Ricardo Escobar III. Llión Máxicu. Esbardu. Vinu, cantares y amor.

La meva estimada tieta-àvia Teresa Oliveras va morir l'agost, als 96 anys, a Oviedo. I jo estava a Xi'an aquell dia trist.

Ella ha estat sempre la tieta Teresa d'Oviedo. I n'he parlat abans ja aquí, fa 9 anys.

Gràcies a la vida que va dur, una part de la meva família materna ha crescut a Astúries i a Lleó, i afortunadament tots hem fet el possible per mantenir un vincle guapo i prou constant.

Des de sempre, el Ricardo Escobar III, el més jove de la nostra generació, ha pogut desenvolupar i mostrar un talent artístic absolutament desmesurat respecte els estàndards de la família.

Formadíssim acadèmicament, exquisit dibuixant. El seguim amb moltíssima atenció i celebrem tot el que publica.

I si ja ho feiem per la seva vàlua artística, d'un temps ençà, valorem la indispensable feina que realitza en pro de l'asturlleonès, la llengua pròpia d'aquell territori que estimem.

Per Sant Jordi, al Diari de León, amb motiu de la imminent publicació de 'Llión máxicu' del Col·lectiu Faceira, va fer-ne bona referència.

Llión máxicu

Esbardu

L'asturlleonès ens vincula, també, i molt, amb Ell.

Que si nun hai vinu, cantares y amor
Non, esta nun ye la mío revolución

Visca el Rei Ricardo!