L'Òscar Rocabert i la Maat i Fontanet són Víctima i Botxí.
Molt recomanable per qui gaudeixi amb Brossa o Casasses.
Seria fàcil etiquetar-los de poesia surrealista, de proposta excèntrica. A mi em sembla una manera de relatar i descriure molt ben resolta. He sigut seguidor de l'Òscar des de fa anys.
Us en deixo un bon tast, tot recomanant-vos que els conegueu més
Era un dia de romanço.
La història començava
tot plovent en un bosquet
de prop de Caldes. P'rò quina?
Això ja no t'ho puc dir.
Perquè tot era mentida
en aquell instant precís.
Tres peus i un gat i una verba.
Una verba que és buscar.
Màrius Serra retallava
cromos des d'un magazín.
Jo no hi era. M'ho semblava.
Pas havia set nascut.
A la història hi passen coses
que t'explico ara mateix.
Era un músic de províncies,
sant Francesc el seu patró.
Sense ni pèl a la cara
va escoltar una gravació
en una tenda d'hi-fi.
Ja no hi havia camí
de tornada. Tot anada.
Per a gran sort per a mi.
Va casar-se i tingué fills,
no pas amb la prima dona.
Tingué fills sans, envejables.
Una duia el nom de Lluna,
tal com diu la gravació.
Repartí diners i penes.
Molts l'amaren. I no tant.
Morí d'atac a la pròstata.
I després vingué la resta
de la història. Tot gravat.
Era un músic de províncies.
Un dia l'escoltaràs.
L'escoltaràs algun dia.
Les rates se't menjaran.
I ja no voldràs morir-te
ni que et paguin el sopar
ni que vulguin que te'n vagis.
Vindran els déus i el dimoni
i junts es daran la mà.
D'aquí a uns moments precisos,
el meu verb s'acabarà.
Glòria, Glòria a don Antoni,
don Antoni de Bearn.
