Dissabte al migdia vaig llegir l'Editorial antològic de La Forja (prometo demanar permís per publicar-lo escannejat). Acostumo a llegir-me-la bastant en diagonal i parar-me encuriosit a algun article o llegir alguna qüestió esportiva.
És un hàbit bastant instaurat en mi. Llegeixo L'Actual (més a fons), La Forja i l'Esportiu diria que sempre.
A l'anar aprofundint en l'esmentat Editorial vaig tenir un parell de batecs adrenalínics al cor. Alguna persona o persones se'm dirigien a mi com a integrant de l'equip de govern. Us prometo, i no és cap vacil·lada, que no conec els redactors de la Forja, diria que hi ha el pare d'uns nois/es que conec de tota la vida. A més sóc veí del Mossèn i tenim una relació molt cordial. Però no sé quines mans hi ha darrera de l'Editorial, inclús quan vegi al Mossèn li ho preguntaré, per saber quina cara fa/n aquest/s que se'm dirigien.
Anem al tema: en un to especialment desagradable se'ns retreia el fet d'abstenir-nos en la votació respecte de la Consulta sobre la Independència de Catalunya que es celebrarà el mes que ve.
Si em truquen, senyors de la Forja, els hi explicaré qualsevol dubte que puguin tenir, tal com ja vaig fer davant de 2 persones assenyades com són el responsable màxim a Castellar d'un partit que hi va votar a favor i del portaveu de Castellar decideix. Persones amb un tarannà pedagògic i conciliador.
Per tant, amb editorials tan tronats com la de l'últim cap de setmana, poc servei li fan a la pàtria que defensen, ja que les posicions escèptiques vers l'independentisme poden sentir-hi, inclús, rebuig. I, creguin-me, no són poques aquestes persones.
Per acabar em remeto, per si tenen algun dubte sobre la meva posició al respecte al post publicat el
10 de setembre d'enguany:
A mi el concepte d'independentisme no em provoca cap tipus de repulsa, de fet tampoc m'acaba de fer el pes.
Crec que a nivell sentimental i de principis em trobaria més còmode en un context on Catalunya fós un Estat dins la República Federal d'Espanya.
Un model que tendís a l'alemany: sistema federal clàssic de la relació financera.
Dit això, em sembla que a aquestes alçades, posar el crit al cel per la consulta d'Arenys, és fer-ne un gra massa. És necessari conèixer la voluntat dels pobles en matèria d'autodeterminació, encara que no em sembli ara mateix el gran tema prioritari.
