Decades

No puc descriure millor el pas del temps i de les dècades que amb una de les cançons més magnífiques que he escoltat mai. Sí, em queden 4 posts per sintetitzar la meva dècada... ho deixo per l'any que ve ;-)

Que la pròxima dècada sigui extremadament bona per tots vosaltres!

JOY DIVISION - Decades

2005

Entrava a la segona meitat de la dècada amb 26 anys i la certesa que hi havia (i la situació actual ho corrobora i ho amplia) molt camp per recórrer dins els Programes de Formació i Treball.

Mentre seguia dirigint els Tallers d'Ocupació, tant la Rosa Reyes com la Conxi Bau, a les que estic eternament agraït, em van oferir entrar en el disseny de la futura macro-Escola Taller 2006/07 de Sabadell, que acabaria dirigint. Allà vaig poder crear el programa formatiu que tindria una especialitat que responia a un nou jaciment d'ocupació, la de Producció Multimèdia.

Al mes de Juny recordo que vaig defensar el Projecte del Màster, el Projecte In:FO_TIC, sobre noves tecnologies a la Formació ocupacional.

Durant aquella etapa, vaig assessorar a l'Ajuntament de Cassà de la Selva, en la creació de la seva primera Casa d'Oficis i un projecte URBAL.

Aquell any vaig descobrir Murakami i Mishima, i després de veure'l recitar la seva obra, em vaig aficionar al Palau i Fabre.


Palau i Fabre recita el “Cant espiritual” from fundaciopalau on Vimeo.



De música bona se'n va seguint fent al 2005, Antony & the Johnsons, White Stripes, Franz Ferdinand...

2004

I amb 25 anys iniciava el 2004. Un any que recordo com a molt potent.

L'experiència de la Casa d'Oficis va sortir molt bé i en acabar el projecte vaig enllaçar amb la direcció dels Tallers d'Ocupació 2004/05 de l'Ajuntament de Sabadell.

A principis d'any vaig rebre una beca per fer el Màster en Formació de Formadors. Expert europeu en Metodologia i Gestió de Centres Educatius (UPC). I dins del Programa vaig tenir la sort de poder fer una estada de dues setmanes a Finlàndia, a l'Elearning Centre de la HAMK.

Aquell any vaig estar-hi dues vegades a Finlàndia, la primera a l'Estiu, gaudint d'una ruta magnífica amb un magnífic grup d'amics, i al Desembre, d'hivern blanc i sever, gaudint de l'Estada d'estudis. Des de molt jove m'ha fascinat el Nord d'Europa, i aquell any vaig gaudir-ne per partida doble.

Allà vaig veure les virtuts del sistema educatiu finès, basades, no només en els recursos econòmics (que sí), sinó amb el gran respecte social amb el que es tracta als professors. I justament tot i que hi ha més % del PIB dedicat a Educació, els mestres tenen un poder adquisitiu menor que a Catalunya (i no dic que hi estigui a favor).

Però de Finlàndia, d'entre les moltes coses que em fascinen, la música és de les primeres.

Un dels meus grups preferits, Hanoi Rocks:







I a altres nivells: Apocalyptica, Sonata Arctica, HIM, The Rasmus, Sunrise Avenue

2003

I amb 24 anys encarava el 2003. Havíem interposat una demanda, via advocadesa de CCOO, als propietaris del centre on treballavem, i evidentment, quan ens van donar l'Ok, ja vam poder buscar noves opcions laborals.


Afortunadament, durant el parell de mesos del procés, ja havia optat per escoltar una opció de beca d'investigació a la UAB, a Ciències de l'Educació. I va ser una època especialment enriquidora, ja que vaig tenir l'opció de donar classes d'Informàtica Educativa a la Diplomatura d'Educació Especial.


De fet, vaig poder anar a Brusel·les amb la directora del CRECIM, la Roser Pintó, i vaig formar part del projecte de la Comissió Europea IKUITSE (Integrating Knowledge for the Use of Informatics Tools in Science Education), on em vaig poder aproximar molt més a les TIC i posar a la pràctica els coneixements que estava aprenent al Màster en Educació i Multimèdia.


Durant us mesos vaig gaudir també donant suport a l'Escola d'Educació especial Xaloc, on vaig gaudir de la pinya que formen tots els professionals, els alumnes i les famílies. El Rafa n'és un clar estendard, o la meva companya de facultat i regidora de Barberà, la Mónica Maya.


A l'estiu, vaig aprofitar per fer una mica de caixa treballant a Sofres, experiència més que recomanable, amb el Jaume, l'Alberto i el Marc entre d'altres. La feina (de nit) consistia en sintetitzar els continguts que es veien a totes les TV de Catalunya (i comunitat valenciana).


Al Setembre, però, vaig haver de decidir entre seguir a la UAB o optar per la proposta d'entrar al Vapor Llonch per dirigir la Casa d'Oficis d'aquell any. Probablement, la decisió d'apostar pels programes de Formació i Treball, ha estat la que més influència ha tingut, té i tindrà en la meva concepció de la feina, però també de la vida.


A més, com sempre comentem amb el Toni Aranda i la Montse Capdevila, el Vapor, a més de ser referent estatal de Promoció Econòmica, està exercint de plataforma de formació per centenars de tècnics i tècniques que acaben desenvolupant-se professionalment arreu de Catalunya.


El 2003 va ser l'any del Laporta i el Sandro (espero que proper president del Barça), i sens dubte del gran Rijkaard i el màgic Ronnie.


Un any doncs que canviaria el futur.


I com a homenatge al Frank, i a aquella època, Coldplay del 2003.

2002

Vist amb perspectiva l'any 2002 va ser un any de relleu, un any molt peculiar, que tenia pinta de ser per oblidar però que a nivell vital seria alliçonador. I m'explico.

Des del setembre del 2001 fins el Gener del 2003 vaig treballar a un centre de formació d'una franquícia yankee, Sylvan, propietària entre d'altres dels Wall Street Institute, que va quebrar d'adalt a baix durant aquella època.

Evidentment, el centre on treballava a Sabadell no va ser l'excepció, tot i que havia estat un més que bon any, amb molts i bons alumnes per haver-ho gestionat tot de manera més eficient.

Tot va acabar als tribunals, i com passa en aquests casos, Fogasa va acabar pagant al cap d'un any i mig.

Vaig tenir la sort de coincidir amb molts bons professionals i companys, amb qui malauradament tinc menys contacte del que m'agradaria... ja se sap, allò dels camins i tota la pesca.

Aquell any vaig poder combinar la feina amb el Màster en Educació i Multimèdia a la UAB i vaig començar Psicopedagogia a la UOC.

De concerts en van caure uns quants, i de lectures recordo especialment La conjura de los necios del John Kennedy Toole i Las Partículas elementales, del mestre Michel Houellebecq.

Des de llavors, he llegit i rellegit Houellebecq, el meu escriptor de capçalera. No us sabria dir ben bé per què, ja que ideològicament entenc que sóm, com a mínim, distants.

Banda Sonora Vital. La nostàlgia de l'Europa freda.

2001

El 2001 va ser l'any de l'Erasmus a Oldenburg, a la Carl von Ossietzky Universität.

Tot i que el Sommersemester començava al Març, jo vaig marxar-hi a finals de Gener quan vaig tenir el Pràcticum enllestit.
Vaig renunciar a estar a la residència d'estudiants per compartir pis amb 4 fenòmens de la natura, 2 alemanys, el Jens i la Sandra, una yankee, la Lisa i un xinès, el Nan.
Evidentment il·lustro el post amb una de les tantes trobades per esmorzar abans d'anar a Missa...
Aquí el Roberto (al fons sota la TV) i un servidor, estavem en minoria entre un fotimer de nord-americans, amb els que en part tenim la sort de seguir en contacte (El Ryan, el Kurt, la Mindy i la Brigette)
Tot i que sembli que té un accentuat punt lúdic, sóc un defensor a ultrança dels Programes europeus d'intercanvi, i ho aplico a la meva vida professional.
La majoria dels coneixements sobre metodologia pedagògica els vaig adquirir a Alemanya, i poder gaudir de la cultura germànica ha estat, sens dubte, decisiu a la meva vida.

Evidentment allà em vaig aficionar al Fatih Akin, a la Franka Potente, al Moritz Bleibtreu, al Daniel Brühl, a escoltar Die Ärzte, Die Toten Hosen, i a millorar l'alemany a base dels llibres de la Facultat i amb el que podia dels clàssics i dels contemporanis, Günter Grass, Hermann Hesse, i sobretot de Heidegger.


Vaig tornar al Setembre, just abans de l'11-S. A l'endemà de l'atemptat a les Torres Bessones, m'incorporava de psicopedagog al Sylvan LC de Sabadell.

2000

La dècada dels 2000 l'iniciava amb 21 anys.

Estudiant 4t de Psicologia a la UAB, ja havia decidit que em dedicaria a l'àmbit educatiu. Així, el Pràcticum, juntament amb l'amic Jaume (que demà fa anys), l'encarava a l'Optimització Prosocial en grups escolars.

Tutoritzats pel Dr. Robert Roche vam portar un grup de 10 alumnes amb risc d'exclusió social, i amb conductes agressives a l'IES Joan Oliver de Sabadell. Experiència brutal.

Al Març marxavem cap els Carnavals de Tenerife, de viatge de final de carrera. Dormir entre 2 i 3 hores de mitjana durant una setmana ens va fer optimitzar el temps i el desenfre al màxim.

Per aquella època també havia fet la inscripció per marxar d'Erasmus a Alemanya el 2001, i després de posar-me les piles amb l'idioma, em van donar la bona nova i la beca per marxar l'any següent.

Lectura destacada: Vaig descobrir el David Trueba i van caure el Abierto toda la noche i 4 amigos.

Banda Sonora Vital: recordo l'Honestidad Brutal a Tenerife i algunes perles del Bunbury. Tot i que per aquella època escoltava molt més Cohen, Bowie, Kitsch, The Smiths, Quimi Portet, The Cure, Tiamat, Theatre of Tragedy, Joy Division, Sisters of Mercy...


Ràdio: l'Ignomínia Supina a Ràdio Castellar, els inicis de RAC1 (sobretot el Cafè Baviera i Problemes domèstics, amb els grans Òscar Andreu i Òscar Dalmau, liderats pel Manel Fuentes, que no m'agrada gens)

Cine: recordo veure amb poc marge de temps Los idiotas i Dancer in the Dark del Lars von Trier.