El Francesc

Acabava de publicar el post d'ahir quan em van donar la fatídica notícia de la mort del Francesc Cornet.

Portava 4 setmanes patint a l'UCI, però el fatal desenllaç m'ha entristit molt, tot i estar advertit de les complicacions.

El Francesc forma part de la família, de la gent que estima els teus, de la gent que sempre saps que és allà i que et desitja el millor sense condicions.

Em costa adjectivar una mort, sóc conscient que forma part de tot plegat, però la desesperança que deixa als seus és molt dura, sobretot al seu fill Marc, a la seva estimada Tere, al seu germà Albert, a la Rosa, l'Anna, l'Estel. A tots els que hem tingut la sort de tractar-lo.

Ha deixat petja profunda. Sempre el recordaré feliç celebrant la Champions a Saint-Denis, amb el Marc, amb el Ramon, amb el meu pare, amb la gent de la Penya Solera que ell ha presidit els últims anys amb passió i dedicació.

De vegades el futbol, el Barça, és l'excusa perfecta per gaudir de la gent que estimes.

Estem orgullosos de tu, Francesc. Ara venen temps tristos. 

Ens faràs més forts.

Fira d'Estiu - Associació de Comerciants

Quan un esdeveniment arriba a la 8a edició pot rebre, en la gran majoria dels casos, la consideració de consolidat.

Aquest és el cas de la Fira d'Estiu que organitza l'Associació de Comerciants de Castellar del Vallès.

Excepte a la primera edició, celebrada quan jo estava estudiant a Alemanya, sempre he donat un cop de mà als meus pares a la seva parada. És el que té ser fill de comerciants compromesos amb la causa.

M'ha agradat molt poder estar-m'hi avui amb el seu nét (de retruc el meu fill), ja que es tracta d'un esdeveniment eminentment popular.

Com molt bé defineix el seu eslògan: Fem poble, fem comerç.

Enhorabona a tota l'organització i als ciutadans i ciutadanes que n'han gaudit.

La Mercè i l'Oscar

Avui anem de comiat de solter, i tot i que en general no en sóc un fervent entusiasta, aquest cop em ve molt de gust perquè és la de l'Oscar, en el meu cas (Si fós fèmina, aniria a la de Mercè).

I per què és així? Doncs perquè són dues persones per treure's el barret. M'he declarat sempre admirador de les bones persones que tenen coses a aportar al món.

A més, no ho fan de cara la galeria. Ho fan per prinicipis i per compromís... valors que són inherents a moltes persones, però que de vegades queden enterrats sota una gruixuda capa d'ego.

I el que és bastant inaudit és que es poden utilitzar infinitat d'adjectius que descriuen tant l'un com l'altre: treballador/a, intel·ligent, prudent, honest/a, sacrificat/da, educat/da, optimista, enèrgic/a... i tants i tants d'altres.

Està molt bé que us caseu, us mereixeu l'un a l'altra i l'altre a l'una.

I a la resta ens feu feliços de veure-ho.

Que mantingueu aquesta sort tota la vida!

De tècnics i polítics

Hi ha dies que et lleves, per alguna raó que desconec, amb ganes de dir evidències.

Afortunadament del màxim que et poden titllar és d'avorrit o de no aportar res de nou a la Humanitat.

Amb aquest esperit he fet un recull mental dedicant un parell de minuts, a tot estirar, a buscar frases fetes respecte de la importància (per mi) d'haver viscut experiències tècniques abans de dedicar-te a la política.

L'experiència és un grau.

Experience makes you wiser: L'experiència et fa més savi

Übung macht den Meister: La pràctica fa el mestre

Ser monaguillo antes que fraile. No comment needed...

Això de la saviesa popular està molt bé.

I més quan et serveix per il·lustrar.

Si analitzem els currículums del meus companys i companyes de l'equip de govern entendrem perquè cadascú s'ha fet càrrec de les responsabilitats que li han estat atorgades.

A la política, com a tantes àrees del comportament humà, no cal complicar-se ja des del punt de partida. El dia a dia ja està prou ple de reptes per créixer.

No cal fer-se trampes jugant al solitari.

Coneixement d'Oficis - Sabadell

De tant en tant sorgeixen Projectes de Formació que estan predestinats a romandre pels temps dels temps.

He tingut la sort de dirigir Escoles Taller, Cases d'Ofici i Tallers d'Ocupació en la meva etapa al Vapor Llonch, però un dels meus preferits era i és el Coneixement d'Oficis. Genuïnament sabadellenc.

La idea original de fa uns sis anys ha evolucionat cap un projecte prou dimensionat que compta amb la participació de 15 IES de Sabadell i aquest any un de Sant Quirze (aviat veurem a Castellar a la llista).Cada Institut hi participa amb un grup d'uns 10 alumnes que no tenen previst treure's el Graduat de l'E.S.O. i realitzen 3 sessions de 4 hores pràctiques (12 hores) a cadascun dels oficis que tenen taller al Vapor. Fleca, Reparació d'automòbils, Indústries Gràfiques (el Gremi on treballo), Fusteria...

Avui he tingut la sort de tornar a la meva segona casa, el Vapor Llonch, i mentre organitzavem la partipació del Gremi a la propera edició amb l'Anna Monterde (excel·lent responsable del programa) i la Marina Monté (amiga de la Facultat i fantàstica tècnica), hem enumerat la quantitat de nois i noies que han trobat el seu espai al mercat laboral gràcies a aquesta iniciativa.

Il·luminar el camí de les persones que passen el seu periple acadèmic de manera poc òptima és una feina sacrificada però amb una recompensa espectacular.

Llarga vida al Coneixement d'Oficis!

Afortunadament amb polítics compromesos com la Montse Capdevila i gerents com el Toni Aranda, així serà.

Gestió de la qualitat

Si enquestéssim un grup de ciutadans/es, usuaris de qualsevol servei ofert per l'Administració, interrogant-los sobre si prefereixen com a clients rebre un servei eficient o una cosa arregladeta, no caldria ser massa espavilats per anticipar-ne els resultats.

Amb aquesta premisa tan simple va nèixer a finals dels 80 la família de normes ISO 9000. Al meu àmbit professional, qualsevol centre privat o públic que col·labori amb el Departament d'Educació o el SOC ha d'acreditar una Gestió de la Qualitat 9001:2000, la principal norma de la nissaga.

No cal dir que si als òrgans directius o als gerents no ens/els afectés la butxaca, potser un 50% dels centres i serveis de les Administracions no hi tindrien cap tipus d'interès en acreditar-s'hi. Greu errada!

No sóc un defensor de la burocràcia ferragosa, però sí que és cert que si s'enfoca l'ISO com a filosofia de treball, els beneficis pels usuaris/es del servei es veuran incrementats. La millora contínua es palesa en una eficiència i eficàcia òptimes.

Al DPEiO hi ha un bon control de tots els processos, això deriva en resultats mesurables. Cursos plens, més demanda de serveis i alta satisfacció dels clients/es. Resultat: Certificació ISO molt bona.

Estem a punt, doncs, per analitzar altres àrees municipals i extrapol·lar-ne el model.

Funcionar amb l'exigència d'una empresa aporta beneficis a tothom. Els clients i clientes sempre tenen la raó.

Inici Formació Ocupacional

Sempre he cregut en els valors de la formació i l'educació com a fonamentals.

Probablement és l'aproximació més tangible al concepte 'democràcia'.

Avui 16 persones han iniciat el curs de Formació Ocupacional de Soldadura d'estructures lleugeres al Taller del Metall. Cada inici de curs suposa, per les persones que hi treballem, viure un conjunt de sensacions molt enriquidores.

Escoltar els motius diversos que porten a aquestes 16 persones, responsables de les seves famílies en la majoria dels casos, a dedicar uns mesos a la seva formació per aconseguir un treball digne/millor, és sentir una lliçó magistral de què és la vida.

De moment tenim ja 4 adjudicacions de cursos de FO pels anys 2008/09, i esperem ampliar-ho amb la sol·licitud que acabem d'entregar.

Estem en un període molt important, en el que començarem el traspàs al nou Taller del Metall. Estem en converses amb el Centre Metal·lúrgic per orientar-ho el més professionalment possible i optimitzar al màxim els recursos. És la nostra obligació com Administració.

Per tant, és bona notícia que tinguem tant bona resposta, i treballarem perquè tots aquests i aquestes alumnes acabin el curs i s'insereixin al sector metal·lúrgic amb totes les garanties d'un lloc de treball satisfactori.

Molta energia i sort a tots els que ho fan possible: tècniques, administratives, formadors i alumnes. Els polítics hem de vetllar per la millora contínua.