Vídeo visita MH President, Sr. Artur Mas - Acte 25è Aniversari Escola Algueró.
Post soon.
dilluns, 7 de maig del 2012
dijous, 26 d’abril del 2012
El Dire
S'ha mort el Dire.
El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.
Feia ja cinc anys que lamentablement s'havia anat apagant poc a poc aquella persona culta, estricta, amant dels escacs, lúcida que va marcar la línia d'una Escola modèlica.
Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.
Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.
Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.
De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.
D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.
Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.
Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.
El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.
Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.
Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.
Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.
De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.
D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.
Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.
Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.
diumenge, 15 d’abril del 2012
Castellar SpeedFest 2012
Aquesta és la 4a edició de la concentració, brillantment organitzada per l'ACCDC (Associació Custom cultural de Castellar), que ha comptat amb milers de visitants d'aquí i d'arreu.
Enhorabona a l'organització per un cap de setmana espectacular. Segur que si el Rei no hagués tingut una petita indisposició si hagués acostat.
divendres, 6 d’abril del 2012
L'amor feliç - Mishima. David Carabén
Senzillament brutal el post de la Caro explicant la visita del Mestre David Carabé i l'anna Aguilar-Amat a Copenhague. Imprescindible.
Mishima acaba de treure la sisena joia en forma de disc. L'amor feliç. Després d'escoltar-lo per primera vegada puc dir que està a l'alçada de les expectatives, i molt més.
El 7 de Juliol els tindrem a l'Embassa't (gran festival) a Sabadell.
El David Carabén es mereix un post extens, i crec que algun dia em sortirà.
Mireu-vos el Bestiari Il·lustrat que li van dedicar:
+ Mishima: http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/07/mishima-tornaras-tremolar.html
http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/09/tot-torna-comencar-mishima.html
 |
| http://quefaigaqui.blogspot.com.es/2012/03/anna-aguilar-amat-i-david-caraben.html |
Mishima acaba de treure la sisena joia en forma de disc. L'amor feliç. Després d'escoltar-lo per primera vegada puc dir que està a l'alçada de les expectatives, i molt més.
El David Carabén es mereix un post extens, i crec que algun dia em sortirà.
Mireu-vos el Bestiari Il·lustrat que li van dedicar:
+ Mishima: http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/07/mishima-tornaras-tremolar.html
http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/09/tot-torna-comencar-mishima.html
Anàlisi Taxa d'atur Castellar - Març 2012
 |
| Escolta l'àudio aquí: http://www.lactual.cat/cat/fitxa-programa-radio.php?IDC=20 |
diumenge, 1 d’abril del 2012
Traumatisme
A l'etiologia de les dismòrfies septals i septopiramidals, els traumatismes i les fractures tenen un paper fonamental.
Aquest ha estat el meu cas. Fa uns 18 anys em vaig trencar la cara en un xoc de raquetes contra el meu company de dobles al Casal d'hivern a Castellar. Afortunadament gràcies a l'amnèsia post-traumàtica no recordo ni vull recordar qui era. Resultat: nas trencat pel mig (septum luxat) i cap al Taulí.
Allà s'havia acabat la història fins que al setembre vaig començar a notar sensacions estranyes a la vista (una cosa així). A més, em petaven les oïdes amb els canvis de pressió, com mai abans havia notat.
Diagnòstic resumit: Insuficiència respiratòria nasal.
Total, que la Dra Droguet, fantàstica otorrino llorençana amb consulta a Castellar, em va recomanar que no donés peu a cascar-me i que prioritzés la intervenció.
I ja està fet i a sobre sembla que ha sortit segons el previst. Des del dimecres toquen dies de semi-angoixa cada cop menys intensa gràcies als còctels de calmants i recuperant-me ràpid per tornar el més aviat que em deixin.
Serveixin aquestes línies per donar moltes moltes gràcies a tots/es els que m'heu enviat energia.
Inclús a aquells/es que m'heu provocat riure intens (i encara no puc per prescripció mèdica) amb comentaris malintencionats amb referents tals com les princeses Letizia, d'Astúries i Girona, i Belén, del Poble.
La doctora ha escollit perfil grec, cànon clàssic.
Aquest ha estat el meu cas. Fa uns 18 anys em vaig trencar la cara en un xoc de raquetes contra el meu company de dobles al Casal d'hivern a Castellar. Afortunadament gràcies a l'amnèsia post-traumàtica no recordo ni vull recordar qui era. Resultat: nas trencat pel mig (septum luxat) i cap al Taulí.
Allà s'havia acabat la història fins que al setembre vaig començar a notar sensacions estranyes a la vista (una cosa així). A més, em petaven les oïdes amb els canvis de pressió, com mai abans havia notat.
Diagnòstic resumit: Insuficiència respiratòria nasal.
Total, que la Dra Droguet, fantàstica otorrino llorençana amb consulta a Castellar, em va recomanar que no donés peu a cascar-me i que prioritzés la intervenció.
I ja està fet i a sobre sembla que ha sortit segons el previst. Des del dimecres toquen dies de semi-angoixa cada cop menys intensa gràcies als còctels de calmants i recuperant-me ràpid per tornar el més aviat que em deixin.
Serveixin aquestes línies per donar moltes moltes gràcies a tots/es els que m'heu enviat energia.
Inclús a aquells/es que m'heu provocat riure intens (i encara no puc per prescripció mèdica) amb comentaris malintencionats amb referents tals com les princeses Letizia, d'Astúries i Girona, i Belén, del Poble.
La doctora ha escollit perfil grec, cànon clàssic.
 |
| I can't breathe in this thing... http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=jTJq8co38Pk#t=53s sent by D.M. Thanx!! |
divendres, 16 de març del 2012
De canvis de trajecte (II): Ells. Oliveras Tot Moda 1987-2012
Hi ha dies gravats a foc a la memòria. El d'avui n'és un d'aquests pels meus i per mi.
Després de 25 anys de pencar i viure per la botiga i de la botiga, els meus pares (Joan & Maite) han plegat veles.
Ho han fet millor del que mai s'haguéssin imaginat. El procés de liquidació per jubilació el van iniciar per Nadal, i en un parell de mesos i mig ho han reventat absolutament tot.
Aquest procés de 10 setmanes els ha servit per poder-se acomiadar de centenars de clients i clientes.
Plegar amb l'absoluta convicció que has intentat fer-ho el millor que saps, i que la gent t'ha arribat a apreciar/estimar per això i viceversa, ha de ser de les sensacions més ben parides de la vida.
Com un mantra penso "els ha valgut la pena".
Els ha valgut la pena ser pencaires animals.
Els ha valgut la pena apostar i arriscar temporada rera temporada.
Els ha valgut la pena escoltar i aprendre dels milers de persones que han tractat.
I parlo en plural pensant amb els meus pares, que han estat plegats sobretot a la recta final.
M'agrada fer-ho així, però no seria del tot just si no qualifiqués a la meva mare com l'epicentre energètic d'aquesta història. Ho ha fet absolutament tot per la botiga, no defallint mai i desvivint-se per donar el millor dels serveis i productes a la bona gent que s'hi ha acostat.
Ha tingut persones especials al seu costat, sobretot la Montse i la Gemma, que han estat les col·laboradores que més temps han donat suport incondicional fins a formar part d'aquesta bona gent que consideres família teva. Justament, en un dia tant guapo la Gemma fa 30-pocs anys i l'hem pogut felicitar.
Recordo també la Natxa a l'inici, la Mònica quan es va lesionar la Gemma, l'Eva, l'Elsa i és impossible obviar el meu germà-cosí Àlex, que abans de fer l'aventura Carrefour va estar uns anys al peu del canó també.
Més de 9000 dies donen per molts moments brutals, i això ja ho porten incoporat per sempre més.
Tant de bo algun dia pugui sentir alguna sensació similar. La desitjo per tothom.
En una època complexa i cabrona on la vida mitjana de les empreses es situa als 10 anys, haver complert un cicle comercial de 25 (des dels 38 anys d'edat als 63 acabats de fer), només es pot valorar com d'excel·lent.
Ara comença un nou repte: modul·lar una estructura cerebral orientada a pencar a altres coses.
Que per molts i molts anys en gaudeixin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)