Recordo vivament les sensacions que vaig tenir justament 10 anys enrera. Era d'Erasmus a Alemanya quan el Guardiola jugador, a mitjans d'abril, va anunciar que a final de temporada abandonaria el club.
El Barça va fer una temporada pèssima, i l'afició va embogir amb el golàs estratosfèric de xilena del Rivaldo, per acabar 4ts a la Lliga d'una temporada negada de títols.
La decadència de la presidència Núñez i la rematada final del Gaspart cal tenir-les presents per donar encara més valor al que han fet primer el gran Frank Rijkaard i des de fa 3 temporades el magnífic Pep Guardiola.
Curiosament vaig començar a escriure aquest bloc el dia del debut (paradoxalment i accidentada amb derrota) de l'Era Guardiola, una de les més decisives de la història de Can Barça. Afortunadament l'estem gaudint al màxim, i hi hem pogut fer comentaris, amb el Míster de protagonista: Eterns o Corrandes, per exemple.
M'interessa moltíssim que segueixi molts anys. Evidentment que vull que sigui guanyant el màxim de títols possible, jugant a aquest nivell. Però el que li dóna a tot plegat un nivell més és el discurs, la brutal força del seu missatge en temps d'astorament.
Per molts anys Pep! Que siguis molt feliç i que t'hi puguem veure tots plegats!
