Felip VI, el Preparat. La escopeta nacional II

Acostant-me als 36 anys és evident que no he pogut conèixer cap altre monarca a Espanya.

Lluny de sentir-me'n súbdit, justament aquest ha estat un dels motius pels que mai he sentit orgull d'espanyol.

Avui anuncia la seva abdicació el Rei Joan Carles, i el rellevarà el seu fill Felip.

No val la pena ni entrar a valorar si està preparat o no. És una qüestió de règim, de règim a extingir.

És evident, crec, que les Monarquies responen a unes concepcions anacròniques de la realitat. Probablement amb cert consens imposat al post-franquisme, però en cap cas a la situació actual.

Estem a una època extremadament interessant i dura, però cal enfrontar-la amb intensitat.

Els canvis no acaben aquí, afortunadament.
La escopeta nacional I: http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2012/04/la-escopeta-nacional.html

L'Oriol

La mort de l'Oriol, cruel, malparida, m'ha provocat un sentiment de desconcert.

Em va recomfortar anar-l'ho a despedir a Vilanova, amb l'Ignasi i l'Aleix, i acompanyar la seva família. La Tensi, la Mireia, el Lluís, el Jordi, la Carme...

Amb l'Oriol vam tenir una relació d'apreci molt gran. Discrepavem clarament amb alguns posicionaments polítics, però ens respectavem. Més que això, diria.

El recordaré sempre amb aquella espurna als ulls, i aquell somriure enèrgic.

Et trobem a faltar, Oriol. Abraçades sentides a la família, als amics i als companys d'ERC Castellar del Vallès i Vilanova i la Geltrú.

M'ha agradat trobar algunes de les seves intervencions, incisives algunes, amables d'altres, a aquest bloc:

Sobre el 13-D

Prèvia a la Diada 
Castellar del Vallès participa a la I Jornada d’Associacionisme Empresarial de Polígons, celebrada a Polinyà
El PSC Vallès Occ. Sud reivindica el projecte socialista en l'acte "Plantem cara a la crisi" 
Fanzine malalletra 
Röyksopp - What else is there 
Debat Ràdio Castellar - 14/10/09
Debat polític Ràdio Castellar - 18/02/09
Tertúlia Ràdio Castellar - 21/01/09 

Lleuger descens de l'atur registrat

Font: L'Actual, 288

Treballar el context per a l'esperada recuperació econòmica

Creix la creació de nous negocis

Clica per veure'l a mida original - Font: L'Actual, 286

Tito Vilanova

Tornava de la feina quan he escoltat a la ràdio la notícia de la fatídica mort del Tito.

Recordava quan fa un parell d'anys, durant el mateix trajecte, vaig conèixer que ell seria el primer entrenador de l'equip.

El Tito ha estat fonamental per entendre el Barça llegendari dels darrers anys, però la seva aportació ha trascendit a la seva gran capacitat tècnica i de treball.

Em fascinava, a l'ombra del Guardiola, mostrant la seva personalitat marcadament reflexiva, honesta, tímida però segura.

Als 45 anys, un talent com el seu, un exemple de lluita, un home socialment elegant no pot deixar de brillar.

I així ha estat.

Deixa a una família orgullosa del fill,el marit,el pare. I el reconeixement i estima de tots.

Grandiós Senyor Tito Vilanova.

7

Ahir ell feia 7 anys, i me'l mirava mentre cantava.

Gairebé 15 anys després de la mort del Carles Sabater, li brillaven els ulls i aplaudia.

Ja ha anat a uns quants concerts, però aquest era el seu primer musical per a grans. Es veu que a 1er ja són grans, diu.

Mentre jo sentia la felicitat extrema de quan veus feliç a qui més estimes, m'apareixia el record de la desaparició, prematura, del Carles. 

Segurament hipersensibilitzat jo per recents episodis, més o menys propers. El darrer, el de l'exemplar Tatiana Sisquella, envoltada a la vida de gent bona. I tants d'anònims, aquí i allà.

I és que, segurament, és impossible destriar la potència immensa de l'estima als teus, sense l'ombra de la mort.

No, no és un post trist. És un post d'homenatge a les coses bones de la vida. 

Com encertadament deia l'humorista Art Buchwald: 'les millors coses de la vida no són coses'.

Que per molts anys ho seguim celebrant. Tots.

Tenir algú així de genial tant a prop, ho fa tot molt més senzill.

I màgic.