El Petit Mag - Enchanté

El Roger ha reventat l'Auditori en dues sessions.

Col·locar més de 600 entrades a Castellar no és gens fàcil, i el xaval ho ha fet amb la gorra.

Amb el Mag Lari observant-lo en directe, el Petit Mag ha ofert un espectacle de nivell sènior avançat: Enchanté.

Tot i que la sessió del matí servia d'assaig general (ha preparat l'espectacle amb temps rècord), tots els trucs i jocs d'il·lusió han sortit perfectament.

Magnífica posada en escena, molt bé les ballarines de l'Escola de Dansa Parc i una selecció musical molt potent. Només un únic petit detall: essent un fan de Metallica declarat, podia haver optat per la versió orquestrada del Nothing else matters o la d'Apocalyptica, enlloc de la més suau de la Lucie Silvas.

Segur que els observadors i programadors culturals que estaven escampats per la platea de l'Auditori hauran pres molt bona nota d'aquest immens talent castellarenc, que ha deixat de ser promesa per consolidar-se com un Mag en majúscules.

Molta merda, Roger!

Entrevista al Bdeblog - 07/02/12

Dimarts, els companys de Bdeblog em van convidar al programa.

Em va agradar moltíssim repetir experiència.

Els meus mèrits: ser de Castellar i tenir un bloc més o menys operatiu. Mireu si són bones persones.

Moltes gràcies Jordi (Rius) i Salva (Solé)!

Si voleu escoltar el programa, aquí us deixo l'enllaç 

Temes: Multimèdia, Salinger, Indústria i comunicació gràfica, Vida, The Cure, El Mirador, Formació, Megaupload, iPad, Música, Castellar, Nacho Vegas, Xarxes socials, LinkedIn, Bunbury... i algun altre que se m'escapa.

Bloc del Bdeblog

Facebook del Bdeblog

Twitter del Bdeblog

5

Demà en fas 5.

Ja reconeixes totes les lletres i els números, i curiós intentes lligar-ne seqüències.

I preguntes. 

Ets l'amo de les preguntes a les que sovint no trobo resposta convincent. I me les dones per bones.

I sentencies. 

Decidit expliques el teixit de la teva teoria del Tot. Per fascicles, arrencant somriures.

I estimes. Aquest és el teu Magne Pla.

I somies. 

Mentre t'escric, dorms esperant un altre gran dia.

I està arribant, 

i és imparable.

Per molts anys tot sigui així, Sioux, però per molts molts.

I de regal la teva preferida

Where did the ducks go?

Plaça Catalunya - Foto robada a l'amic Victor Cuervo

Visc a Castellar del Vallès, i estava pensant en el llac de la Plaça Catalunya. Em preguntava si estaria congelat quan tornés a casa, i si ho estigués, on van els ànecs? Em preguntava on anaven el ànecs quan el llac es gela i glaça. Em preguntava si algun paio venia amb un camió i se'ls emportava cap un zoo o així. O si simplement se n'anaven volant.

Versió lliure plagiant JD Salinger - The Catcher in the Rye (El vigilant al camp de sègol):

I live in New York, and I was thinking about the lagoon in Central Park, down near Central Park South. I was wondering if it would be frozen over when I got home, and if it was, where did the ducks go? I was wondering where the ducks went when the lagoon got all icy and frozen over. I wondered if some guy came in a truck and took them away to a zoo or something. Or if they just flew away.
The Catcher in the Rye - Holden Caulfield in Chapter 1

Berta Junqué a La Vanguardia

Tempus fugit...

Nacho Vegas, el Gran

Amb mig sospir ens hem cruspit el primer mes de 2012.

Pretenia escriure una mica més al bloc aquest any, però altres prioritats hi estan passant per sobre sense miraments.

M'agrada que sigui així.

Aquest gener ha estat animal, diria que estic en el moment més interessant i ben parit de la meva vida si no fós perquè algunes de les coses experimentades parteixen del dolor o de situacions de patiment social.

El 2012 sembla estar dibuixat per fer mala cara i cremar-ho tot.

Aquesta setmana he estat per feina a Amsterdam, amb companys i companyes de Dinamarca, Holanda, Grècia, Suècia i Alemanya amb qui compartirem un projecte els propers dos anys.

Qui pot anticipar com estarem a finals de 2013? Si anem amb el cap cot ho tenim cascat.

No serà el cas.

Coses guapes que m'han passat aquest inici d'any:

- El meu fill m'ha explicat alguns conceptes sobre Mozart i els Sioux i jo li he ensenyat a cantar "La Balalaika" i d'altres ben parides ("El concert" de Geissler) que ens va ensenyar la senyoreta Paquita.

- He vist en directe dos dels meus intocables, l'immens Bunbury al Sant Jordi Club i el mestre Nacho Vegas (i amics) al Palau de la Música.

- Negocio entrades per The Cure al Primavera Sound

- He vist a l'immensa majoria de la gent amb qui treballo, que hi ha energia per tirar tots els projectes endavant

- He conegut gent extraordinària de la qui segueixo aprenent

- M'he inscrit a un Postgrau (o millor, m'he posat una soga al coll?)

- Els meus pares han acabat de dissenyar el seu canvi d'estàtus laboral, després d'uns 50 anys pencant com animals

... i moltes altres que encara no sé cap on van.

Funky New Year!!

Silvester Party

Generation neXt

Funky New Year!! from Joan Creus on Vimeo.

Dol pel Ramon. Un referent.

Tenia material i idees suficients com per començar el 2012 escrivint un post ben parit, de bons desitjos i de coses guapes que m'han passat i que he viscut amb els meus aquests dies.

Doncs no, avui s'ha mort el Ramon (Ruiz). Una putada immensa. Un tio que va lluitar com un animal per sortir d'una malaltia gravíssima, que se'n va sortir i que al cap d'uns mesos un altre brot el fulmina.

El Ramon l'he vist des del 10 anys, tiet del meu gran amic Josep. Vaig tenir la immensa fortuna de tornar a coincidir amb ell fa 4 anys, ell ja era responsable tècnic a l'àrea de Desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona.

Com enamorat de Castellar que ha sigut, seguia amb moltíssima il·lusió tots els projectes que li explicava.

Havíem de quedar per fer una reunió quan em va comunicar el primer ingrés i tractament gravíssim. Després de reincorporar-se, vaig tenir la immensa il·lusió que el 17 de Novembre passat vingués a El Mirador, al Seminari polític del COPEVO.

Aquell dia el vaig veure content, estava pletòric i li vaig parlar de projectes per treballar conjuntament. Ens vam emplaçar a parlar-ne a principis de 2012, abans de que s'obrin les convocatòries d'aquest any.

I no podrà ser

El Ramon ha sigut un exemple per a tota la família i la gent que l'hem gaudit i admirat. Un referent, humil, honest, pencaire i fort. Deixa una família destrossada, però serà el seu orgull per sempre.

Demà l'acomiadarem, però la seva petja profunda serà seguida per tots els que avui el trobem a faltar.

Gràcies Ramon.