Vallès

La setmana que ve donarem compte als grups municipals, i a la ciutadania en roda de premsa, dels acords presos a l'Executiva del COPEVO.

La situació de crisi vista des del prisma de les Administracions locals, els sindicats i les patronals és rica de matisos, i s'ha de treballar conjuntament de manera responsable, per cercar sol·lucions.

Cal predicar exemples com ho són les polítiques actives d'ocupació i amb suport a la ciutadania i a les empreses capaces de generar ocupació de qualitat.

Tots units fem força.

La Castanyada

Avui mentre vestia ben d'hora l'Arian per anar a l'Escola Bressol, els primers rajos tènues de sol ens deixaven veure la Mola tota enfarinada a través de la finestra.

Ja fa un parell de dies que el fred se'ns ha instal·lat, afortunadament és el que toca.

Li he posat panellets a la bossa perquè a "El Picarol" ja porten molts dies ambientant-los per la gran Castanyada de demà. Els visita la Castanyera al matí i això m'ha fet rememorar les cançons que fa ja massa anys em tocava cantar per aquestes èpoques. El "Marrameu torra castanyes", el "M'agrada la tardor perquè fem la Castanyada"...

Haig de dir que he recuperat l'esperit de cadascuna d'aquestes diades després de molts anys de posar-les a totes al mateix sac, simplement entenent-les com a dies de festa.

Definitivament veure els ulls riallers i il·lusionats del teu fill és l'essència absoluta de la vida.

La resta, anècdota complexa... però anècdota.

Executiva del COPEVO a Castellar

Ja ho tenim tot organitzat per celebrar la Comissió Executiva del Consorci per a l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO) a casa nostra.

Un dels punts clau de l'ordre del dia és l'aprovació del Pla d'Execució del Conveni entre el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el COPEVO. Es tracta d'acordar de quina manera es distribueixen al nostre territori els 6 milions d'euros que el Govern destina al Vallès Occidental pel període 2008-2009.

Serà vital, doncs, mantenir la perspectiva dels municipis com a ens independents, però també tenir la capacitat de veure de quina manera es poden afavorir les relacions intermunicipals.

La subvenció servirà per cofinançar un bon grapat de projectes destinats a l'orientació, la inserció i l'ocupació al nostre territori.

Més que mai, totes les ajudes són vitals per optimitzar els serveis que oferim a la ciutadania.

Ignasi 29.0

Fa tot just mitja hora que el nostre Alcalde té 29 anys. 

Després del ple hem celebrat amb part de la seva  família, el grup municipal socialista, el seu aniversari.

L'Ignasi, en la seva versió 29.0, segur que no deixarà de sorprendre'ns sempre en positiu.

Dir que és un exemple per tots nosaltres és tant obvi com real.

Per molts anys Ignasi!!

Prioritzar

Després de la jornada de dissabte, de posada en comú de les propostes de pressupost 2009 de cadascun dels regidors de l'equip de govern, de consens de línies d'actuació; ara vénen uns dies de maduració tècnica i de priorització realista.

Com a govern progressista s'augmentaran les dotacions a les regidories de caràcter social i caldrà afinar molt el llapis, com ja vam fer l'any anterior, per fer front a les despeses i inversions de la resta de regidories, evidentment també importants.

Si els pressupostos en temps de bonança econòmica ja suposen molt treball d'elaboració, per poder gestionar els projectes de la manera més adient, imagineu-vos quan els ingressos baixen.

Responsabilitat i decisió marcaran la filosofia de la redacció dels pressupostos del 2009.

Llibertat d'expressió

Algú pot dir, i fins i tot li donaré la raó, que la llibertat d'expressió a casa nostra té límits.

Entenc que sempre hi haurà debat sobre quins són aquests màxims als que hem de tendir.

No cal però, desgraciadament, mirar massa lluny per trobar-nos qüestions aberrants.

El Yassin Belassal, un alumne marroquí de 18 anys, va tenir l'ocurrència de substituir la paraula "Rei" a "Déu, Pàtria i Rei" per "Futbol Club Barcelona". El resultat: "Déu, Pàtria i Barça"

18 mesos de pressó li han caigut per aquesta ocurrència.

Serveixi aquesta situació prou propera per lamentar els sistemes polítics que limiten i massacren la llibertat d'expressió.

Lamentables.

1978

Van passant les setmanes de 2008 i tots els amics, amigues, companys i companyes que vam néixer el 78 anem entren a la trentena.

Avui celebrem els 30 de la Marta, una altra de les amigues de tota la vida, i ella no té ni idea de la que li ve a sobre aquest vespre. Per tant, fins aquí puc escriure al respecte.

Fer els 30 és sovint, per arrodoniment més que per qualsevol altre raó, motiu de reflexió sobre la pròpia existència. L'anàlisi de tocar de peus a terra i veure què estem fent a la vida i de quina manera encaixa a la nostre escala de valors.

Es parla molt sovint de la crisi dels 30, però a nivell psicològic-científic s'ha estudiat més en genèric la midlife crisis, que engloba essencialment el període dels 30 als 50.

Tot i haver-hi aproximacions interessants, com la d'Erik Erikson, considero que és un tema més proper a revistes tipus Pronto o Cosmopolitan, que a literatura científica.

Que els 30 estan molt bé. Com diria l'amic Jan: ¡Al loro, que no estamos tan mal, hombre! ¡Que me están embaucando a algunos de ustedes!

Compromís

D'un temps ençà, els regidors i regidores de l'equip de govern estem treballant paral·lelament a l'activitat del dia a dia en els pressupostos de l'any 2009.

Això suposa reflexionar sobre com s'han ajustat les previsions que vam fer fa un any respecte el 2008 i veure com es poden optimitzar els recursos de cara el curs vinent.

Precisament demà (dissabte és dia laboral per nosaltres) posem en comú les línies i necessitats de cada regidoria.

Evidentment la Regidoria de la que sóc responsable necessitarà seguir creixent. Aquest any superarem al voltant d'un 40% el volum dels recursos que es va gestionar el 2007.

Dimensionar el servei a les necessitats de Castellar, i més davant de la situació de crisi, seguirà sent prioritari.

Aquesta va ser la demanda que li vam fer a la Consellera Mar Serna en la seva visita d'encara no fa un any, i s'està satisfent fil per randa, amb la interlocució adequada.

M'agrada la gent de paraula, i tot i que hi ha gent que pensa el contrari, hi ha molts polítics que ho demostres constantment.

Prejudicis. Madrid

Avui he assitit a una interessant i productiva Jornada sobre Formació Contínua a Madrid, que em servirà per dissenyar l'estratègia de la Formació Continua Bonificada tant pel Gremi com per col·laborar amb l'ASEMCA i les empreses de Castellar.

Un dels ponents, amb els que hi ha sintonia professional i política, era el Robert Ramos, Cap de la Unitat de Demanda del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

Quan ja estavem al torn d'intervencions dels assistents, el representant d'una associació d'empresaris castís ha fet el següent comentari dirigint-se al representant de l'Administració catalana: "vosotros mucho decir que es necesario compartir con todo el Estado los modelos de Formación, mucho defender que a un operario técnico catalán le reconozan su formación en Andalucia... pero no dejáis que un operario técnico andaluz trabaje en Catalunya..."

Davant la reprovació majoritària dels assistents, no ha dubtat en afegir: "que habláis en catalán a todo el mundo, hasta por las calles..."

Sí senyor, el fem servir al carrer, i a casa, i a la feina, amb la família, amb els amics, amb els coneguts i amb els saludats, amb tothom.

El president de la taula ha recriminat al personatge pel comentari desafortunat, fals  improcedent.

Però sí, la Brunete Mediática aconsegueix difondre aquest missatge.

No és la majoria, però suficients per buscar conflictes.

Basilea

Ja fa gairebé 30 anys que el Barça va conquerir a Basilea el seu primer títol europeu important, la Recopa.

Les circumstàncies sòcio-polítiques de l'època van fer que milers d'afeccionats  s'hi desplacéssin per reivindicar el sentiment blau-grana i catalanista. Entre ells, el meu avi i el meu pare, Joan Creus I i II respectivament, que van pujar cap a Suïssa amb l'autocar de la Penya Solera Barcelonista de Castellar.

Ahir a RAC1, al Tu diràs del gran Joan Maria Pou (vam coincidir a París a la Champions'06), el meu pare va tenir l'oportunitat d'intervenir per descriure les seves sensacions de llavors. Us deixo el fragment amb imatges de l'època en forma de vídeo.

Precisament ara mateix ha acabat el partit de Champions FCBasilea-FCBarcelona (0-5). El fundador del Barça, Joan (Hans) Gamper, va ser 6 anys abans un dels fundadors del conjunt suïs i va emprar els colors d'aquest equip per a la nostra samarreta.

Demà em toca anar a la capital de les Espanyes per feina, després d'una derrota del Madrid i victòria del Barça, intueixo que no es parlarà de futbol.

Funcionari Hardcore

El comentari que ha deixat el Litus al meu post d'ahir em porta a fer una reflexió.

Respecte les impressions, les sensacions o l'experiència que ell (o qualsevol usuari) hagi pogut tenir vers la feina dels/de les professionals que presten aquell servei públic, és evident que cal fer-ne cas.

Entenc que és un comentari informal i que recull algun dels prejudicis i estereotips que el terme "funcionari" hagi pogut incorporar al llarg de la Història.

Porto anys treballant des de diferents nivells de responsabilitat amb multitud de funcionaris, i en global en tinc un molt bon concepte.

Pel que fa referència al treball de l'equip tècnic i administratiu del DPEiO, Cal Botafoc i Centre de Serveis, en els gairebé 500 dies que hi porto com a càrrec polític, no he rebut ni mitja queixa referida a la professionalitat i el correcte desenvolupament de les tasques que s'hi porten a terme.

Bé, a no ser que ens referim a una manipul·lació interessada que uns suposats periodistes van fer dels diaris que tenim a la Borsa de Treball per buscar ofertes de treball. Manipul·lació que vaig rebatre punt per punt i que així es va quedar, deixant evidència que l'objectiu era bastant pervers.

Per tant, Litus, et convido a concretar aquestes apreciacions quan vulguis. Em pots trucar a l'Ajuntament i t'escoltaré amb molta atenció.

El nostre sistema de qualitat té previst clarament la recepció de suggeriments i queixes.

Borsa de Treball

La Borsa de treball municipal és un baròmetre prou fiable de la situació econòmica que atravessem.

Com ja he apuntat en altres ocasions, estem en un període d'escassetat d'ofertes de treballs i d'un índex de desocupació en constant creixement.

Analitzant-ho amb responsables del Servei d'Ocupació de Catalunya sóm conscients que cal optimitzar més que mai els recursos que disposem a l'Administració Local.

Això no vol dir que haguem de posar més insertors/es laborals a la nostra Borsa de Treball, ja que no hi ha cap problema per respondre eficientment a les poquíssimes ofertes que entren a tot el territori.

Cal fer un esforç per dinamitzar les empreses de Castellar, per aquest motiu s'esta el·laborant un pla de dinamització de l'ASEMCA, associació que vetlla per la promoció de les empreses de la nostra vila.

El proper divendres 31 el Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica es reunirà a casa nostra. Sobre la taula hi haurà totes les eines que des del SOC cofinançaran amb cada un dels municipis del territori. 

És una boníssima ocasió per unir els esforços i seguir treballant en xarxa pel bé de tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca.

Gastronomia a Castellar

Els catalans, els mediterranis, els llatins, els ibèrics, ens agrada menjar bé.

I en sabem. Ens ho reconeixen arreu.

Els restaurants, pastisseries i bodegues que han participat a aquesta 7a edició de la Mostra Gastronòmica han exhibit un nivell molt i molt alt.

La gastronomia és una de les formes de cultura i d'identitat més nostrades, i a Castellar hi podem menjar molt bé.

Enhorabona a tots els participants i a l'organització!

Can Bages

Evidentment recolzo el posicionament majoritari de les forces polítiques del nostre consistori respecte el pol·lígon de Can Bages.

L'article de l'amic i regidor Aleix Canalís em sembla molt interessant de llegir, i encara amb més raó després del constant (i legítim) bombardeig crític de la plataforma Aturem Can Bages.

La filosofia de retorn als orígens em sembla teòricament romàntica i conseqüentment respectable,

Crec que aquesta manera de pensar pot tenir un punt d'influència en les decisions que cal prendre i que afecten al territori, però en el tema Can Bages considero que s'estan situant en un extrem poc realista.

Demà, tal com hem rebut com a mínim 2 vegades a totes les adreces de correu electrònic de tècnics i polítics de l'Ajuntament sense que hagi escoltat cap queixa d'spam (senyal que no ens l'^*¨¿em amb paper de fumar), hi ha convocada una manifestació amb un bon grapat d'associacions adherides.

Que Sant Pere els doni empar.

Que l'escriure no ens faci perdre el llegir

Ara que estic familiaritzat amb el tema i que entenc millor com funciona la lògica del blocaire, permeteu-me que us enllaci als Premis Blocs Catalunya .

Hi ha molta qualitat per descobrir.

Tot i agradar-me molt llegir els que m'interessen, això no em treu més de 10 minuts al dia.

Llegir, llegir, considero que és una altra cosa.

Espero que el format llibre-de-paper segueixi pels segles dels segles.

Madrid

Avui organitzant la participació de la nostra Escola al Saló del Treball 2008 que organitza el SOC he rebut una trucada des de la capital de les Espanyes.

Era l'Account Executive Manager de l'empresa que ha guanyat el concurs per organitzar el Saló.

Jo estava reunit i he tornat la trucada al cap de mitja hora. 

M'han atès en català des de Madrid i té una explicació.

La meva interlocutora en aquesta trucada, l'Account Executive Manager, és una castellarenca que conec bé. Serà, per tant, protagonista d'un proper "castellarencs/ques arreu".

I fins aquí puc llegir.

Carolina Diarte - Castellarenca a Copenhague

Inicio la sèrie de castellarencs/ques que segueixen estimant la vila, tot i la distància, amb la Caro, una amiga amb majúscules que ja fa un any i mig que és a Copenhague.

Aquesta és la seva història en primera persona:

Vaig venir a Dinamarca fa una mica més d'un any i mig per amor, d'aquella mena que et fa prendre decisions radicals i tormentoses. I també perquè necessitava escapar-me d'un ofec professional i sentimental que em duïa de decepció en decepció. Necessitava aire fresc, que diuen, i a Copenhague he trobat aire fresquet fresquet, més aviat, congelat.

En aquest any i mig m'he dedicat a aprendre danès de manera força intensiva i a treballar com a profe de castellà. Ara que ja tinc els examens fets, espero poder trobar una feina més interessant, tot i que aquí, amb un cognom estranger, no és gaire fàcil.

Viure a l'estranger et fa adonar de mil coses. He après tant de mi mateixa en aquest temps... suposo que enfrontar-te a una cultura diferent et fa repassar constanment la teva, i pensar en qui ets en realitat. Marxar del país una temporada hauria de ser obligatori. Aprendre és potser una de les coses que més m'entusiasma de la vida, i aquí, no paro ni un moment d'absorbir informació nova. No tot és fàcil ni fantàstic. Vaig marxar amb la maleta plena de ganes de reinventar-me, pensant que obria una pàgina en blanc, i és dur aprendre que les possibilitats es poden medir en centímetres i que t'has de guanyar cada un dels somriures que et dediquen. No parlaré de les coses bones i dolentes de Dinamarca, perquè n'hi ha moltes, com a tots els països, però us convido a descobrir-les quan vulgueu.

Penso molt en casa, en Castellar. I sobretot en el sentiment de tranquilitat i d'estar per casa que em transmet quan estic allà. No haig de pensar en quin idioma haig de parlar, ni com ho haig de fer per anar a un lloc que no conec encara, ni totes les normes culturals que s'estilen per aquí. Al poble tot és fàcil, proper, sabut. És curiós que quan vaig arribar aquí volia sentir-me aboslutament anònima, i ara trobo a faltar no tenir (encara) una identitat.

Aquí sóc una noia exòtica, d'ulls foscos, que ha après danès ràpid i que veu el futur amb incertesa. La xicota del Frej. A Castellar sóc jo. És el meu petit món, on tot em fa sentir segura, relaxada, com un còctel de valerianes. I ara em sembla un poble muntanyós! És que aquí no en tenim, de muntanyes. No sé perquè, però sempre que penso en el poble penso en els estius de quan teníem uns 10 anys, i la cosa més perillosa de món era trobar-se pels carrers 'els alemanys', aquells que vivien a la carretera. I també penso moltíssim en vosaltres. Perquè això sí que ho té, Dinamarca, que per molt preciós que sigui el país, està molt lluny de les persones que estimo. Ja ho té això, la vida.

Rajoy i el 12-O

Tot sembla indicar que la conversa grabada pel micròfon indiscret del Sr. Rajoy reflecteix  una reacció espontània del cap de l'oposició del govern espanyol.

Sembla talment que el pretès (i artificial) viatge cap al centre de l'inefable Mariano se li està convertint en un viaje a ninguna parte.

Estic convençut que el seu concepte de la desfilada de la festa nacional espanyola és el que va mostrar el dissabte, però això deixa la seva malmesa credibilitat ferida de mort, ja que fa justament un any esbombava a tort i a dret aquest vídeo exaltant-la fins a l'extrem.

Per fer net us recomano aquests clips que mostren les sàbies paraules del mestre Brassens, reinterpretades pel gran Paco Ibañez i el meu admirat Loquillo.

La mala reputación (La mauvaise reputation)

Cuando la fiesta nacional  

Yo me quedo en la cama igual,  

Que la música militar  

Nunca me pudo levantar.  

En el mundo pues no hay mayor pecado  

Que el de no seguir al abanderado  

Y a la gente no gusta que  

Uno tenga su propia fe 

Todos me muestran con el dedo  

Salvo los mancos, quiero y no puedo.

Haider

La mort d'en Jörg Haider en accident de trànsit ha marcat el cap de setmana informatiu. (El fenòmen del Rajoy i les desfilades es mereixen un post a part).

A l'RTL d'Àustria passaven la notícia amb tot luxe de detalls respecte l'accident, i no sé si en un excés de groguisme han mostrat les imatges del cotxe destrossat i les seves últimes fotos amb vida.

Que un integrista dels valors familiars tradicionals aparegui rodejat d'artistes de cabaret com a últim record no sé si és pot entendre com una paradoxa, una macabra coincidència o una constatació de la doble moral de polítics populistes i feixistes.

Potser m'estic retratant donant unes connotacions a aquell cabaret que no són les que insinuo. Perdoneu la poca experiència en aquests locals.

El seu cotxe amb 12 Airbags no va suportar que perdés el control circul·lant a 134 km/h en una zona limitada a 70 km/h.

Sigui quina sigui la situació no puc dir que la mort d'aquest indesitjable em faci ser més feliç.

Can Sanosa i el Comte Borrell

Avui he tingut la sort de conèixer una història a la que hi penso aprofundir.

Amb el Sebastià Soley, magnífic pianista i artista castellarenc que viu a la casa on estiuejava el President Companys, ens uneix un parentesc relativament proper. Sóm néts de cosins.

Avui, a Can Sanosa, li he consultat els orígens d'aquesta casa pairal familiar. No m'esperava rebre la resposta esplèndida que ens ha donat

L'any 985, amb motiu d'una de les 'ràtzies' d'Almansor, que va entrat i cremar part de Barcelona i algunes viles vallesanes, el comte Borrel I es va amagar en unes coves molt properes a Can Sanosa, prop del Castell de Guanta, entre Castellar i Sentmenat. El van acabar descobrint i el van decapitar allà mateix.

Em comenta que tenen unes escriptures fetes amb un pergamí de pell de cabra que daten de l'any 1002, i que estan guardades a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat.

M'ha donat tot un seguit de detalls que provarien que descendeix del Compte Borrel.

Hi dedicaré alguna conversa més per conèixer de primera mà aquesta Història amb majúscules de la que de retruc i molt remotament m'hi vincula.

Espectacular Sebastià!

Feedback

L'experiència d'escriure el bloc, a part de relaxant m'ha permès descobrir gent que segueix l'actualitat castellarenca des d'arreu d'Europa.

Em comprometo a dedicar posts a explicar l'experiència d'aquests convilatans/es emigrants, que a més tinc la sort de conèixer.

Serà el meu 'Afers exteriors" d'estar per casa i sense pressupost.

Per cert, parlant del Mikimoto (Miquel Calçada) us deixo el mític enllaç sobre la Reialesa del Persones Humanes.

Vaig tenir la sort de tenir la seva germana, la Maria Calzada, de professora d'Història de l'Art a l'Institut.

Ja ha plogut des de llavors...

Poliglotisme contra la caverna

No sóc cap talibà del català. El bilingüisme em sembla bé i el poliglotisme és més que interessant.

M'he criat en un ambient catalanoparlant, he estat en contacte permanent amb el castellà i he viscut en un país on vaig haver d'aprendre el seu idioma, llengua no romànica.

No em puc estar, però,  de preguntar-me: hi ha alguna persona sensata que pensi que el castellà està en perill a casa nostra?

La UE posava la setmana passada com a exemple el tractament de les llengües al nostre país. Ha de venir el Constitucional a esgarrar-ho?

Espero el contrari, però em temo que el TC serà capaç de carregar-se aquestes bones pràctiques.

Aquestes filtracions tenen pinta de malson realista.

Integrar

Avui hem tingut una trobada amb diferents representants de fundacions i associacions que treballen per a l'integració laboral de les persones amb disminució psíquica al nostre territori.

La primera setmana de Desembre organitzarem una Jornada per a donar a conèixer als empresaris de Castellar les múltiples opcions de comptar amb aquests perfils de treballadors.

Conec de primera mà la bona feina que fan Xaloc, Taina, Xalest, SSILF, Primer de Maig o ANDI, i amb ells treballarem per ajudar a difondre aquestes bones pràctiques.

Farem tot el que estigui al nostre abast perquè sigui un èxit.

Tots els professionals i usuaris d'aquests recursos s'ho mereixen.

Grandíssims professionals i millors persones.

Territori Vallès Occidental

A finals de mes, Castellar acollirà l'executiva del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, de la que tinc l'honor de formar part en qualitat de Regidor de l'àrea.

El COPEVO recull la tradició d'entesa entre Administració, Sindicats i Patronal en matèria de desenvolupament local, promoció econòmica i ocupació. És un referent de magnífica feina i de bones voluntats pel bé comú.

Aquesta unió de forces està reconeguda pel propi Servei d'Ocupació de Catalunya, que ens ha donat reconeixement i ha dotat de recursos la tasca ben feta. 

Un punt que valoro molt positivament, i no és un comentari naïf, és el fet de deixar-nos de colors polítics quan es gestionen els recursos. Així, tot i que el pes polític hegemònic al Vallès Occidental és clarament socialista, l'administració dels recursos segueix pautes exclusivament tècniques amb indicadors objectius.

Per tot això, prèn un significat especial poder fer d'amfitrions, amb l'Alcalde al capdavant, d'una iniciativa inequívoca de política al servei del territori.

Identitat

Quan et visita algú que viu més enllà de les fronteres del teu país és un moment especialment idoni per reflexionar sobre el teu territori.

I no em refereixo només a pensar quins indrets hauràs d'ensenyar per ser un bon amfitrió sinó a quins mots utilitzes per descriure la realitat del teu dia a dia.

En aquestes situacions es produeix sovint l' 'efecte professor', allò que es sintetitza amb un "ensenyar és aprendre dues vegades".

Ahir definia Castellar davant oïdes estrangeres com una vila "còmoda i tranquila". Ho deia mirant-me l'skyline castellarenc des de Can Juliana.

Sí, la perspectiva de vegades minimitza els petits defectes i reforça les virtuts... Però, sempre, respecta l'essència.

I Castellar fa segles que la manté.

Europa

No amago la meva fascinació per la cultura europea en els meus pensaments ni en els meus actes.

Avui, seguint la celebració dels 30 anys de la que feia referència ahir, he aconseguit que una companya d'estudis finesa que casualment està d'organitzadora a Barcelona al Congrés Mundial de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) ens acompanyés a Can Juliana.

Compartir taula i records de quan estudiavem plegats a Alemanya, però també veure les inquietuds que ens segueixen unint, els projectes que anem construint, demostra que tenim valors molt propers.

Evidentment que poder parlar el mateix idioma és un factor necessari, però no suficient, si no hi hagués un fons cultural proper.

Cap on hauria d'anar la construcció política d'Europa? Un model més federalista? L'Europa de les regions?

És complicat afirmar-ho quan el sentiment "pro Europa" està desigualment articul·lat als diferents països que l'integren.

Jo ho tinc clar: Europa és també el camí.

L'Antoni

Tinc la immensa fortuna de tenir amics de veritat, i amb els qui, a més, compartim moments de la vida des dels 2 anys.

L'Antoni és un d'ells. Les hem passat de tots colors plegats i, sens dubte, iniciem la dècada dels 30 amb més energia i il·lusió que mai.

Ara torno de la festa sorpresa que li hem organitzat i demà ho acabarem de rematar a Can Juliana.

D'això va la vida, de saber que hi ha temps per tot.

De saber que hi ha d'haver temps pel realment important.

Moltes felicitats germà!

La Formació, eina central de Promoció Econòmica

*article aparegut a l'aCTUAL

Davant d'una situació de crisi com la que estem visquent els últims mesos, les Administracions Locals, les més properes a la ciutadania, hem d'actuar sense complexes i amb realisme.

És evident que no podem actuar contra la crisi financera, l'energètica o qualsevol altre fenomen global l'epicentre del qual no controlem, però sí que podem incidir en pal·liar les conseqüències que se'n deriven i que afecten a persones, a veïns i veïnes que travessen complicacions provocades per aquest context.

Una de les eines en les que fem especial èmfasi és la Formació. En una situació de dificultats evidents per a trobar una feina digna, la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació ha d'oferir als seus usuaris i usuàries un major nombre d'opcions de Formació que incideixin a millorar la qualificació de les persones en situació d'atur.

En aquesta línia hem iniciat ja el Curs de Formació Ocupacional de Soldador/a d'estructures metàl·liques lleugeres i el 13 d’Octubre el d’Ajudant de cuiner/a. D’aquestes dues especialitats ja ens n’hem assegurat el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya per l’any 2009. Durant el mes d'Octubre es resoldrà l'ampliació de l'oferta de cursos per aquest any.

De la mateixa manera, hem apostat molt fort en la Formació pers als joves. En col·laboració amb les Regidories d’Educació i Benestar Social, i comptant també amb el finançament del SOC i l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat, el dilluns 29 de Setembre s’ha iniciat el Programa de Qualificació Professional Inicial dirigit a joves que no han assolit el Graduat en ESO i volen seguir formant-se per inserir-se dignament al mercat laboral.

Més de 150 persones hauran passat aquest 2008 per l’'Informàtica al teu abast', programa per acostar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la ciutadania.

Conjuntament amb la Creu Roja hem realitzat un Curs de Primers Auxilis per a Treballadores Familiars.

Pel que fa a la Borsa de Treball, en els últims mesos hem duplicat el nombre d’entrevistes individuals i de sessions grupals per atendre l’augment d’usuaris i usuàries, que ha passat d’una ràtio de 15-20/dia a 30-35/dia.

Els Plans d’Ocupació que començarem a ofertar durant les properes setmanes comptaran amb noves especialitats adaptades a la situació actual de necessitats d'inserció.

Pel que fa a la implicació en les polítiques de la nostra comarca, Castellar del Vallès serà la seu de la propera reunió de la Comissió Executiva del Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. El COPEVO ha tancat un acord amb el Govern de la Generalitat, que destinarà 6 milions d’euros per posar en marxa un conjunt d’accions en matèria d’ocupació al nostre territori.

Des del Centre de Serveis es continuarà donant suport a l'Associació d'Empresaris de Castellar (ASEMCA) i l'Associació de Comerciants de Castellar (ACC) amb la signatura d'acords amb diferents entitats patronals com el Centre Metal·lúrgic i el Gremi d'Indústries Gràfiques per rebre Formació Contínua a la nostra vila. S'està dissenyant també un projecte de dinamització de l'ASEMCA per dotar-la de més recursos i serveis.

Totes aquestes accions s'emmarquen, doncs, en la voluntat política de dotar de més recursos formatius a les persones, l'únic capital indispensable pel progrés de la nostra societat.

Ferran Casablancas, Julian Casablancas, The Strokes

Sabadell també és casa meva, hi he treballat, hi he viscut i hi he sigut feliç gairebé 5 anys de la meva vida, després de tornar d'Alemanya.

A tot vallesà li deu sonar el nom de Ferran Casablancas, sigui perquè coneix la vida d'aquest industrial textil sabadellenc que va fer fortuna a les Amèriques a cavall dels segles XIX i XX, o perquè ha donat nom a carrer, plaça i IES.

Doncs bé, havia sentit diverses vegades que el cantant dels genis novaiorquesos The Strokes, Julian Casablancas, és besnét del nostre insigne inventor.

I així és, he anat a parar a l'interessantíssim bloc La llumenera de Nova York i aquí he descobert la veritable i singular història dels Casablancas.

Pensar que el líder d'una de les millors bandes de Rock del planeta té gens vallesans es mereix com a mínim difondre-ho. El següent pas és que se'l convidi a fer el pregó de Festa Major de Sabadell i que faci una sèrie d'actuacions gratuïtes.

Mister Julian, volem un Vallès Tour 2009 o un Live in Sabadell.

I si pot ser vine a l'Agost, que celebrarem l'aniversari plegats. 

Et convido jo, que sóc un dia més gran que tu.

Reaccions

La situació econòmica que estem patint implica afinar més que mai les previsions de despesa i cercar les vies que permeten optimitzar millor els recursos emprats.

Tot i tenir cada cop menys finançament del Fons Social Europeu és evident que el Servei d'Ocupació de Catalunya està prenent un paper primordial en la cerca d'eines per pal·liar els efectes de la crisi.

He pogut notar en primera persona els moviments ràpids de la direcció del SOC implementant mesures hàbils i àgils respecte de la Formació i la Inserció.

És molt lloable aquesta actitud de la Consellera Mar Serna i del director del Servei, el Joan Josep Berbel.

I sí, els compromisos que la Consellera va adquirir quan vam tenir l'honor de rebre la seva visita s'estan acomplint.

Persona de paraula i de fets.