dilluns, 2 de gener de 2017

2017

I ara donem la benvinguda al nou any,
ple de coses que mai han estat.              

/
Y ahora damos la bienvenida al año nuevo,
lleno de cosas que nunca han sido.          

/
And now we welcome the new year,
full of things that have never been.        

/
Nun wollen wir das neue Jahr begrüßen.
voll von Dingen, die nie gewesen.          Rainer-Maria Rilke


Que et puguis acostar als teus somnis, al llarg d'aquest any que iniciem. Petons i abraçades

Que puedas acercarte a tus sueños, a lo largo de este año que iniciamos. Besos y abrazos

Wishing that you approach your dreams during this year we started. Hugs and kisses

Ich wünsche dir, dass in diesem neuen Jahr all deine Träume wahr werden. Küsse und Umarmungen

dijous, 18 d’agost de 2016

Seguim aprenent

Quan parla l'Oscar, se l'escolta.
William Blake va ser un dels talents artístics més brillants de l'Anglaterra dels s.XVII-XIX.

El vaig descobrir com a inspirador d'una joia bunburista a "El camino del exceso" d'Héroes del Silencio de l'any 93.

Hi incloia una versió lliure del: “The road of excess leads to the palace of wisdom...You never know what is enough until you know what is more than enough.”



M'ha vingut a la memòria de manera viva al veure aquesta imatge.
Blake escrivia de manera mística i apassionada, una absoluta màquina de produir proverbis. I un d'ells em va quedar gravat a foc.

In seed time learn, in harvest teach, in winter enjoy./
Durant la sembra, aprèn. A la collita, ensenya. A l'hivern, gaudeix.

Com passa amb tots els proverbis i les sentències, se'n poder fer interpretacions. La meva es focalitza en la necessitat de seguir aprenent

Tenir talent a la vora sempre sempre és un dels més grans tresors.

L'Oscar ja no és formalment regidor, però segueix sent un dels grans inspiradors del nostre equip.


dimecres, 17 d’agost de 2016

Morir

Vist amb perspectiva, no era pas mal hàbit això d'escriure amb certa regularitat aquí.

Segurament ajuda a endreçar pensaments, que no és poc, i permet arribar d'una altra manera a la gent que et té present a la vida.

I ho escric avui, dia que per desgràcia he assistit a l'enterrament d'una bona noia, massa jove, que deixa dues criatures i una família destrossada de dolor.

Som, en general, extremadament sensibles a la mort. Jo m'hi he referit sovint aquí, sobretot fent referència a persones que he notat properes.

La mort, la gran broma final, la mala bèstia, segurament es pot entendre com a generador de canvis.

Tenir-la present, sense obsessions, respectant-la, no pot ser insà i dóna certa perspectiva del que prioritzem a la vida.

Vida i mort.


Que la terra et sigui lleu, Maite.

dimecres, 30 de març de 2016

De canvis i d'etapes.

Del 18 de setembre del 2006 al 31 març del 2016. Aquesta ha estat, espero, la meva primera etapa a l'Escola Algueró i al Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya.

M'enduc la millor experiència professional i personal que hagués pogut somiar quan vaig entrar-hi, amb 28 anys.

Aprenentatge constant dels companys i companyes, dels referents directius, de les millors empreses del sector gràfic, de les Administracions públiques nacionals, estatals, europees.

Grandioses i grandiosos professionals, millors persones. No m'hi desvinculo en absolut.

Agafo una excedència per múltiples motius, però bàsicament:
a) per tenir cura del més fonamental a la vida
b) per servir a la vila on han nascut totes les generacions de la meva família que he conegut i de les que tinc constància relatada.

Moltes gràcies per aquesta dècada inoblidable.




dimarts, 8 de març de 2016

El día de la mujer mundial


Segurament els dies mundials de les coses, de les persones, suposen el reconeixement just vers elles o el seu patiment i la resistència a l'oblit.

Si bé a Alemanya, Suïssa i d'altres països europeus ja es celebrava a principis del segle XX, no va ser fins el 1977 que l'ONU va declarar el 8 de Març com el Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.

Més enllà de les commemoracions que es puguin fer, des del 1999, sempre que s'acosta aquesta data escolto aquesta joia que obre "Honestidad Brutal" la contribució més espectacular del gran, almenys a l'època, Andrés Calamaro.

Escrita des del ressentiment del rebuig, i carregat de drogues, la lletra ofereix alts i baixos, però la seva factura és immensa.





dilluns, 7 de desembre de 2015

RIP Scott Weiland

El meu fill ens acostuma a preguntar en present i passat sobre les èpoques més felices de la vida, i les nostres respostes van en la línia de que cada etapa té grans coses, i tota la pesca.

Curiosament, quan la pregunta canvia de direcció, últimament respòn que pensa (projectant al futur) que la millor època és 'el jovent' (sic). I per jovent(ut) engloba el que s'imagina que serà l'època Institut-Universitat (si s'escau).

Segurament allà transcorren algunes de les experiències vitals més intenses, aquelles que semblen quedar gravades a foc.
Acostumo a recordar de manera clara la música que m'acompanya als cicles (més o menys definits) de la vida, i justament a la meva primera etapa universitària a la UAB (1996-2000) s'identifica amb molta música, molt àmplia i guapa.

Una mescla que majoritàriament provinenia del rock. Indie, Gòtic, Hard, algun crooner.... I entre tot això, bonísismes bandes de l'anomenat 'so de Seattle' (grunge): Soundgarden (Chris Cornell), Pearl Jam (Eddie Vedder), Alice in Chains (Layne Staley) i Stone Temple Pilots (Scott Weiland).

Dijous moria als 48 anys el líder de STP (i de Velvet Revolver, amb el gran Slash). Un tràgic daltabaix per la seva família i amics, i també, per alguna raó vinculada a les emocions i la música, un pessic al cor dels que vam seguir en algun moment.

Record cap a ell, el seus, i aquella època.

STP - Vasoline
STP - Big Bang Baby
STP - Interstate Love Song

dilluns, 2 de novembre de 2015

Ràdio. Castellar.

La ràdio ha estat històricament el meu mitjà de comunicació predilecte, i ho vaig publicar fa 7 anys.

De pre-adol·lescent ja m'adormia amb la ràdio encesa, abans que -amb bon criteri- s'incorporéssin els mecanismes d'apagat automàtic.

Per motius logístics vitals i professionals, la ràdio m'acompanya, com a mínim, unes 10 hores a la setmana als trajectes entre els Vallesos i el Baix Llobregat.

A la ràdio he descobert la música més ben parida que m'ha acompanyat a la vida, sobretot a Radio3. La ràdio també m'ha ajudat a escoltar atentament i en alguns casos a fer-ho de manera crítica. Sóc capaç d'escoltar tertúlies del Basté i tot.

A Castellar, la Ràdio és un mitjà molt estimat i respectat. Des del juliol, tinc la sort i honor de ser-ne el responsable polític, com a Regidor de Comunicació, fet que a les portes del 35è aniversari, encara suposa un estímul més important.

Font: www.castellarvalles.cat

A la Ràdio no pot faltar el debat polític municipal, i fa un parell de setmanes, el 21 d'octubre, vaig disfrutar d'El Debat conduït pel Julià Guerrero amb els companys:

Enric Pasquina (Decidim Castellar)
Agustí Bernat (PP Castellar)
Guillem Barrera (CDC Castellar)

Vam començar parlant dels pressupostos municipals i vam donar-li un parell de voltes al Procés. No podíem ser menys.

Àudio d'El Debat (21 d'Octubre de 2015)
Llarga vida a la Ràdio, a les tertúlies i els debats d'idees!