Avui, gairebé 5 mesos després (una volta sencera), els blau-grana no han tornat a perdre en Lliga (93% dels punts possibles després de la victòria d'avui).
Evidentment que falta rematar la magnífica feina realitzada fins ara, però té pinta de ser una temporada per emmarcar.
Tots els dubtes respecte la capacitat del Pep Guardiola han quedat escandalosament esvaïts.
I m'agrada moltíssim el discurs del míster: la seriositat, l'honestedat, el respecte a l'oponent, l'educació davant la premsa, la cultura de l'esforç que propugna.
I que consti que sóc un admirador incondicional del Frank Rijkaard, però evidentment, alguna cosa (ovelles negres?) no va funcionar com ho havia de fer les 2 últimes temporades.
Tenir el Frank d'entrenador va ser un immens privilegi. Un senyor amb totes les lletres, que va a concerts de The Killers o Coldplay, que s'atreveix amb el català, que no té cap afany de protagonisme i que formarà part de la Història del Barça pels temps dels temps.
Després d'entrenadors més o menys regulars (no diré mediocres, perquè tampoc és el cas), encadenar l'era del Frank amb la del Pep és una benedicció.
Són referents de la nostra generació.
