I així al Febrer naixia l'Arian. El moment més gran de la meva vida, no només per la sensació íntima compartida amb la mare, sinó perquè seria el tret de sortida de milions de trilions d'instants sublims. I no m'hi extenc més perquè tota persona
humana, sap de què parlo, i al bloc hi sovinteja prou l'artista.
Setmanes abans de néixer el petit, havíem deixat enrere 4 anys magnífics de vida a Sabadell per retornar a la vila.
A finals del 2006
l'Ignasi m'havia convidat a unes jornades per conèixer el treball realitzat els darrers anys per confeccionar les línies mestres de la candidatura que encapçalaria a les municipals'07. Em va agradar que es desenvolupessin a Cal Botafoc, on temps després, per raons òbvies hi tinc i tindré un vincle afectiu molt potent.
A principis de Març, em va trucar
l'Ignasi per trobar-nos. Recordo que ens vam veure aquella mateixa tarda. Vam quedar a la Teteria de la Plaça del Gas (SBD), perquè jo tenia una trobada després amb la Montse Capdevila i un grup de treball, també sobre les línies de Promoció Econòmica a Sabadell.
Prenent un tè, doncs, l'Ignasi em va proposar formar part de la llista del PSC com a independent. La meva resposta va ser més que positiva, però per motius familiars obvis i professionals, havia d'informar d'aquesta situació. A l'endemà, doncs, tot estava conforme i endavant les atxes.
Teníem per endavant gairebé 3 mesos d'intensa campanya, que va culminar el 27 de Maig,
amb els resultats coneguts, i que constatava la percepció que calia un canvi polític després de tants anys de govern de CiU, amb les diferents configuracions i aliances. L'Ignasi seria el proper Alcalde de Castellar del Vallès.
Des de llavors, treballar pels ciutadans i ciutadanes, amb més encert per uns, amb polèmiques constants per altres, amb brillantor, amb gestió pèssima, amb crítiques constructives, amb crítiques il·luminades, amb aplaudiments amables, amb suport condicionat, amb recolzaments incondicionals, amb xiulada i tamborinada, amb sabó i massatge, amb bilis i caspa. En democràcia, definitivament. (Passegeu pels blocs que tinc a la columna de la dreta per il·lustrar-vos de la vida política plural de la vila).
Arrencava al Juliol de 2007 com a Regidor de Formació i Ocupació, amb la voluntat d'augmentar els recursos destinats a la Regidoria, abans de constatar que la Crisi amb majúscules marcaria una època de dificultats socioeconòmiques molt accentuades.
Avui s'ha mort el JD Salinger als 91 anys. De fet des dels anys 60 portava ja una vida reclosa, per tant, no havíem pogut gaudir de massa material des de feia dècades. Aquest senyor és tot un mite de la meva adolescència. Sens dubte, "El vigilant en el camp de sègol" és EL llibre que més records m'evoca dels meus 15/16/17 anys. Molt de tant en tant el rellegeixo i encara em toca fort. La Gisela Pou, remarcable escriptora i guionista castellarenca, era la professora que ens el va fer llegir a 1r de BUP. Anys després amb la Caro i la Marta n'havíem seguit parlant "i tota la pesca". Llegir el relat del Holden Caulfield va ser una de les referències més potents de l'època per mi, igual que més recentment el Toru Watanabe del Tokio Blues de Murakami.
El Josep Graells és una màquina de captar instants, i com a bon fotògraf de premsa no se'n perd ni una. Que consti, però, que no li pago cap tipus de comissió (ni l'amenaço d'enviar-li uns senyors amb bats de beisbol) per sortir-hi.
