Joan Creus. Castellar del Vallès

diumenge, 4 de desembre del 2011

Melancholia - Lars von Trier

No sé si és una manera de defensar el meu admirat Lars von Trier, però si torno a veure Melancholia no ho faré a la sessió de les 22:00.

Parts lentíssimes, tot i que la fotografia dóna per a recrear-s'hi, i situacions de trames poc creïbles.

Avui m'he llevat amb la notícia que ha guanyat el Premi a la millor pel·lícula europea de l'any... i sincerament, ara no sé si n'he vist massa d'europees aquest any, però diu ben poc a favor de l'estat del cine del vell continent.

Inclús la brillant Charlotte Gainsbourg, brutal a The tree, està bastant discreta.

Tot i així, tinc la sensació que mereix una segona visió, el desenllaç és ben parit i la història en sí té magnetisme.

Suposo, doncs, que se m'ha acudit fer aquest post com a excusa per a adjuntar aquesta perla de Celebrities.

dijous, 1 de desembre del 2011

Debat a Ràdio Castellar - 30 de Novembre

Ahir el meu fill se'n va anar a dormir escoltant la veu del seu pare per la ràdio. I avui m'ha demanat que li tornés a posar.

Vam tenir el Debat post-Ple a la Ràdio i vam parlar molt i molt de Castellar, del Castellar que hem de començar a imaginar tots plegats.

Amb els companys/a de CiU (Bea Garcia), L'Altraveu (Xavi Bella) i PP (Antonio Carpio) vam parlar sobretot de:

- El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal): el dibuix del que volem que sigui el nostre municipi els propers 15-20 anys.

- Mercat: parades en règim de lloguer

- Calissó: nova concessió

Ho pots escoltar clicant aquí (i clicant Play al Debat del 30 de Novembre).

diumenge, 27 de novembre del 2011

Alumnes a Rotterdam

Porto un parell de setmanes sense postejar, i no és per falta de temes.

Aquesta foto que m'acaben d'enviar des de Rotterdam il·lustra un dels projectes que m'han tingut ocupat/preocupat(poc) aquestes últimes setmanes.

10 alumnes de Grau Superior de l'Escola que estaran tres setmanes a empreses gràfiques holandeses.

Sento enveja sana cada vegada que deixo algun grup d'alumnes fora.

L'experiència (curta en relació a un Erasmus, per exemple) els dóna moltíssima confiança i els posa reptes que aquí no tindrien.

Que es puguin defensar en anglès és un dels objectius transversals del projecte.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Houellebecq - El mapa i el territori

Imagino que llegir llibres d'autors contemporanis, de qui sovint tenim notícies sobre les seves conductes més o menys extravagants, fan que les lectures arrenquin amb molts prejudicis.

Reconec que llegeixo a Houellebecq o a Murakami (o qualsevol d'aquest pal) des d'una perspectiva propera a la d'un fan(àtic) respecte l'estrella de Rock, i amb una capacitat analítica poc consistent.

Serveixi, doncs, aquesta prèvia per restar valor a l'encesa recomanció que faig que llegiu aquest llibre.

Manté el punt de novel·la d'idees, un punt existencialista però menys, i segueix incidint en el consumisme, la filosofia i la religió.

En sí no són temes massa meritoris com a fons, però el que enganxa del geni francès és la forma.

"- Què és el que defineix un home? Quina és la primera pregunta que se li fa a un home quan vols informar-te del seu estat? A algunes societats li pregunten primer si està casat, si té fills; a les nostres, se li pregunta en primer lloc per la seva professió. El que defineix en primer lloc a l'home occidental és el lloc que ocupa al procés de producció, i no el seu estatut de reproductor."

Michel Houellebecq, El mapa i el territori (Empúries, 2011)