Arian, d'aquí una temporadeta, quan ja comencis a llegir i tota la pesca, intentaré recordar que pel teu 3r aniversari t'he escrit un post, igual que l'any passat.
Ja n'hem estat parlant avui que demà portaràs unes bossetes de llaminadures pels amics i amigues de la classe.
Et pintaran, et posaran la corona de rei de la festa, i la Salut o alguna altra professora et faran un munt de fotos.
Aquelles fotos tan maques, on no pares de riure ni un instant. I et fan aquell pastís tan guapo.
Ja saps que a la tarda et vindrem a buscar al Picarol, i que anirem a buscar els regals als avis, i que l'Oma te n'ha enviat un de molt xulo des d'Alemanya, i que al vespre ho tornarem a celebrar a casa.
Vull que sàpigues que tot això, més endavant, et quedarà com un record més o menys borrós, però llavors serà quan et recordaré que ets el millor fill que mai podia haver somiat, que em fas treure energia quan estic fós, que em fas somriure quan em lamento, que m'abraces i em fas petons amb avió quan menys m'ho espero.
Les hem passat de tots colors plegats, Arian, i tot i això, no canvio un sol instant de la nostra existència.
I celebrarem aquesta setmana com et mereixes, una setmana que també fan anys unes persones molt importants a la nostra vida.
Un dia ho llegirem junts. Felicitats bitxo.
