Decades

No puc descriure millor el pas del temps i de les dècades que amb una de les cançons més magnífiques que he escoltat mai. Sí, em queden 4 posts per sintetitzar la meva dècada... ho deixo per l'any que ve ;-)

Que la pròxima dècada sigui extremadament bona per tots vosaltres!

JOY DIVISION - Decades

2005

Entrava a la segona meitat de la dècada amb 26 anys i la certesa que hi havia (i la situació actual ho corrobora i ho amplia) molt camp per recórrer dins els Programes de Formació i Treball.

Mentre seguia dirigint els Tallers d'Ocupació, tant la Rosa Reyes com la Conxi Bau, a les que estic eternament agraït, em van oferir entrar en el disseny de la futura macro-Escola Taller 2006/07 de Sabadell, que acabaria dirigint. Allà vaig poder crear el programa formatiu que tindria una especialitat que responia a un nou jaciment d'ocupació, la de Producció Multimèdia.

Al mes de Juny recordo que vaig defensar el Projecte del Màster, el Projecte In:FO_TIC, sobre noves tecnologies a la Formació ocupacional.

Durant aquella etapa, vaig assessorar a l'Ajuntament de Cassà de la Selva, en la creació de la seva primera Casa d'Oficis i un projecte URBAL.

Aquell any vaig descobrir Murakami i Mishima, i després de veure'l recitar la seva obra, em vaig aficionar al Palau i Fabre.


Palau i Fabre recita el “Cant espiritual” from fundaciopalau on Vimeo.



De música bona se'n va seguint fent al 2005, Antony & the Johnsons, White Stripes, Franz Ferdinand...

2004

I amb 25 anys iniciava el 2004. Un any que recordo com a molt potent.

L'experiència de la Casa d'Oficis va sortir molt bé i en acabar el projecte vaig enllaçar amb la direcció dels Tallers d'Ocupació 2004/05 de l'Ajuntament de Sabadell.

A principis d'any vaig rebre una beca per fer el Màster en Formació de Formadors. Expert europeu en Metodologia i Gestió de Centres Educatius (UPC). I dins del Programa vaig tenir la sort de poder fer una estada de dues setmanes a Finlàndia, a l'Elearning Centre de la HAMK.

Aquell any vaig estar-hi dues vegades a Finlàndia, la primera a l'Estiu, gaudint d'una ruta magnífica amb un magnífic grup d'amics, i al Desembre, d'hivern blanc i sever, gaudint de l'Estada d'estudis. Des de molt jove m'ha fascinat el Nord d'Europa, i aquell any vaig gaudir-ne per partida doble.

Allà vaig veure les virtuts del sistema educatiu finès, basades, no només en els recursos econòmics (que sí), sinó amb el gran respecte social amb el que es tracta als professors. I justament tot i que hi ha més % del PIB dedicat a Educació, els mestres tenen un poder adquisitiu menor que a Catalunya (i no dic que hi estigui a favor).

Però de Finlàndia, d'entre les moltes coses que em fascinen, la música és de les primeres.

Un dels meus grups preferits, Hanoi Rocks:







I a altres nivells: Apocalyptica, Sonata Arctica, HIM, The Rasmus, Sunrise Avenue

2003

I amb 24 anys encarava el 2003. Havíem interposat una demanda, via advocadesa de CCOO, als propietaris del centre on treballavem, i evidentment, quan ens van donar l'Ok, ja vam poder buscar noves opcions laborals.


Afortunadament, durant el parell de mesos del procés, ja havia optat per escoltar una opció de beca d'investigació a la UAB, a Ciències de l'Educació. I va ser una època especialment enriquidora, ja que vaig tenir l'opció de donar classes d'Informàtica Educativa a la Diplomatura d'Educació Especial.


De fet, vaig poder anar a Brusel·les amb la directora del CRECIM, la Roser Pintó, i vaig formar part del projecte de la Comissió Europea IKUITSE (Integrating Knowledge for the Use of Informatics Tools in Science Education), on em vaig poder aproximar molt més a les TIC i posar a la pràctica els coneixements que estava aprenent al Màster en Educació i Multimèdia.


Durant us mesos vaig gaudir també donant suport a l'Escola d'Educació especial Xaloc, on vaig gaudir de la pinya que formen tots els professionals, els alumnes i les famílies. El Rafa n'és un clar estendard, o la meva companya de facultat i regidora de Barberà, la Mónica Maya.


A l'estiu, vaig aprofitar per fer una mica de caixa treballant a Sofres, experiència més que recomanable, amb el Jaume, l'Alberto i el Marc entre d'altres. La feina (de nit) consistia en sintetitzar els continguts que es veien a totes les TV de Catalunya (i comunitat valenciana).


Al Setembre, però, vaig haver de decidir entre seguir a la UAB o optar per la proposta d'entrar al Vapor Llonch per dirigir la Casa d'Oficis d'aquell any. Probablement, la decisió d'apostar pels programes de Formació i Treball, ha estat la que més influència ha tingut, té i tindrà en la meva concepció de la feina, però també de la vida.


A més, com sempre comentem amb el Toni Aranda i la Montse Capdevila, el Vapor, a més de ser referent estatal de Promoció Econòmica, està exercint de plataforma de formació per centenars de tècnics i tècniques que acaben desenvolupant-se professionalment arreu de Catalunya.


El 2003 va ser l'any del Laporta i el Sandro (espero que proper president del Barça), i sens dubte del gran Rijkaard i el màgic Ronnie.


Un any doncs que canviaria el futur.


I com a homenatge al Frank, i a aquella època, Coldplay del 2003.

2002

Vist amb perspectiva l'any 2002 va ser un any de relleu, un any molt peculiar, que tenia pinta de ser per oblidar però que a nivell vital seria alliçonador. I m'explico.

Des del setembre del 2001 fins el Gener del 2003 vaig treballar a un centre de formació d'una franquícia yankee, Sylvan, propietària entre d'altres dels Wall Street Institute, que va quebrar d'adalt a baix durant aquella època.

Evidentment, el centre on treballava a Sabadell no va ser l'excepció, tot i que havia estat un més que bon any, amb molts i bons alumnes per haver-ho gestionat tot de manera més eficient.

Tot va acabar als tribunals, i com passa en aquests casos, Fogasa va acabar pagant al cap d'un any i mig.

Vaig tenir la sort de coincidir amb molts bons professionals i companys, amb qui malauradament tinc menys contacte del que m'agradaria... ja se sap, allò dels camins i tota la pesca.

Aquell any vaig poder combinar la feina amb el Màster en Educació i Multimèdia a la UAB i vaig començar Psicopedagogia a la UOC.

De concerts en van caure uns quants, i de lectures recordo especialment La conjura de los necios del John Kennedy Toole i Las Partículas elementales, del mestre Michel Houellebecq.

Des de llavors, he llegit i rellegit Houellebecq, el meu escriptor de capçalera. No us sabria dir ben bé per què, ja que ideològicament entenc que sóm, com a mínim, distants.

Banda Sonora Vital. La nostàlgia de l'Europa freda.

2001

El 2001 va ser l'any de l'Erasmus a Oldenburg, a la Carl von Ossietzky Universität.

Tot i que el Sommersemester començava al Març, jo vaig marxar-hi a finals de Gener quan vaig tenir el Pràcticum enllestit.
Vaig renunciar a estar a la residència d'estudiants per compartir pis amb 4 fenòmens de la natura, 2 alemanys, el Jens i la Sandra, una yankee, la Lisa i un xinès, el Nan.
Evidentment il·lustro el post amb una de les tantes trobades per esmorzar abans d'anar a Missa...
Aquí el Roberto (al fons sota la TV) i un servidor, estavem en minoria entre un fotimer de nord-americans, amb els que en part tenim la sort de seguir en contacte (El Ryan, el Kurt, la Mindy i la Brigette)
Tot i que sembli que té un accentuat punt lúdic, sóc un defensor a ultrança dels Programes europeus d'intercanvi, i ho aplico a la meva vida professional.
La majoria dels coneixements sobre metodologia pedagògica els vaig adquirir a Alemanya, i poder gaudir de la cultura germànica ha estat, sens dubte, decisiu a la meva vida.

Evidentment allà em vaig aficionar al Fatih Akin, a la Franka Potente, al Moritz Bleibtreu, al Daniel Brühl, a escoltar Die Ärzte, Die Toten Hosen, i a millorar l'alemany a base dels llibres de la Facultat i amb el que podia dels clàssics i dels contemporanis, Günter Grass, Hermann Hesse, i sobretot de Heidegger.


Vaig tornar al Setembre, just abans de l'11-S. A l'endemà de l'atemptat a les Torres Bessones, m'incorporava de psicopedagog al Sylvan LC de Sabadell.

2000

La dècada dels 2000 l'iniciava amb 21 anys.

Estudiant 4t de Psicologia a la UAB, ja havia decidit que em dedicaria a l'àmbit educatiu. Així, el Pràcticum, juntament amb l'amic Jaume (que demà fa anys), l'encarava a l'Optimització Prosocial en grups escolars.

Tutoritzats pel Dr. Robert Roche vam portar un grup de 10 alumnes amb risc d'exclusió social, i amb conductes agressives a l'IES Joan Oliver de Sabadell. Experiència brutal.

Al Març marxavem cap els Carnavals de Tenerife, de viatge de final de carrera. Dormir entre 2 i 3 hores de mitjana durant una setmana ens va fer optimitzar el temps i el desenfre al màxim.

Per aquella època també havia fet la inscripció per marxar d'Erasmus a Alemanya el 2001, i després de posar-me les piles amb l'idioma, em van donar la bona nova i la beca per marxar l'any següent.

Lectura destacada: Vaig descobrir el David Trueba i van caure el Abierto toda la noche i 4 amigos.

Banda Sonora Vital: recordo l'Honestidad Brutal a Tenerife i algunes perles del Bunbury. Tot i que per aquella època escoltava molt més Cohen, Bowie, Kitsch, The Smiths, Quimi Portet, The Cure, Tiamat, Theatre of Tragedy, Joy Division, Sisters of Mercy...


Ràdio: l'Ignomínia Supina a Ràdio Castellar, els inicis de RAC1 (sobretot el Cafè Baviera i Problemes domèstics, amb els grans Òscar Andreu i Òscar Dalmau, liderats pel Manel Fuentes, que no m'agrada gens)

Cine: recordo veure amb poc marge de temps Los idiotas i Dancer in the Dark del Lars von Trier.

Anys 2000. Final de dècada.

Fa 10 anys per aquestes èpoques estavem esperant l'efecte 2000, l'apocalipsi total, la Fi del Món, postposada ara al 2012.

La duresa del 2009, entre d'altres variables, m'ha fet no prendre consciència fins avui mateix que la dècada dels 2000 està esgotant les últimes hores.

L'època de Nadal es presta a la reflexió, a girar el cap cap enrera i a valorar com ha anat l'any a nivell personal i col·lectiu.

Des d'aquí, i tenint en compte que queden 6 dies, faré en 10 fascicles, la ultrasíntesi dels 10 últims anys de la meva vida. Un fascicle cada dia a partir d'avui.

Qui avisa no és traïdor, ni mala persona.
*El Disco 2000 de Pulp és del 96.

I més Bon Nadal!

L’Escola Antoni Algueró us vol desitjar a tots els alumnes, agremiats, professors, col·laboradors, proveïdors i família unes festes immillorables i un 2010 pletòric!!

Cliqueu a la Nadala guanyadora del Concurs d’enguany, realitzada pel Manuel Galera, alumne de 2n del CFGM Preimpressió en Arts Gràfiques, i adaptada en Flash pel professor de l’Escola, Toni Buenadicha.

Molts èxits per a tothom!

Fés click aquí per veure l'animació en Flash

Molt Bon Nadal Família!

Molt Bon Nadal Família!

Rebeu els millors desitjos per un 2010 pletòric.

Salut i força.

*Postal realitzada pel Toni Buenadicha, amic, músic, gran dissenyador gràfic i professor de l'Escola Antoni Algueró

30 compromisos per al 2010

Hem començat la setmana amb una notícia rellevant: la signatura, per part del Govern de la Generalitat i els agents socials, d’un acord amb mesures valorades en prop de 6.000 milions d'euros per fer front a la crisi i reactivar l'economia.

Tant des del punt de vista dels ciutadans i les ciutadanes, que estan patint els efectes de la situació econòmica, com del de les Administracions, que ens ocupem i preocupem dia a dia a donar-los-hi suport en forma d’intermediació laboral, inserció, orientació i formació, entenem que la signatura d’aquest acord és una molt bona iniciativa.

El document, que es pot consultar a http://www.gencat.cat/especial/einescontralacrisi/pdf/compromisos.pdf , ha estat consensuat amb els sindicats (UGT i CCOO) i les patronals (Foment i PIMEC), i recull 30 compromisos que afecten 6 grans àrees:

- L’impuls de les polítiques d’ocupació

- La reactivació de l’economia per mantenir i generar l’ocupació

- L’habitatge

- La millora del finançament i la liquiditat de les empreses

- Una base industrial solida que inverteixi en R+D+I

- Assegurar la xarxa de protecció social

Des de l’Administració local estem expectants per veure quina forma podrem materialitzar aquests compromisos, sobretot els que afecten a la Creació de Plans d’Ocupació Local en sectors generadors d’ocupació, a l’increment de les partides de la formació a les persones en situació d’atur i a les mesures d’ajuda al finançament de les empreses del nostre municipi.

La taxa d’atur situada al 14’9% a Castellar (i 15’7% al Vallès Occidental), serà el principal indicador a millorar. Cal seguir amb empenta i decisió per fer del 2010 un any en el que definitivament es canviï la tendència, i la delicada situació socioeconòmica remunti

Eterns

"Si perdem seguirem sent el millor equip del món, si guanyem serem eterns".

Aquestes són les paraules que ha utilitzat el Pep Guardiola a la mitja part de la pròrroga. El Pep, la persona més gran que ha parit mare les últimes dècades.

I se'ls ha acudit guanyar.

Ell esclatava a plorar a l'acabar la final del Mundial de Clubs, i amb ell, apostaria que centenars de milers de culés arreu del món... jo inclòs.

El 2009 serà per sempre més l'any perfecte, l'any somiat per qualsevol barcelonista.

El Marc ho està celebrant a Abu Dhabi. He pensat en ell i en el Paco tot el partit, pensava en com de privilegiats sóm tots els que haurem gaudit i seguim fent-ho d'aquesta època daurada del club.


Penso en el meu avi, que ja anava a Les Corts i que va inaugurar el seient que ara ocupa el meu pare al Camp Nou. Ho he celebrat amb ell. El meu fill deu pensar que això de ser el Barça és un macrofestival continu. I que per molts anys.

Al minut 110, els anys del Club, Messi rematava amb l'escut, amb el cor, per escriure l'última pàgina de l'història blaugrana mai abans explicada.

Respecte i orgull a un equip de llegenda, un vestidor increïble, un equip tècnic impecable i pencaire.
 
Visca el Barça, etern!

Contes de Nadal. Biblioteca i Ludoteca

 Avui al matí l'Arian m'ha portat a veure els Contes de Nadal a la Biblioteca.

Fantàstiques les dues Maries, la Maria Muñoz explicant contes d'arreu i la petita Maria Cuadres (de 8 anys!!), amenitzant magníficament amb el violoncel.

Tot i que el petit porta una mescla de cultures nadalenques important, que si el Weihnachtsmann, que si el tió, ara els Reis Mags... sembla que gaudeix amb cadascuna de les variants.

Després dels contes, tots plegats hem cantat cançons nadalenques.

Un cop ha acabat hem anat a la Ludoteca a fer tallers de pintura i manualitats amb motius nadalencs.


Esperem que la psicomotricitat fina i la perícia per les arts plàstiques de l'Arian superi la del seu pare. Ara mateix devem estar al mateix nivell.

Bdeblog 15/12/09

 

He passat una estona magnífica aquest vespre al bdeblog.

És una sensació més que gratificant participar d'un programa radiofònic i d'un format del que en sóc seguidor.


Us deixo l'enllaç del programa, recomanant-vos que l'escolteu sencer. (L'entrevista comença al minut 11)

Boníssima feina Eduard, Fran i Jordi i moltíssimes gràcies per convidar-m'hi!

Demà dimarts m'entrevisten al Bdeblog

Demà als companys del bdeblog se'ls ha acudit convidar-me a la Ràdio per parlar del meu bloc.

Així doncs, entre les 20:25 i les 21:00 estaré per allà passant-m'ho bé abans del Ple.

Per qui no em pugui escoltar en directe, prometo penjar el link.

L'Escola al MACBA; Art i tècnica

Aquests últims mesos 9 alumnes del Cicles Formatiu de Grau Superior de Producció en Indústries Gràfiques de l'Escola han col·laborat amb l'artista Erick Beltrán i Hartmann per desenvolupar una exposició brillant.

El món explicat és el títol d'una curiosa enciclopèdia que s'escriu i s'imprimeix diàriament a l'espai d'exposició del Centre d'Estudis i Documentació del MACBA davant els ulls de l'espectador. Projecte concebut per l'artista Erick Beltrán, el llibre és un compendi de teories sobre el món recollides per un grup d'entrevistadors a peu de carrer.

Es tracta d'un projecte obert a la participació del públic, que en pot observar en directe el procés de creació a la planta baixa del Centre. Segons les paraules de l'artista, El món explicat consisteix en un «treball de recerca sobre el concepte d'edició, centrat en els mecanismes que defineixen, afegeixen valor, ordenen, seleccionen, reprodueixen i distribueixen imatges per crear discursos polítics, econòmics i culturals dins la societat contemporània; la manera en què la figura de l'edició defineix el nostre món i les relacions de forces entre grups diferents».

Sobre el 13-D

 Aquest tema ha sortit en més d'una ocasió al bloc.

Hi aniré i votaré en blanc per molts motius, però el fonamental és que no sóc independentista, de la mateixa manera que si em defineixen com espanyol no em provoca ni fred ni calor.

Hi participaré perquè penso estar passejant per la zona, és una qüestió que m'encurioseix, i miraré els resultats amb atenció.

Sóc molt mal pronosticador i, honestament, no tinc elements per considerar 'a priori' quines xifres seràn un èxit o un fracàs de participació. Deixeu-me però que faci una previsió: el SÍ guanyarà per més del 90%.

Això no quadrarà amb el que entenc que és l'opinió majoritària de la ciutadania, però hores d'ara, amb totes les imperfeccions, el sistema és el que és, una perllongació feta amb bona voluntat dels mecanismes electorals tradicionals (i amb la voluntat que surti al Sí, intuïnt que els que no volen la independència no voten, com ha passat a Arenys).

Que els meus convilatans/es (o els 500.000 catalans/es de les poblacions on hi ha consulta) expressin la seva opinió de la manera que els sembli oportú em sembla més que bé.

El que evidentment no comparteixo són les derivades i els judicis de valor que mou tot aquest món dels nacionalismes. Sóc eminentment català, partícep de la cultura catalana, però ni el catalanisme pur ni l'espanyolisme essencial em provocaràn mai una discusió encesa.

Jo opto pel federalisme.

Us deixo al Loquillo, versionant al Paco Ibañez, que versiona al Brassens.

Cap de setmana més que actiu

Demà i diumenge Castellar tindrà un punt nadalenc i doblement participatiu.

Donc la meva paraula que passejarem per la Fira de Santa Llúcia encara que no hi hagi una càmera de fotos de l'Actual a la vora.

A La Marató també tinc previst participar-hi i a la Consulta Popular molt probablement m'hi acosti i doni la meva opinió. Una opinió vox populi, i segurament no coincident amb el concepte que en deu tenir La Forja, el setmanari independent.

Calvari

Visc a tocar de l'Església.

Quan hi ha casaments o comunions, el petit s'hi fixa emocionat: Mira, papa, les Barbies de la Casa de la Campana, diu.


Evidentment es refereix a les dones i noies que llueixen vestit quan festegen a l'Església. No em veig facultat per demanar un canvi de nom al carrer, per respecte als i les creients i a la meva família, que hi ha viscut des de fa dècades. Tot i això, no sonaria gens malament viure al carrer de la Casa de la Campana.

Visc, d'altra banda, a 100 metres del carrer del Calvari. De fet, qui més qui menys, tots vivim ben a la vora del carrer del Calvari. Aquest carrer, tot i que hi passem passejant ben sovint, encara no l'anomena el menut.


Ja hi serà a temps.

Arrenquen els Plans d'Ocupació 2009/10

La Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació va posar en marxa la setmana passada quatre nous plans d’ocupació que donaran feina durant sis mesos a nou persones en situació d’atur. Aquests plans, que tindran un cost de 83.000 euros finançats íntegrament pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat, responen a noves especialitats d’acord amb les necessitats actuals d’inserció.

Dos dels plans d’ocupació que s’han iniciat estan vinculats amb les tecnologies de la informació i comunicació. Una auxiliar administratiu donarà suport al projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu fotogràfic de l’Ajuntament. Aquest arxiu consta d’un fons d’unes 130.000 fotografies digitals i unes 20.000 fotografies en suport paper. També s’ha contractat un altre auxiliar administratiu que s’ha afegit al projecte de posada en funcionament de la nova intranet municipal.

D’altra banda, s’han seleccionat unes altres cinc persones per al projecte “Recuperem el bosc” consistent en la realització de tasques de manteniment forestal per l’entorn natural de Castellar. D’aquestes, quatre ho faran com a peons forestals i una com a encarregat.

Finalment, unes altres tres persones han estat contractades com a auxiliars de la llar dins el marc del Servei d’Atenció Domiciliària. Aquest recurs municipal és impulsat per la Regidoria de Benestar Social i té com a objectiu donar suport a persones que pateixen algun tipus de limitació en la seva autonomia personal.

El procés de selecció ha anat a càrrec de la Regidoria de Promoció Econòmica i Ocupació. Els aspirants havien de complir com a requisits estar en situació d’atur i formar part de la borsa de treball de l’Ajuntament. A més, s’han tingut en compte altres requisits que figuraven en la convocatòria de plans d’ocupació presentada pel SOC. En aquest sentit, s’han prioritzat com a beneficiaris persones que formen part d’unitats familiars sense ingressos o bé treballadors autònoms en situació d’atur.

Tots els treballadors dels plans d’ocupació de la convocatòria 2009-2010 tindran una dedicació laboral del 70% de la jornada. La seva tasca es va iniciar el passat 1 de desembre i finalitzarà el proper 30 de maig de 2010.
70% de la jornada.

Font: www.castellarvalles.cat

1 any després. Temps o rellotge

Casualment (?) ahir escrivia sobre el temps i/o la vida. Fa justament un any que vaig penjar un post amb una cançó que dóna molt bones receptes.
Sense voler ser críptic, ni entrar en el detall de l'esfera privada, diria que un any dóna per molt. I després de dir aquesta evidència, ja tinc la conciència tranquila i vaig a avançar feina :-)

TEMPS O RELLOTGE

Lletra i música: Sanjosex

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.

Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.

Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.

El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.

Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.

L'agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura. (segueix...)

Working Title: no morir en el intento

Us adjunto el trailer d'una proposta cinematogràfica que té molt bona pinta.


Sense ànim de comparar-la amb cap altre, el llenguatge audiovisual m'ha recordat lleugerament la gran "Corre, Lola, corre!". Segurament l'argument i l'acció són totalment oposades, però sembla molt dinàmica i fresca.

S'estrena el dia 12 a Barcelona. Un curtmetratge més que recomanble.

Puig de la Creu. Símbol

Tinc una relació molt estreta amb el Puig de la Creu. Durant una època, ja fa més de 5 anys, hi pujava un parell de cops a la setmana, trotant a un ritme digne, recordo que pujava i baixava amb una horeta. Cap proesa, però em satisfeia.

Amb l'Antoni sempre diem que hem d'aconseguir pujar-hi un cop a la setmana. Deu fer un parell d'anys que ho diem, i realment em pregunto què és exactament allò tant inaplaçable que no em/ens deixa fer-ho.

Això em serveix per fer auto-crítica. Només en èpoques de vacances i en situacions de caps de setmana llargs, tot i que demà treballaré d'alguna manera, sóc capaç de veure la Vida i de gaudir-ne amb més energia. La resta del temps, és feina, feina, i altres coses recomfortants. Evidentment no ho dic des de la desesperació: he escollit camins que m'hi han portat i em satisfà en un altíssim percentatge la feina i les responsabilitats que s'assumeixen, però costa entendre que no pugui trobar 2 hores a la setmana per gaudir d'una activitat que deu ser de les meves 100 preferides de la vida.

Demà buscaré també el moment per escapar-m'hi, o a La Mola, i dimarts també.

Espero no 'fer-me trampes jugant al solitari'. Aquí deixo la intenció.

Les Arenes

L'amic Carles Casanovas i l'Associació de Veïns de Les Arenes estàn realitzant una magnífica tasca de dinamització i activisme des d'aquest meravellós indret dins del nostre municipi.

Recomano moltíssim que visiteu el lloc web www.lesarenes.com, on a part de conèixer les activitats que anualment s'hi organitzen, es pot accedir a continguts propis de la vall del Riu Ripoll i el context natural autòcton que envolta Les Arenes del Vallès.

A més, el Carles (i l'Enric també en alguna de les sessions) està col·laborant de manera decisiva en molts projectes que afecten al desenvolupament de la nostra vila. La seva hospitalitat i el seu degoteig d'idees són excel·lents.

Moltes gràcies Carles i enhorabona per les tasques endegades!

Holy Band Strippers

El productor i músic castellarenc Xavi Barranquero/Basstardo m'ha fet arribar aquesta nova i recomanable proposta, el seu projecte Holy Band Strippers.

Enhorabona Xavi i família!

Penya Solera Barcelonista de Castellar. El triplet

4 mesos llargs després m'ha aparegut aquest retall de la celebració del triplet amb la Penya Solera.

Firmo repetir-ho el proper Juliol...

De la Memòria. En record del Jordi Solé Tura

Avui s'ha mort el Dr. Jordi Solé Tura, figura més que rellevant per la democràcia de l'Estat. La seva, malauradament, ha estat una mort cada vegada més comuna, patint un imparable deteriorament funcional i cognitiu provocat per la malaltia d'Alzheimer.

Fa 12 anys que va morir la meva àvia en condicions similars. Recordo vivament el via crucis que va suposar. L'àvia Antònia, mare del meu pare, havia estat una dona de caràcter i durant els 4 últims anys de la seva vida la seva imatge es va anar empobrint fins l'agonia final. Recordo que intentavem fer el cor fort, mesclavem els plors de dolor amb les riatlles de tendresa quan feia algun comentari que, evidentment i malaurada, estava fora de context pels qui l'escoltavem.

No tinc les dades massa actualitzades, li preguntaré a la Gemma Modinos, amiga i eminència castellarenca del tema, que estudia i investiga a Groningen, però recordo que no fa massa es parlava que a la societat occidental la prevalença de la malaltia podia anar al voltant del 8-10% dels majors de 65 anys, i gairebé el 50% dels majors de 85 anys.

Es tracta, evidentment, d'un greu problema de salut pública.

Sobre la figura del Jordi Solé Tura us recomano el post de l'Ignasi.

I el documental excel·lent del seu fill Albert: "Bucarest. La memòria perduda":