei a la ciutadania, aquest potent complex del cor de la vila.

Fantàstic el tracte dels col·legues de Masquefa. I permeteu-me la llicència humorística i parafrasejant el President Núñez: "grans persones, grans professionals, però fans d'Unió".

Parlo d'amor

Amb tanta notícia sobre eleccions alemanyes/portugueses m'ha vingut al cap Berlín, a no ser que sigui pel First we take Manhattan de dilluns.

Sigui com sigui, valgui'm per postejar sobre un tema que m'interessa.

L'Ignasi Blanch és un excel·lent dibuixant català. Afortunadament ell va ser l'escollit per il·lustrar l'any 90 un fragment del que va quedar del Mur de Berlín.

Recordo vivament el dia que vaig veure per primera vegada "Parlo d'amor", així es diu la gran obra.

La mescla Berlín, Mur, Art, paraules en català, autor català, em va arribar ben endins.

Haig de trobar la foto que m'hi vaig fer.

Gòtic(?)

Des d'ahir hi ha enrenou/safareig al voltant de la foto família ZP-matrimoni Obama.

Des del bloc de la Jéssica Fillol arribo a un article d'opinió d'El Mundo (Los monster, un ejemplo a seguir), prou encertat.

Dia boig

No, no facis cas,

viure és riure quan no pots plorar.

No, no facis cas,

les punyalades no maten mai.

I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas,

tu no hi pots pas per més que hi facis,

deixa-ho córrer, deixa-ho estar.

No, no facis cas,

que l'angúnia no és cap defensa.

No, no facis cas,

si viure és el que desitges.

I si un dia boig t'agafa, no, no facis cas,

tu no hi pots pas per més que hi facis,

deixa-ho córrer, deixa-ho estar.

Masaveu. Castellar del Vallès

Des de dimecres he pogut compartir un parell de sopars amb dues persones que estimo molt, la 'tieta-Tresa-d'Uviedu' (germana del meu avi matern) i el tío Ricardo (fill d'ella, resident a Lleó).

La bona dona, amb 88 anys, encara ha aprofitat per visitar les seves amigues de tota la vida i anar a fer volts per Castellar. L'altrament dita Teresa de "Cal Magraner(u)" va néixer castellarenca i l'amor-ai las- va condicionar la seva vida, com ja acostuma a passar.

El 'Tío Richard', xòfer i home de confiança/servent de Don Pedro Masaveu, la va captivar. La meva família materna (els Oliveras/cal Magranero) vivien davant del Palauet dels Masaveu (C/General Boadella) i així va començar tot.

En dues ocasions (a Marbella i a Santa Eulàlia del Riu-Eivissa) els vam anar a visitar amb els meus pares. Anaven rotant de propietat en propietat dels Masaveu al llarg de l'any.

Recordo, sobretot, a la Sra. Maria Cristina Masaveu quan estava aquí a Castellar. Jo ajudava a la meva mare a la botiga. La dona treia el cap per sobre el mur de casa seva i ens cridava. Després enviava a alguna persona del seu servei a buscar roba, o inclús m'hi apropava jo.

En un context regit pel protocol i la distància, Donya Maria Cristina podia mostrar cert caliu i simpatia. Van morir, prou joves, ella i el seu germà Don Pedro(fill).

La cinquena generació, encara amb un punt de vinculació amb Castellar (almenys a algun dels que apareixen a l'article d'El País, els havia posat agulles per fer la vora dels pantalons), porten des de fa 4 anys les regnes d'aquest imperi nascut a aquesta vila, pel Pere Masaveu Rovira (1828-1885).

No crec que sigui admiració el que em despertéssin, però la Família Masaveu ha tractat molt bé la meva família, i Castellar ha persistit en el seu record.

links: 1

foto extreta de poblesdecatalunya.cat

ICV-Castellar. Autorretrat.

Llegeixo encuriosit a L'Actual l'opinió de la Sra. Eva Clariana sobre el funcionament del "Viver d'Empreses" dins el Centre de Serveis.

A part d'un estil agre, que pot ser inclús "passable" dins del joc polític (no ens passem d'ingenus), l'esmentada senyora, espero que per desconeixement, no s'ha dirigit ni una ocasió al responsable polític del servei, jo mateix. Aprofitant per carregar gratuïtament contra el nostre Alcalde.

- Tema WI-FI: Veient que ha obviat les formalitats més elementals de la Política, o de l'educació, podria preguntar directament a una persona molt molt propera de la seva família (tan propera com per compartir els dos cognoms), quin és l'estat del WI-FI al Centre de Serveis. I encara més coses, com és la reprografia compartida.

Em resulta molt graciós, que aquests familiars tan directes (i permeteu-me elevar a pública una conversa dins un Local al Centre de Serveis ahir mateix, si no que se'm desmenteixi), felicitéssin la tasca de l'Alcalde i la meva pròpia a l'hora de tractar un tema d'interès comú.

-Tema Viver d'Empreses: pot dirigir-se directament a una altra familiar molt directa per veure quin és el tracte que reben les empreses del Centre de Serveis. Qualsevol queixa en aquest sentit, si us plau, denunci'l sense cap contemplació.

- Tema TIC: doni'ns, si li plau, el marge de finalitzar les obres del Centre de Coneixement per observar que, Castellar serà un referent dins el territori en la matèria. Li dono la paraula, es tracta d'una feina molt ben feta on s'hi ha invertit moltíssim temps i esforç per part de molts tècnics/ques i polítics/ques de la casa.

Resto a la seva disposició pel que calgui pel bé de la ciutadania.

Jornada de Cooperació Empresarial. Dijous 15/10/09 9:30-14:30 Espai Tolrà

D'aquí a tres setmanes des del Centre de Serveis, organitzem conjuntament amb gettingcontacts una Jornada de Cooperació entre empresaris a l'Espai Tolrà, amb l'objectiu de fomentar contactes comercials efectius entre les empreses del nostre territori, prioritzant les de Castellar.

Es tracta d'una experiència innovadora i d'èxit que es basa en el treball en xarxa (networking, en diuen en anglès).

El funcionament és senzill i efectiu. El vídeo del TN que us he penjat és un exemple molt il·lustratiu.

Les empreses interessades, es poden registrar directament aquí o via facebook. o e-mail (efernandez@castellarvalles.cat).

Acabem d'iniciar la difusió i ja hi ha 33 empreses inscrites.

No ho deixeu per úlima hora!

PQPI. Any II

Afortunadament enguany hem tornat a aconseguir finançament per repetir la magnífica experiència de l'any passat amb el PQPI.

Fa un any ja escrivia sobre les virtuds del programa, i avui subscric fil per randa les mateixes paraules.

Aquest vespre, hem tingut la reunió inicial d'aquest curs, que comença el dilluns que ve. Tots els alumnes han vingut al Cal Botafoc acompanyats dels seus pares i/o mares, per conèixer de primera mà a totes les persones implicades en aquest projecte que fins el Maig posaran tota l'energia en ells/a.

La Formació i l'Educació necessiten de la complicitat de les famílies. Aquest any, com l'anterior, té molt bona pinta. Esperem tornar a aconseguir les fites que ens hem marcat.

Molta sort i energia.