dissabte, 23 de febrer del 2013

Wait in the Fire

Per tercer cop en tres anys neva a Castellar, al Vallès.

Segurament el clima ha sofert canvis aquestes tres darreres dècades, l'escalfament global i d'altres efectes espuris de l'evolució, i no sé quin tipus de connexió pot tenir amb aquesta certa prolificitat de nevades.

De la nostra infància recordo una nevada animal un Nadal (o Reis) als 80 i poc, i la següent ja al 93 o així, inclús potser una al 90 o 91.

Amb 6 anys, el meu fill ja ha vist Castellar nevat un 50 o 60% dels cops que jo l'he vist amb 34.

El 2010, l'any passat i avui


Li passa com amb el Barça.

Es pensa que cada any neva, i que cada any hi ha Champions, Lliga o Copa.

A mi ja m'està bé així.


And the Grace falling.


dissabte, 9 de febrer del 2013

6

Mentre aprofites els darrers instants de son i mandres-extra-de-dissabte al teu llit
avui en fas Sis.

Avui que sortirem amb els teus amics i amigues de la classe,
i amb els pares i mares d'aquesta Escola tant ben parida,
a gaudir del Carnestoltes, disfressats, passejant-nos per Castellar,
en fas Sis.

No hi ha un sol dia que no celebrem la immensa fortuna de ser amb tu,
d'aprendre mentre aprens, 
d'explicar-te les nostres històries mentre tu descrius com de genial és la teva.

Creixes. 
Segueix el nostre Magne Pla.

Plaça de Cal Calissó, Castellar. Ahir.

dijous, 31 de gener del 2013

Iberia Sumergida

Thomas Couture - Les Romains de la décadence
Sense cap ànim d'elevar-me moralment per sobre d'aquesta decadència que ens ha tocat viure m'impressiona la profunditat, la magnitud de la tragèdia.

És una evidència que la primera transició (no democràtica, sinó cap a la 'democràcia') ha acabat fracassant estrepitosament per la misèria humana dels seus i les seves representants.

La crisi està desmontant l'oasi, el català i inclús més l'altre. Hi havia molt cartró-pedra.

La manca de calers fa que els que ja no en reben no tinguin problemes en delatar. Aquesta és una de les grans fites de la democràcia ibèrica, hereva del franquisme.

No sóc especialment oprimista en aquest sentit, tampoc catastrofista radical, però mentre es segueixi destruint la classe mitjana i el llindar de la pobresa sigui superat cada dia per més famílies no es poden fer grans presagis.

Este es mi sitio y esta es mi espina

Iberia sumergida en sus rumores clandestinos
(Iberia Sumergida, Avalancha - Héroes del Silencio, 1995)

dilluns, 31 de desembre del 2012

2013 pletòric, família!



El 2012 ha estat un any extremadament dur. Molt complex i injust.
El 2013 també ho serà.
Afortunadament aquí no es rendeix ningú.

Molta energia per encarar tots els projectes que tingueu al cap.
Molta sort a la vida, a la feina, amb els i les vostres.
Molta salut per gaudir-ho.
I que us estimin molt.

Disfruteu molt molt.
Feu el que debò us agrada.
A mi m'agrada molt, per exemple i no per ordre, el Barça.
M'agrada molt veure'L créixer.

Foto a Lippstadt (NRW-Alemanya) 15/03/2010   - Foto a Erwitte (NRW-Alemanya) 30/12/12

M'agrada molt al·lucinar llegint.
M'al·lucina escoltar música que em sorprengui.
M'agrada treballar on treballo.
M'agrada dedicar esforços a la política local,
a la Promoció Econòmica del poble que estimo i en el que crec.
M'agrada aprendre.
M'agrada córrer. Ara torno de la Sant Silvestre de Castellar, i em sento bé.

A la nit ho celebraré amb algunes de les persones més ben parides que conec.
Afortunadament, encara en tinc moltes més de persones apreciades i estimades,
amb qui no soparé avui, però que segur que durant el 2013 m'aniré retrobant.

I recordeu el que Tolstoi apuntava: 
el secret de la felicitat, no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el que es fa

Molt bon 2013, família!

I dues perles de regal, dues joies espectaculars.

La felicitat també va d'això:


http://www.goear.com/listen/3d3b5ea/adria-punti-1993-borinots-03-new-years-day-adria-punti-umpah-pah