dimarts, 30 d’octubre del 2012

Castanyada (vs?) Halloween

Fa onze anys, per aquestes èpoques exactament, vaig celebrar per primera vegada Halloween.

Treballava a un Centre de formació propietat d'un grup nord-americà. Un centre Sylvan que un any i mig més tard petava arrossegat per l'estafa Wall Street Institute, Tot un seguit de pràctiques delictives de microcrèdits personals per a formació.

Va petar amb els consegüents judicis i FOGASA i tota la pesca, mentre tots els companys/es de Claustre, la majoria acabats de sortir de la Uni, refeiem dignament la vida professional .

Torno a Halloween. Recordo que vam organitzar una festa pels alumnes amb tota la parafernàlia de màscares, maquillatge, aparences gòtiques i d'altres qüestions més suaus pels més petits.

Recordo que va sortir molt bé, però la sensació d'estar fent teatre i de que allò era una americanada, i que estavem fent el primo, i que era poc menys que una invasió cultural, va planejar per l'ambient tota l'estona.

Tenir un fill genial m'ha fet redescobrir la Castanyada des de ja fa uns anys, i demà, inclús, se m'omplirà la casa d'amics i amigues amb els seus respectius fills i filles genials i sumarem a la Castanyada les ganes de pintar-nos i fer el zombie, el gòtic o el que surti.

Sempre pels petits, que consti, que els grans som molt seriosos.

No sé si estarem traïnt estrictament la tradició. 

L'únic que sé és que cap tradició hauria de passar per sobre de les ganes de passar-ho bé amb els teus.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

L'Alfredo

Recordo perfectament l'última conversa que vaig tenir amb l'Alfredo. El seu fill Ferran estava conval·lescent de la mateixa operació que m'havien fet a mi unes setmanes abans, amb la mateixa otorrino i al mateix hospital.
Tot havia anat bé.

Estavem contents, i em parlava de com de bé s'ho passava sortint a caminar amb el grup d'excursionistes sèniors que des de feia poc integrava també el meu pare.

Avui, a l'Església, a una cerimònia d'enterrament civil, una de les més precioses a les que he assistit, el Ramon Juliana, en nom dels seus amics excursionistes ha iniciat el torn de paraules amb una glosa excepcional que lligava el territori, el caràcter, els valors i la personalitat de l'Alfredo.

Una imatge de La Mola il·lustra el recordatori que amb tant bon gust ha escollit la família.

Però aquesta faceta d'enamorat del territori és només una de les moltíssimes que l'Alfredo ha honorat al llarg dels seus 61 anys de vida. Molta vida per endavant li quedava.

M'ha entusiasmat escoltar de les persones que més l'estimaven dades i facetes que desconeixia, i que m'han fet sentir-lo encara més proper. Entre intervenció i intervenció, música de Clapton, de Lennon, enregistrada i en directe. A l'alçada de l'homenatjat.

El bon Alfredo, asturià de Tudela Veguín, company de classe del gran Tino Casal, ha estat un castellarenc excepcional.

Ha tingut la fortuna de tenir una família i un grup d'amics/gues del mateix nivell que ell. Començant per la seva dona, la Dolors, una persona fora de sèrie, els seus fills, la família d'aquí i d'allà, i els amics, la Teresa, que ha dirigit unes paraules sensacionals que el descrivien, l'Imma, el Jordi...

Com molt bé s'ha referit la seva cunyada, ara cal que parlem d'ell i que el tinguem present.

El compromís social, l'entusiasme pel cine, membre fundador del Club Cinema Castellar, sindicalista, sensible a la bona música, apassionat del seu hort... dóna per escriure il·limitadament.

L'Alfredo no mereixia aquest desenllaç.

És la gran putada final.

dimarts, 19 de juny del 2012

Lip Dub El Sol i la Lluna




Una joia de la Comissió festivalera d'El Sol i la Lluna, i el Rafa Corts!

La màquina de lligar boira

S'ha mort l'Emili Teixidor.

El recordo molt més com a divulgador que com a lector de la seva obra. Celebro que hagi pogut gaudir amb vida del reconeixement a tota la trajectòria, simbolitzat amb l'èxit internacional de Pa Negre.

Jo sempre seré de Dídac, Berta i la màquina de lligar boira.

Tros d'infància marxa amb ell. Descansi en pau.



dijous, 26 d’abril del 2012

El Dire

S'ha mort el Dire.

El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.

Feia ja cinc anys que lamentablement s'havia anat apagant poc a poc aquella persona culta, estricta, amant dels escacs, lúcida que va marcar la línia d'una Escola modèlica.

Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.

Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.

Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.

De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.

D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.

Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.

Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.


diumenge, 15 d’abril del 2012

Castellar SpeedFest 2012

Si Castellar és conegut fora del nostre territori per ser la vila del Dani Pedrosa, i d'altres magnífics pilots campions com el Carmelo Morales, hi ha un esdeveniment que també ens dóna projecció: el Castellar SpeedFest.

Aquesta és la 4a edició de la concentració, brillantment organitzada per l'ACCDC (Associació Custom cultural de Castellar), que ha comptat amb milers de visitants d'aquí i d'arreu.

Enhorabona a l'organització per un cap de setmana espectacular. Segur que si el Rei no hagués tingut una petita indisposició si hagués acostat.