2013 pletòric, família!

El 2012 ha estat un any extremadament dur. Molt complex i injust.

El 2013 també ho serà.

Afortunadament aquí no es rendeix ningú.

Molta energia per encarar tots els projectes que tingueu al cap.

Molta sort a la vida, a la feina, amb els i les vostres.

Molta salut per gaudir-ho.

I que us estimin molt.

Disfruteu molt molt.

Feu el que debò us agrada.

A mi m'agrada molt, per exemple i no per ordre, el Barça.

M'agrada molt veure'L créixer.

Foto a Lippstadt (NRW-Alemanya) 15/03/2010   - Foto a Erwitte (NRW-Alemanya) 30/12/12

M'agrada molt al·lucinar llegint.

M'al·lucina escoltar música que em sorprengui.

M'agrada treballar on treballo.
M'agrada dedicar esforços a la política local,
a la Promoció Econòmica del poble que estimo i en el que crec.

M'agrada aprendre.

M'agrada córrer. Ara torno de la Sant Silvestre de Castellar, i em sento bé.

A la nit ho celebraré amb algunes de les persones més ben parides que conec.

Afortunadament, encara en tinc moltes més de persones apreciades i estimades,

amb qui no soparé avui, però que segur que durant el 2013 m'aniré retrobant.

I recordeu el que Tolstoi apuntava: 

el secret de la felicitat, no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el que es fa

Molt bon 2013, família!

I dues perles de regal, dues joies espectaculars.

La felicitat també va d'això:

http://www.goear.com/listen/3d3b5ea/adria-punti-1993-borinots-03-new-years-day-adria-punti-umpah-pah

3r Cross Solidari Nocturn de Sant Silvestre i 11a Cursa pel Ripoll

El Joan Mármol i tota la bona gent d'ESCOAC organitzen els 3r Cross solidari nocturn, que ja s'ha consolidat com un clàssic a casa nostra.

La inscripció es fa el mateix dia de la cursa 31/12/12  entre les 17:00 i les 17:30 (la cursa comença a les 18:00)

 És una magnífica ocasió per aquells i aquelles que mai hagueu participat a cap cursa, ja que el recorregut (Pistes d'atletisme i vorals) i la distància (5 kms) són prou còmodes.

A més, la inscripció (aliments) és per una molt bona causa.

També us recomano la 11a Cursa pel Riu Ripoll (Sabadell) de demà dia de Sant Esteve, encara que si no us hi heu inscrit, ja no queden places.

Són 10 kms (demà 9'200... per raons de seguretat...) vorejant el Ripoll.

El 2010 la vaig fer en uns discrets 53 minuts, i l'any passat, vaig aconseguir l'objectiu de baixar dels 50 (48:47 a 6 segons del mític Arcadi Alibés :-) )

Demà firmo fer-la en 50... que ja anem tenint una edat...

Aproximació a La Vida. Manifest Holstee.

Fa uns anys vaig veure imprès el Manifest Holstee (amb gran èxit mercadotècnic). És sintètic (i reduccionista), però té prou encert perquè es pugui convenir que té un punt.

Està parit el 2009, i té alguns aspectes entre utòpics (que ja m'agrada) i implantejables (deixar una feina va lligat íntimament amb la supervivència).

De totes maneres, llegir-lo pot servir. 

No és literatura ni filosofia d'altes pretensions, però pot servir.

http://shop.holstee.com/pages/about#the-manifesto

http://www.novak.it/the-holstee-manifesto-die-wahrheit-uber-das-leben/2057/

http://micuartotrastero.blogspot.com.es/2012/01/el-manifiesto-de-holstee.html

Senna

Senna (2010), és un dels documentals esportius, i vitals, més ben parits que he vist mai.

Per la gent de la meva generació cap amunt l'Ayrton Senna va ser una de les icones esportives, i de l'espectacle, més perfectes.

Recordo especialment la seva prematura mort. Tenia 15 anys quan va tenir lloc aquell tràgic cap de setmana a Imola (San Marino). A les qualificacions, l'austríac Roland Ratzenberger va deixar-se la vida a la corba Villeneuve.

La consternació d'aquell tràgic accident van marcar les terribles hores posteriors, i tot va prendre un caire gairebé increïble quan Senna va patir l'accident que acabava amb la seva vida.

El documental tracta evidentment aquest trist episodi, però fa un magnífic relat de la vida de Senna, un esperit extremadament competitiu amb una aura de fervent creient.

Molt remarcable la intervenció d'Alain Prost, amb gestos que l'honoren, parlant de la relació de rivalitat que van tenir.

Una joia àudio-visual d'Asif Kapadia per aquells que som admiradors del gran Senna, i que il·lustra el factor humà, amb moltíssim més pes que a la Fórmula 1 actual.

Imprescindible flash-back cap a la (meva) adolescència.

Ayrton Senna (1960-1994), triple campió mundial de F1

November Rain

Acabem mes, i sembla que tot segueix el curs per la banda de les previsions depressives, i em refereixo a allò global, s'entén.

A Catalunya hi ha hagut unes eleccions, plantejades de manera plebiscitària, i que bastant probablement s'ajusten a la realitat social del moment.

L'eix nacionalista català és àmpliament majoritari. Claríssimament.

L'eix social sembla que hagi quedat diluït en aquesta pluja, que ha anat de fina a torrencial, i que com un mantra ens ha repetit que es veu que va vinculada a l'eix nacional.

(..) Nothing lasts forever

and we (...) know (...) can change

And it's hard to hold a candle

in the cold November Rain

Navigare necesse / vivere non est necesse. Pessoa. Veloso.

Os Argonautas (Caetano Veloso)

O Barco!
Meu coração não aguenta
Tanta tormenta, alegria
Meu coração não contenta 
O dia, o marco, meu coração
O porto, não!...

Navegar é preciso
Viver não é preciso...

O Barco!
Noite no teu, tão bonito
Sorriso solto perdido 
Horizonte, madrugada 
O riso, o arco da madrugada 
O porto, nada!...


Navegar é preciso
Viver não é preciso...

O Barco!

O automóvel brilhante 
O trilho solto, o barulho 
Do meu dente em tua veia 
O sangue, o charco, barulho lento 
O porto, silêncio!...

Àmbit B-30. Sumant al territori

http://www.b30i.cat

B30 és la voluntat dels vint-i-tres ajuntaments que formen part del grup impulsor d'aquest àmbit que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure el seu desenvolupament han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest l'eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, Espanya i, amb vocació de ser-ho, del Sud d'Europa.

B30 són 23 municipis, en el pas d'aquest tram de via, d'uns 50 km. 

Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. 

Ahir presentavem el Projecte a Barcelona.

Font: isabadell.cat

Font: El Periódico

Cuina i alimentació (III) Promoció econòmica. cultural i social

 El vessant industrial de la indústria auxiliar d'alimentació ha estat treballat conjuntament des del territori els darrers anys entre els 6 municipis de la Conca del Ripoll: Sabadell, Barberà, Castellar, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa i Polinyà.

Fa justament 10 dies, seguint la temporització prevista al Pla, el Clúster Packaging d'alimentació de Catalunya (www.clusterfoodpack.cat) es va constituir formalment.

Així es passa el relleu al sector privat, a una quinzena d'empreses tractores que aniran creixent en nombre els propers mesos, instal·lades als Pol·lígons del nostre territori.

L'oportunitat que se'ls obra de compartir recursos de R+D+I, de millora de la productivitat, de plataforma de proveïdors i d'augment de la competitivitat són alguns dels arguments per confiar en el bon futur del sector a casa nostra.

Necessitem empreses amb potencial d'innovació que aportin el màxim de valor afegit als seus productes.

Cuina i alimentació (II) Promoció econòmica. cultural i social

I què es fa des de l'Administració local per donar suport a aquesta riquesa lligada al territori?

Les dues línies més clares fan referència a la creació de les millors condicions pels comerciants lligats al territori i l'alimentació; i la formació/divulgació/transmissió de coneixements.

- Apostar per la reconstrucció de l'Espai de Cuina dels Safareigs, una inversió amb finançament del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local.

Tot just fa un any arrencava un espai que s'està consolidant tant per l'activitat de Formació Ocupacional per a persones en recerca activa de feina al sector, com per les noves línies estrenades en col·laboració amb l'Alfonso Fernández: Cuina de Safareig.

Cuina Vallès i el CTurisme del VO a Cuina de Safareig

 Aquesta línia de participació públic/privada amb grans professionals de la cuina, la pastisseria, la viticultura i la gastronomia en general, ha arrencat amb gran acollida.

La Marina Antúnez, fa una deliciosa descripció d'un dels Tallers esplèndids que s'hi estan desenvolupant.




- Seguir donant suport a una de les infraestructures més conegudes i usades del poble, com és el Mercat Municipal.

Aquest és un dels motors econòmics de Castellar, i representa l'epicentre de la trama comercial del nostre poble.

La bona feina dels i les paradistes, que ofereixen productes de primera qualitat és també cultura i territori.

A l'enquesta realitzada recentment per la Diputació de Barcelona, queda palesa la bona acollida del Mercat Municipal inaugurat el 2008.

Cuina i alimentació (I) Promoció econòmica. cultural i social

A casa nostra es menja especialment bé. I és menja així de bé per moltes raons: 

- per la qualitat dels productes agroalimentaris

- per la magnífica estima per la cuina de mares, àvies, i generacions i generacions, a les que s'hi han incorporat avis, pares i joves d'ambdós gèneres.

- perquè som llatins/es, mediterrans/ànies, de sang calenta i ens agrada cultivar l'experiència dels sentits

- perquè som supervivents i les hem passat i passem de tots colors, i tenim l'enginy ben aguditzat

- perquè tenim un teixit formal i informal espectacular de transmissió de coneixement 

...

Per tot això, la reflexió i l'acció que s'ha iniciat al Vallès als darrers anys, ha posat especialment èmfasi en iniciatives de promoció i suport de la nostra cuina.

Al vídeo

En aquest sentit, el col·lectiu Cuina Vallès, és el referent absolut d'aquesta bona feina, emparat pel Consorci de Turisme del VO. 

Castellar hi és present de manera molt rellevant i activa. El Carles Calsina del 'Restaurant Garbí', 4a generació de cuiners excel·lents, n'és el president. Aquí el teniu en acció al "Cuines" (TV3) i al "Divendres" (TV3), juntament amb el Ramon Casamada fill (D.O.Mongetes del Ganxet). 25a generació de Can Casamada.

Font: Estima Castellar, galeria 9a Mostra

En aquest context, pren especial rellevància la magnífica acollida de la 9a Mostra Gastronòmica, de fa tot just un parell de setmanes, on es van poder visualitzar algunes de les excel·lències conreades, collides, el·laborades i/o cuinades a Castellar.

Sensacional el nivell de tots els restaurants, establiments de begudes, bodegues, professionals del còctel i genial la participació. Més de mil persones van passar al llarg dels 3 dies.

Font: L'Actual, 216

Castanyada (vs?) Halloween

Fa onze anys, per aquestes èpoques exactament, vaig celebrar per primera vegada Halloween.

Treballava a un Centre de formació propietat d'un grup nord-americà. Un centre Sylvan que un any i mig més tard petava arrossegat per l'estafa Wall Street Institute, Tot un seguit de pràctiques delictives de microcrèdits personals per a formació.

Va petar amb els consegüents judicis i FOGASA i tota la pesca, mentre tots els companys/es de Claustre, la majoria acabats de sortir de la Uni, refeiem dignament la vida professional .

Torno a Halloween. Recordo que vam organitzar una festa pels alumnes amb tota la parafernàlia de màscares, maquillatge, aparences gòtiques i d'altres qüestions més suaus pels més petits.

Recordo que va sortir molt bé, però la sensació d'estar fent teatre i de que allò era una americanada, i que estavem fent el primo, i que era poc menys que una invasió cultural, va planejar per l'ambient tota l'estona.

Tenir un fill genial m'ha fet redescobrir la Castanyada des de ja fa uns anys, i demà, inclús, se m'omplirà la casa d'amics i amigues amb els seus respectius fills i filles genials i sumarem a la Castanyada les ganes de pintar-nos i fer el zombie, el gòtic o el que surti.

Sempre pels petits, que consti, que els grans som molt seriosos.

No sé si estarem traïnt estrictament la tradició. 

L'únic que sé és que cap tradició hauria de passar per sobre de les ganes de passar-ho bé amb els teus.

L'Alfredo

Recordo perfectament l'última conversa que vaig tenir amb l'Alfredo. El seu fill Ferran estava conval·lescent de la mateixa operació que m'havien fet a mi unes setmanes abans, amb la mateixa otorrino i al mateix hospital.
Tot havia anat bé.

Estavem contents, i em parlava de com de bé s'ho passava sortint a caminar amb el grup d'excursionistes sèniors que des de feia poc integrava també el meu pare.

Avui, a l'Església, a una cerimònia d'enterrament civil, una de les més precioses a les que he assistit, el Ramon Juliana, en nom dels seus amics excursionistes ha iniciat el torn de paraules amb una glosa excepcional que lligava el territori, el caràcter, els valors i la personalitat de l'Alfredo.

Una imatge de La Mola il·lustra el recordatori que amb tant bon gust ha escollit la família.

Però aquesta faceta d'enamorat del territori és només una de les moltíssimes que l'Alfredo ha honorat al llarg dels seus 61 anys de vida. Molta vida per endavant li quedava.

M'ha entusiasmat escoltar de les persones que més l'estimaven dades i facetes que desconeixia, i que m'han fet sentir-lo encara més proper. Entre intervenció i intervenció, música de Clapton, de Lennon, enregistrada i en directe. A l'alçada de l'homenatjat.

El bon Alfredo, asturià de Tudela Veguín, company de classe del gran Tino Casal, ha estat un castellarenc excepcional.

Ha tingut la fortuna de tenir una família i un grup d'amics/gues del mateix nivell que ell. Començant per la seva dona, la Dolors, una persona fora de sèrie, els seus fills, la família d'aquí i d'allà, i els amics, la Teresa, que ha dirigit unes paraules sensacionals que el descrivien, l'Imma, el Jordi...

Com molt bé s'ha referit la seva cunyada, ara cal que parlem d'ell i que el tinguem present.

El compromís social, l'entusiasme pel cine, membre fundador del Club Cinema Castellar, sindicalista, sensible a la bona música, apassionat del seu hort... dóna per escriure il·limitadament.

L'Alfredo no mereixia aquest desenllaç.

És la gran putada final.

Lip Dub El Sol i la Lluna

Una joia de la Comissió festivalera d'El Sol i la Lluna, i el Rafa Corts!

La màquina de lligar boira

S'ha mort l'Emili Teixidor.

El recordo molt més com a divulgador que com a lector de la seva obra. Celebro que hagi pogut gaudir amb vida del reconeixement a tota la trajectòria, simbolitzat amb l'èxit internacional de Pa Negre.

Jo sempre seré de Dídac, Berta i la màquina de lligar boira.

Tros d'infància marxa amb ell. Descansi en pau.

25 Anys Escola Algueró

Vídeo visita MH President, Sr. Artur Mas - Acte 25è Aniversari Escola Algueró.

Post soon.

El Dire

S'ha mort el Dire.

El Gregorio és i serà el Dire de tots els i les alumnes que vam tenir la sort de passar per El Casal entre el 67 fins que va passar el relleu al seu fill Cesar.

Feia ja cinc anys que lamentablement s'havia anat apagant poc a poc aquella persona culta, estricta, amant dels escacs, lúcida que va marcar la línia d'una Escola modèlica.

Va saber envoltar-se d'un claustre de professors i professores sensacionals i entranyables. L'any passat vaig tenir la sort d'anar al sopar de jubil·lació de tres dels excel·lents professors que vam tenir: Lluís Morcuende, el Joan Muntada i la Mercè Rojas.

Allà també vaig poder estar amb la Neus, la primera 'senyo' de la que tinc consciència, dona del Dire, i mare d'uns fills extraordinaris, dels que he anat seguint la pista del Cesar, digne successor a la direcció de l'Escola, i l'Àlvar, un talent reconegudíssim de la Física (superconducció) i amb qui vaig gaudir de les Matemàtiques a 3r de BUP.

Del Dire en tinc milers i milers de records. Quan anava a 7è d'EGB vaig tenir la sort de ser el representant dels alumnes (junt amb el Dídac Mora) al Consell Escolar, i feiem les reunions a la Sala de Profes, juntament amb representants de l'AMPA i del claustre docent. Allà emergia la figura del Dire amb la pipa fumejant, controlant en tot moment la situació. La seva rectitud imposava. L'admirava.

De llavors en tinc molts flaixos, ja que el veia dirigint-se a gent adulta, fora del context de classe.

D'allà han sorgit amics i amigues que seran a prop tota la vida.

Demà a les 15:30 anirem a honorar la seva memòria, que formarà part de tots els qui l'hem estimat.

Una abraçada ben forta a la Neus, Cesar, Àlvar, a tota la família Sánchez i a tota la família d'El Casal.

Castellar SpeedFest 2012

Si Castellar és conegut fora del nostre territori per ser la vila del Dani Pedrosa, i d'altres magnífics pilots campions com el Carmelo Morales, hi ha un esdeveniment que també ens dóna projecció: el Castellar SpeedFest.

Aquesta és la 4a edició de la concentració, brillantment organitzada per l'ACCDC (Associació Custom cultural de Castellar), que ha comptat amb milers de visitants d'aquí i d'arreu.

Enhorabona a l'organització per un cap de setmana espectacular. Segur que si el Rei no hagués tingut una petita indisposició si hagués acostat.

L'amor feliç - Mishima. David Carabén

Senzillament brutal el post de la Caro  explicant la visita del Mestre David Carabé i l'anna Aguilar-Amat a Copenhague. Imprescindible.

http://quefaigaqui.blogspot.com.es/2012/03/anna-aguilar-amat-i-david-caraben.html

Mishima acaba de treure la sisena joia en forma de disc. L'amor feliç. Després d'escoltar-lo per primera vegada puc dir que està a l'alçada de les expectatives, i molt més.

El 7 de Juliol els tindrem a l'Embassa't (gran festival) a Sabadell.


El David Carabén es mereix un post extens, i crec que algun dia em sortirà.

Mireu-vos el Bestiari Il·lustrat que li van dedicar:









+ Mishima: http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/07/mishima-tornaras-tremolar.html
http://joancreusbloc.blogspot.com.es/2010/09/tot-torna-comencar-mishima.html

Anàlisi Taxa d'atur Castellar - Març 2012

Les valoracions a Ràdio Castellar (clicar link: Informatiu del Migdia 04/04/12 des del Minut 1)

Escolta l'àudio aquí: http://www.lactual.cat/cat/fitxa-programa-radio.php?IDC=20

Traumatisme

A l'etiologia de les dismòrfies septals i septopiramidals, els traumatismes i les fractures tenen un paper fonamental.

Aquest ha estat el meu cas. Fa uns 18 anys em vaig trencar la cara en un xoc de raquetes contra el meu company de dobles al Casal d'hivern a Castellar. Afortunadament gràcies a l'amnèsia post-traumàtica no recordo ni vull recordar qui era. Resultat: nas trencat pel mig (septum luxat) i cap al Taulí.

Allà s'havia acabat la història fins que al setembre vaig començar a notar sensacions estranyes a la vista (una cosa així). A més, em petaven les oïdes amb els canvis de pressió, com mai abans havia notat.
Diagnòstic resumit: Insuficiència respiratòria nasal.

Total, que la Dra Droguet, fantàstica otorrino llorençana amb consulta a Castellar, em va recomanar que no donés peu a cascar-me i que prioritzés la intervenció.

I ja està fet i  a sobre sembla que ha sortit segons el previst. Des del dimecres toquen dies de semi-angoixa cada cop menys intensa gràcies als còctels de calmants i recuperant-me ràpid per tornar el més aviat que em deixin.

Serveixin aquestes línies per donar moltes moltes gràcies a tots/es els que m'heu enviat energia.

Inclús a aquells/es que m'heu provocat riure intens (i encara no puc per prescripció mèdica) amb comentaris malintencionats amb referents tals com les princeses Letizia, d'Astúries i Girona, i Belén, del Poble.
La doctora ha escollit perfil grec, cànon clàssic.

I can't breathe in this thing...
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=jTJq8co38Pk#t=53s  
sent by D.M. Thanx!!

De canvis de trajecte (II): Ells. Oliveras Tot Moda 1987-2012

Hi ha dies gravats a foc a la memòria. El d'avui n'és un d'aquests pels meus i per mi.

Després de 25 anys de pencar i viure per la botiga i de la botiga, els meus pares (Joan & Maite) han plegat veles.

Ho han fet millor del que mai s'haguéssin imaginat. El procés de liquidació per jubilació el van iniciar per Nadal, i en un parell de mesos i mig ho han reventat absolutament tot.

Aquest procés de 10 setmanes els ha servit per  poder-se acomiadar de centenars de clients i clientes. 

Plegar amb l'absoluta convicció que has intentat fer-ho el millor que saps, i que la gent t'ha arribat a apreciar/estimar per això i viceversa, ha de ser de les sensacions més ben parides de la vida.

Com un mantra penso "els ha valgut la pena".

Els ha valgut la pena ser pencaires animals.

Els ha valgut la pena apostar i arriscar temporada rera temporada.

Els ha valgut la pena escoltar i aprendre dels milers de persones que han tractat.

I parlo en plural pensant amb els meus pares, que han estat plegats sobretot a la recta final.

M'agrada fer-ho així, però no seria del tot just si no qualifiqués a la meva mare com l'epicentre energètic d'aquesta història. Ho ha fet absolutament tot per la botiga, no defallint mai i desvivint-se per donar el millor dels serveis i productes a la bona gent que s'hi ha acostat.

Ha tingut persones especials al seu costat, sobretot la Montse i la Gemma, que han estat les col·laboradores que més temps han donat suport incondicional fins a formar part d'aquesta bona gent que consideres família teva. Justament, en un dia tant guapo la Gemma fa 30-pocs anys i l'hem pogut felicitar.

Recordo també la Natxa a l'inici, la Mònica quan es va lesionar la Gemma, l'Eva, l'Elsa i és impossible obviar el meu germà-cosí Àlex, que abans de fer l'aventura Carrefour va estar uns anys al peu del canó també.

Més de 9000 dies donen per molts moments brutals, i això ja ho porten incoporat per sempre més.

Tant de bo algun dia pugui sentir alguna sensació similar. La desitjo per tothom.

En una època complexa i cabrona on la vida mitjana de les empreses es situa als 10 anys, haver complert un cicle comercial de 25 (des dels 38 anys d'edat als 63 acabats de fer), només es pot valorar com d'excel·lent.

Ara comença un nou repte: modul·lar una estructura cerebral orientada a pencar a altres coses.

Que per molts i molts anys en gaudeixin.

De canvis de trajecte (I): Jo, però també Ell

La setmana passada va fer 25 anys que l'obrien al públic.

Jo en tenia 8. Això són, per tant, més de 3/4 parts de la meva vida, i només m'he dignat a dedicar-li algun escrit de resquitllada.

La raó no la sé ben bé.

Des de ben xaval em va tocar donar-hi un cop de mà, més que secundari. Els meus trets introvertits van agafar, a foc, algun matís.

La meva relació més estreta amb la botiga va ser des de l'inici, l'any 87, fins el 2000, quan ja vaig començar el Pràcticum a la Facultat, vaig marxar a estudiar fora i a la tornada ja vaig començar a treballar a un centre de formació.

Coincideix justament també amb la 1a etapa, al Carrer de l'Església. Justament quan estava a Alemanya, van fer el trasllat davant del Cali, al C/Hospital. I aquí ha estat des del 2001 al 2012. L'època de maduresa de la botiga, i de la vida professional dels meus pares. Però això es mereix un relat a banda.

És molt, però molt probable i significatiu, que el meu fill, amb 5 anys, s'hi hagi estat moltes més hores en aquest local que jo els últims 11.

L'altre dia ell li preguntava al meu pare, tot conscient que això s'acaba: "Jo quan sigui gran voldré una botiga. Val molt una botiga?"

No seré jo qui li tregui la idea del cap, com tampoc li treuré la de que vol estudiar a la Universitat per ser geganter.

Ben mirat, sóc fill, nét i besnét de botiguers i comerciants. 

De gent que han sacrificat dissabtes i diumenges per pencar.

De gent que treballaven quan per edat els tocava jugar al carrer.

M'he carregat també aquesta tradició. 

Però no deixo de sentir una mescla potentíssima d'orgull, respecte i estima a les persones que han optat per aquests camins carregats de sacrifici. Cap els meus pares, els avis i aquells que no vaig arribar a conèixer.

I a tots aquells i aquelles que lluiten per tirar endavant. 

Els putos amos d'un futur per escriure. Continuarà.
Foto: Josep Graells, L'Actual

La reforma que precaritza les relacions laborals

Font: L'Actual, 186

El Petit Mag - Enchanté

El Roger ha reventat l'Auditori en dues sessions.

Col·locar més de 600 entrades a Castellar no és gens fàcil, i el xaval ho ha fet amb la gorra.

Amb el Mag Lari observant-lo en directe, el Petit Mag ha ofert un espectacle de nivell sènior avançat: Enchanté.

Tot i que la sessió del matí servia d'assaig general (ha preparat l'espectacle amb temps rècord), tots els trucs i jocs d'il·lusió han sortit perfectament.

Magnífica posada en escena, molt bé les ballarines de l'Escola de Dansa Parc i una selecció musical molt potent. Només un únic petit detall: essent un fan de Metallica declarat, podia haver optat per la versió orquestrada del Nothing else matters o la d'Apocalyptica, enlloc de la més suau de la Lucie Silvas.

Segur que els observadors i programadors culturals que estaven escampats per la platea de l'Auditori hauran pres molt bona nota d'aquest immens talent castellarenc, que ha deixat de ser promesa per consolidar-se com un Mag en majúscules.

Molta merda, Roger!

Entrevista al Bdeblog - 07/02/12

Dimarts, els companys de Bdeblog em van convidar al programa.

Em va agradar moltíssim repetir experiència.

Els meus mèrits: ser de Castellar i tenir un bloc més o menys operatiu. Mireu si són bones persones.

Moltes gràcies Jordi (Rius) i Salva (Solé)!

Si voleu escoltar el programa, aquí us deixo l'enllaç 

Temes: Multimèdia, Salinger, Indústria i comunicació gràfica, Vida, The Cure, El Mirador, Formació, Megaupload, iPad, Música, Castellar, Nacho Vegas, Xarxes socials, LinkedIn, Bunbury... i algun altre que se m'escapa.

Bloc del Bdeblog

Facebook del Bdeblog

Twitter del Bdeblog