Cuina i alimentació (II) Promoció econòmica. cultural i social

I què es fa des de l'Administració local per donar suport a aquesta riquesa lligada al territori?

Les dues línies més clares fan referència a la creació de les millors condicions pels comerciants lligats al territori i l'alimentació; i la formació/divulgació/transmissió de coneixements.

- Apostar per la reconstrucció de l'Espai de Cuina dels Safareigs, una inversió amb finançament del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Tot just fa un any arrencava un espai que s'està consolidant tant per l'activitat de Formació Ocupacional per a persones en recerca activa de feina al sector, com per les noves línies estrenades en col·laboració amb l'Alfonso Fernández: Cuina de Safareig.

Cuina Vallès i el CTurisme del VO a Cuina de Safareig

 Aquesta línia de participació públic/privada amb grans professionals de la cuina, la pastisseria, la viticultura i la gastronomia en general, ha arrencat amb gran acollida.

La Marina Antúnez, fa una deliciosa descripció d'un dels Tallers esplèndids que s'hi estan desenvolupant.




- Seguir donant suport a una de les infraestructures més conegudes i usades del poble, com és el Mercat Municipal.

Aquest és un dels motors econòmics de Castellar, i representa l'epicentre de la trama comercial del nostre poble.

La bona feina dels i les paradistes, que ofereixen productes de primera qualitat és també cultura i territori.

A l'enquesta realitzada recentment per la Diputació de Barcelona, queda palesa la bona acollida del Mercat Municipal inaugurat el 2008.

Cuina i alimentació (I) Promoció econòmica. cultural i social

A casa nostra es menja especialment bé. I és menja així de bé per moltes raons: 

- per la qualitat dels productes agroalimentaris

- per la magnífica estima per la cuina de mares, àvies, i generacions i generacions, a les que s'hi han incorporat avis, pares i joves d'ambdós gèneres.

- perquè som llatins/es, mediterrans/ànies, de sang calenta i ens agrada cultivar l'experiència dels sentits

- perquè som supervivents i les hem passat i passem de tots colors, i tenim l'enginy ben aguditzat

- perquè tenim un teixit formal i informal espectacular de transmissió de coneixement 

...

Per tot això, la reflexió i l'acció que s'ha iniciat al Vallès als darrers anys, ha posat especialment èmfasi en iniciatives de promoció i suport de la nostra cuina.

Al vídeo

En aquest sentit, el col·lectiu Cuina Vallès, és el referent absolut d'aquesta bona feina, emparat pel Consorci de Turisme del VO. 

Castellar hi és present de manera molt rellevant i activa. El Carles Calsina del 'Restaurant Garbí', 4a generació de cuiners excel·lents, n'és el president. Aquí el teniu en acció al "Cuines" (TV3) i al "Divendres" (TV3), juntament amb el Ramon Casamada fill (D.O.Mongetes del Ganxet). 25a generació de Can Casamada.

Font: Estima Castellar, galeria 9a Mostra

En aquest context, pren especial rellevància la magnífica acollida de la 9a Mostra Gastronòmica, de fa tot just un parell de setmanes, on es van poder visualitzar algunes de les excel·lències conreades, collides, el·laborades i/o cuinades a Castellar.

Sensacional el nivell de tots els restaurants, establiments de begudes, bodegues, professionals del còctel i genial la participació. Més de mil persones van passar al llarg dels 3 dies.

Font: L'Actual, 216

Castanyada (vs?) Halloween

Fa onze anys, per aquestes èpoques exactament, vaig celebrar per primera vegada Halloween.

Treballava a un Centre de formació propietat d'un grup nord-americà. Un centre Sylvan que un any i mig més tard petava arrossegat per l'estafa Wall Street Institute, Tot un seguit de pràctiques delictives de microcrèdits personals per a formació.

Va petar amb els consegüents judicis i FOGASA i tota la pesca, mentre tots els companys/es de Claustre, la majoria acabats de sortir de la Uni, refeiem dignament la vida professional .

Torno a Halloween. Recordo que vam organitzar una festa pels alumnes amb tota la parafernàlia de màscares, maquillatge, aparences gòtiques i d'altres qüestions més suaus pels més petits.

Recordo que va sortir molt bé, però la sensació d'estar fent teatre i de que allò era una americanada, i que estavem fent el primo, i que era poc menys que una invasió cultural, va planejar per l'ambient tota l'estona.

Tenir un fill genial m'ha fet redescobrir la Castanyada des de ja fa uns anys, i demà, inclús, se m'omplirà la casa d'amics i amigues amb els seus respectius fills i filles genials i sumarem a la Castanyada les ganes de pintar-nos i fer el zombie, el gòtic o el que surti.

Sempre pels petits, que consti, que els grans som molt seriosos.

No sé si estarem traïnt estrictament la tradició. 

L'únic que sé és que cap tradició hauria de passar per sobre de les ganes de passar-ho bé amb els teus.

L'Alfredo

Recordo perfectament l'última conversa que vaig tenir amb l'Alfredo. El seu fill Ferran estava conval·lescent de la mateixa operació que m'havien fet a mi unes setmanes abans, amb la mateixa otorrino i al mateix hospital.
Tot havia anat bé.

Estavem contents, i em parlava de com de bé s'ho passava sortint a caminar amb el grup d'excursionistes sèniors que des de feia poc integrava també el meu pare.

Avui, a l'Església, a una cerimònia d'enterrament civil, una de les més precioses a les que he assistit, el Ramon Juliana, en nom dels seus amics excursionistes ha iniciat el torn de paraules amb una glosa excepcional que lligava el territori, el caràcter, els valors i la personalitat de l'Alfredo.

Una imatge de La Mola il·lustra el recordatori que amb tant bon gust ha escollit la família.

Però aquesta faceta d'enamorat del territori és només una de les moltíssimes que l'Alfredo ha honorat al llarg dels seus 61 anys de vida. Molta vida per endavant li quedava.

M'ha entusiasmat escoltar de les persones que més l'estimaven dades i facetes que desconeixia, i que m'han fet sentir-lo encara més proper. Entre intervenció i intervenció, música de Clapton, de Lennon, enregistrada i en directe. A l'alçada de l'homenatjat.

El bon Alfredo, asturià de Tudela Veguín, company de classe del gran Tino Casal, ha estat un castellarenc excepcional.

Ha tingut la fortuna de tenir una família i un grup d'amics/gues del mateix nivell que ell. Començant per la seva dona, la Dolors, una persona fora de sèrie, els seus fills, la família d'aquí i d'allà, i els amics, la Teresa, que ha dirigit unes paraules sensacionals que el descrivien, l'Imma, el Jordi...

Com molt bé s'ha referit la seva cunyada, ara cal que parlem d'ell i que el tinguem present.

El compromís social, l'entusiasme pel cine, membre fundador del Club Cinema Castellar, sindicalista, sensible a la bona música, apassionat del seu hort... dóna per escriure il·limitadament.

L'Alfredo no mereixia aquest desenllaç.

És la gran putada final.

Lip Dub El Sol i la Lluna

Una joia de la Comissió festivalera d'El Sol i la Lluna, i el Rafa Corts!

La màquina de lligar boira

S'ha mort l'Emili Teixidor.

El recordo molt més com a divulgador que com a lector de la seva obra. Celebro que hagi pogut gaudir amb vida del reconeixement a tota la trajectòria, simbolitzat amb l'èxit internacional de Pa Negre.

Jo sempre seré de Dídac, Berta i la màquina de lligar boira.

Tros d'infància marxa amb ell. Descansi en pau.

25 Anys Escola Algueró

Vídeo visita MH President, Sr. Artur Mas - Acte 25è Aniversari Escola Algueró.

Post soon.