Faemino y Cansado va marcar la meva adol·lescència (la pre i la post també). Reconec que era gairebé era obsessiu, i que tornant de celebracions i festes vàries, amb els companys erem capaços de repetir tots els diàlegs de l'Orgullo del Tercer Mundo de principi a fi. Recordo que el 96 els vaig veure per primer cop al Villarroel, i tot fent cua per entrar el Carlos (Faemino) va venir cap a nosaltres com un espectador més. Molt grans...
Des de fa 3 o 4 anys al·lucino amb la factoria "chanante": Joaquín Reyes, Julián López (per mi el més genial), Ernesto Sevilla i companyia.
Van començar a Paramount a "Nuevos Cómicos" per passar a tenir programes propis "La hora chanante" i "Smonka!", programes de culte. Des de fa dues temporades han seguit en la línia brutal a La 2 amb "Muchachada Nui".
Em semblen espectaculars. No sabria com definir-ho sense haver de recórrer al típic "surrealista/absurd". De fet, us deixo uns quants enllaços perquè veieu a què em refereixo.
Un dia faré un post sobre els Toni Clapés (+Santi Nolla+Spin+Oriol Cruz+...), Toni Soler (+Queco Novell+Manel Lucas+Cesc Casanovas+...), Andreu Buenafuente (+tot El Terrat) i moltíssims altres grans còmics que provenen del món de la ràdio, on personalment, crec que han fet una feina gegant dins la cultura catalana.
